Es mostren 594823 resultats

alternar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alternar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. alternare, íd. 1a font: 1701
Body
    verb
  1. intransitiu Esdevenir-se, actuar, successivament adés l’un adés l’altre. Alternar la nit i el dia.
  2. intransitiu Trobar-se un objecte o uns quants objectes ensems amb un altre o amb d’altres en un mateix indret, un mateix grup, etc. Alternar carrers amples amb estrets.
  3. intransitiu Tenir comunicació amistosa, fer-se. Alternar amb tothom.
  4. transitiu Fer que alternin (dues o més coses). Alternar l’estudi i l’esport.

alternar

alternar

<title type="display">alternar</title>

verb intransitiu alternarsi pron, avvicendarsi pron. La nit alterna amb el dia, la notte si alterna al giorno. || [fer-se] frequentare, bazzicare fam volg. La Gemma alterna amb tothom, Gemma frequenta tutti (o tutte le persone).

verb transitiu alternare, avvicendare.

alternar

alternar

<title type="display">alternar</title>

    verb
  1. Fer alguna cosa dues o més persones, primer una, després l'altra, i així successivament. Dos professors de música alternen quan cada vegada fa la classe un d'ells.
  2. Repetir coses, primer una, després l'altra, i així successivament. És important alternar l'estudi amb la diversió.
  3. Trobar-se una o més coses en un mateix lloc, grup, etc. Sovint, als boscos alternen diferents tipus d'arbres.
  4. Relacionar-se amb la gent. Si vas a aprendre un idioma a l'estranger, has d'alternar amb la gent del país.
alternança

alternar

alternar


<title type="display">alternar</title>

Pronúncia: əltərná
    verb intransitiu
  1. alterner, se succéder en alternance.
    • [en la feina] alterner, se relayer pron, travailler à tour de rôle.
  2. [tractar-se] fréquenter, avoir des relations avec.
  3. verb transitiu
  4. faire alterner, varier.
    1. agricultura alterner.
    2. assoler.

alternar

alternària


<title type="display">alternària</title>

Accessory
Partició sil·làbica: al_ter_nà_ri_a
Etimologia: del ll. cient. alternaria, der. del ll. alternus ‘altern’
Body
femení botànica Gènere de fongs imperfectes de la subclasse de les pirenomicètides (Alternaria sp), que comprèn espècies saprofítiques i espècies paràsites.

alternària

alternàric, àcid


<title type="display">alternàric, àcid</title>

Accessory
Etimologia: de alternària
Body
fitopatologia Toxina produïda pel fong Alternaria tenuis, que ocasiona taques negres en les fulles de la patatera i lesions necròtiques fosques en la tija i els pecíols.

alternàric, àcid

alternariosi


<title type="display">alternariosi</title>

Accessory
Partició sil·làbica: al_ter_na_ri_o_si
Etimologia: de alternària i -osi
Body
femení fitopatologia Malaltia causada per alternàries, que produeix alteracions en el color de les fulles d’algunes plantes.

alternariosi

alternat


<title type="display">alternat</title>

Pronúncia: altɛʀna
    masculí
  1. alternança f, alternació f.
  2. à l’alternat alternativament (o alternant-se).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

alternat

alternat
| alternada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alternat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. alternatus, -a, -um, íd.
Body
    adjectiu
  1. Que conté alternança, en alternança.
  2. grup alternat matemàtiques Subgrup del grup de les permutacions entre n elements que comprèn la permutació idèntica i les que en deriven per un nombre parell de transposicions.
  3. sèrie alternada matemàtiques Sèrie els termes de la qual són alternativament positius i negatius.

alternat
| alternada

Traducció

alternat
-ada

alternat
-ada