<title type="display">ablatiu</title>
Pronúncia: əβlətíw
-
masculí
- gramàtica ablatif.
- ablatiu absolut ablatif absolu.
Es mostren 594823 resultats
ablatiu
ablatiu
masculí gramàtica ablatif ablatiu absolut ablatif absolu
ablatiu
<title type="display">ablatiu</title>
masculí lingüística Ablativ m.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
ablatiu
masculí lingüística Ablativ m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
ablatiu
<title type="display">ablatiu</title>
masculí gram ablativo. | ablatiu absolut ablativo assoluto.
ablatiu
masculí gram ablativo | ablatiu absolut ablativo assoluto
ablatiu
<title type="display">ablatiu</title>
nom masculí L'ablatiu és el cas d'algunes llengües com el llatí que sol indicar els complements circumstancials. La paraula llatina rosa en ablatiu té la forma rosa.
ablatiu
nom masculí L'ablatiu és el cas d'algunes llengües com el llatí que sol indicar els complements circumstancials La paraula llatina rosa en ablatiu té la forma rosa
ablatiu
<title type="display">ablatiu</title>
Pronúncia: əβlətíw
-
adjectiu
- gramàtica ablative.
- [plàstic] ablative. masculí
- gramàtica ablative.
- ablatiu absolut ablative absolute.
ablatiu
adjectiu gramàtica ablative plàstic ablative masculí gramàtica ablative ablatiu absolut ablative absolute
■
ablatiu1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ablatiu</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Partició sil·làbica: a_bla_tiu
Etimologia: del ll. ablativus, -i, íd. 1a font: s. XIII
Etimologia: del ll. ablativus, -i, íd. 1a font: s. XIII
Body
-
masculí
gramàtica
- Cas de la declinació llatina, sànscrita, etc., que denota principalment relacions de procedència (origen, causa, instrument).
- ablatiu absolut En la gramàtica llatina, construcció absoluta constituïda essencialment per un substantiu en ablatiu amb el qual concorda un participi.
Vegeu també:
ablatiu2
■
ablatiu1
masculí gramàtica Cas de la declinació llatina, sànscrita, etc, que denota principalment relacions de procedència origen, causa, instrument ablatiu absolut En la gramàtica llatina, construcció absoluta constituïda essencialment per un substantiu en ablatiu amb el qual concorda un participi Vegeu també ablatiu 2
ablatiu2
| ablativa
<title type="display">ablatiu</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Partició sil·làbica: a_bla_tiu
Etimologia: del ll. ablativus, -a, -um, der. de auferre, ablatum ‘endur-se, treure’
Etimologia: del ll. ablativus, -a, -um, der. de auferre, ablatum ‘endur-se, treure’
Body
adjectiu plàstics Dit dels materials utilitzats per a construir el revestiment dels coets i els vehicles espacials, que es caracteritzen pel fet d’absorbir una fracció important de la calor produïda en tornar el vehicle a l’atmosfera.
Vegeu també:
ablatiu1
Vegeu també:
ablatiu1
ablatiu2
| ablativa
adjectiu plàstics Dit dels materials utilitzats per a construir el revestiment dels coets i els vehicles espacials, que es caracteritzen pel fet d’absorbir una fracció important de la calor produïda en tornar el vehicle a l’atmosfera Vegeu també ablatiu 1
Ablativ
<title type="display">Ablativ</title>
masculí [-s, -e] lingüística, gramàtica ablatiu.
© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Ablativ
masculí -s, -e lingüística, gramàtica ablatiu © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
ablative
<title type="display">ablative</title>
Pronúncia: ˈæblətɪv
-
noun
- ablatiu.
- ablative absolute ablatiu absolut.
ablative
noun ablatiu ablative absolute ablatiu absolut