Es mostren 594843 resultats

alum

alum

alum


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">alum</title>

Accessory
Etimologia: del ll. alūmen, íd. 1a font: s. XIII
Body
    masculí
  1. adoberia
    1. Rendent que consistia en una mescla d’aigua i d’excrements d’animals.
    2. Qualsevol sal natural d’alumini utilitzada en adoberia.
    3. adob a l’alum Adob a l’alumini fet amb alum.
    4. clot de l’alum Clot o tina destinats a tenir-hi l’alum.
  2. química inorgànica
    1. Sulfat doble de potassi i d’alumini hidratat, que cristal·litza en octaedres, emprat per a adobar pells, com a mordent en tints, com a additiu alimentari i com a astringent en medicina.
    2. Qualsevol dels sulfats dobles d’un metall trivalent i d’un metall monovalent isomorfs de l’alum comú.
    3. alum cremat (o calcinat) Sulfat doble de potassi i d’alumini anhidre.
    4. alum de crom Alum constituït pel sulfat doble de potassi i de crom hidratat.
    5. alum de ploma Pseudoalum de fórmula Al2(SO4) 3·FeSO4·24H2O.
    6. alum de Rocca Alum comú fos en la seva aigua de cristal·lització, d’aspecte vidriós.
    7. alum fèrric Alum constituït pel sulfat doble d’amoni i de ferro hidratat.
    8. alum potàssic alum 2 1.

alum

alum

alum

alum

alum

alumag

alumag

alumaire


<title type="display">alumaire</title>

Accessory
Partició sil·làbica: a_lu_mai_re
Etimologia: de alum
Body
masculí antigament adoberia Persona que arreplegava els excrements d’animals per a emprar-los en les blanqueries.

alumaire

aluman

aluman

alumar


<title type="display">alumar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. alumar
    1. GERUNDI

    2. alumant
    1. PARTICIPI

    2. alumat
    3. alumada
    4. alumats
    5. alumades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. alumo
      3. alumes
      4. aluma
      5. alumem
      6. alumeu
      7. alumen
      1. IMPERFET

      2. alumava
      3. alumaves
      4. alumava
      5. alumàvem
      6. alumàveu
      7. alumaven
      1. PASSAT

      2. alumí
      3. alumares
      4. alumà
      5. alumàrem
      6. alumàreu
      7. alumaren
      1. FUTUR

      2. alumaré
      3. alumaràs
      4. alumarà
      5. alumarem
      6. alumareu
      7. alumaran
      1. CONDICIONAL

      2. alumaria
      3. alumaries
      4. alumaria
      5. alumaríem
      6. alumaríeu
      7. alumarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. alumi
      3. alumis
      4. alumi
      5. alumem
      6. alumeu
      7. alumin
      1. IMPERFET

      2. alumés
      3. alumessis
      4. alumés
      5. aluméssim
      6. aluméssiu
      7. alumessin
    1. IMPERATIU

    2. aluma
    3. alumi
    4. alumem
    5. alumeu
    6. alumin

alumar

alumar

<title type="display">alumar </title>

Body
    v tr
  1. Hèr trèir ahlama, a un còs en combustion.
  2. Meter-se a usclar en tot hèr ahlama.

  3. Català: 1. inflamar; 2. inflamar-se


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

alumar