Es mostren 594843 resultats

ablation

ablation

noun ablació
Diccionari Català francès

ablatiu

ablatiu

masculí gramàtica ablatif ablatiu absolut ablatif absolu
Diccionari Català Castellà

ablatiu

ablatiu

    masculí gramàtica
  1. ablativo.
  2. ablatiu absolut ablativo absoluto, construcción absoluta.

ablatiu

masculí gramàtica ablativo ablatiu absolut ablativo absoluto , construcción absoluta
Diccionari Català Alemany

ablatiu

ablatiu

masculí lingüística Ablativ m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

ablatiu

ablatiu

masculí gram ablativo | ablatiu absolut ablativo assoluto
DIDAC Diccionari escolar

ablatiu

<title type="display">ablatiu</title>

nom masculí L'ablatiu és el cas d'algunes llengües com el llatí que sol indicar els complements circumstancials. La paraula llatina rosa en ablatiu té la forma rosa.

ablatiu

nom masculí L'ablatiu és el cas d'algunes llengües com el llatí que sol indicar els complements circumstancials La paraula llatina rosa en ablatiu té la forma rosa
Diccionari Català Anglès

ablatiu

ablatiu

adjectiu gramàtica ablative plàstic ablative masculí gramàtica ablative ablatiu absolut ablative absolute
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ablatiu1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ablatiu</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: a_bla_tiu
Etimologia: del ll. ablativus, -i, íd. 1a font: s. XIII
    masculí gramàtica
  1. Cas de la declinació llatina, sànscrita, etc., que denota principalment relacions de procedència (origen, causa, instrument).
  2. ablatiu absolut En la gramàtica llatina, construcció absoluta constituïda essencialment per un substantiu en ablatiu amb el qual concorda un participi.



    3. Vegeu també:
    ablatiu2

■ ablatiu1

masculí gramàtica Cas de la declinació llatina, sànscrita, etc, que denota principalment relacions de procedència origen, causa, instrument ablatiu absolut En la gramàtica llatina, construcció absoluta constituïda essencialment per un substantiu en ablatiu amb el qual concorda un participi Vegeu també ablatiu 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ablatiu2
| ablativa


<title type="display">ablatiu</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: a_bla_tiu
Etimologia: del ll. ablativus, -a, -um, der. de auferre, ablatum ‘endur-se, treure’
adjectiu plàstics Dit dels materials utilitzats per a construir el revestiment dels coets i els vehicles espacials, que es caracteritzen pel fet d’absorbir una fracció important de la calor produïda en tornar el vehicle a l’atmosfera.


Vegeu també:
ablatiu1

ablatiu2
| ablativa

adjectiu plàstics Dit dels materials utilitzats per a construir el revestiment dels coets i els vehicles espacials, que es caracteritzen pel fet d’absorbir una fracció important de la calor produïda en tornar el vehicle a l’atmosfera Vegeu també ablatiu 1
Traducció
Diccionari Alemany Català

Ablativ

Ablativ

masculí -s, -e lingüística, gramàtica ablatiu © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU