Es mostren 594823 resultats

■ amarrament

■ amarrament

masculí marina, marítim Amarratge
Traducció
Diccionari Català francès

amarrament

amarrament

masculí marina, marítim amarratge
Diccionari Català Anglès

amarrar

amarrar

verb transitiu to fasten , hitch , tie up nàutica vaixell to moor , tie up verb intransitiu vaixell to be moored , tied up
Conjugador Català

amarrar


<title type="display">amarrar</title>

    1. INFINITIU

    1. amarrar

    2. GERUNDI

    1. amarrant

    3. PARTICIPI

    1. amarrat
    2. amarrada
    3. amarrats
    4. amarrades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. amarro
      2. amarres
      3. amarra
      4. amarrem
      5. amarreu
      6. amarren

      2. IMPERFET

      1. amarrava
      2. amarraves
      3. amarrava
      4. amarràvem
      5. amarràveu
      6. amarraven

      3. PASSAT

      1. amarrí
      2. amarrares
      3. amarrà
      4. amarràrem
      5. amarràreu
      6. amarraren

      4. FUTUR

      1. amarraré
      2. amarraràs
      3. amarrarà
      4. amarrarem
      5. amarrareu
      6. amarraran

      5. CONDICIONAL

      1. amarraria
      2. amarraries
      3. amarraria
      4. amarraríem
      5. amarraríeu
      6. amarrarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. amarri
      2. amarris
      3. amarri
      4. amarrem
      5. amarreu
      6. amarrin

      2. IMPERFET

      1. amarrés
      2. amarressis
      3. amarrés
      4. amarréssim
      5. amarréssiu
      6. amarressin

    6. IMPERATIU

    1. amarra
    2. amarri
    3. amarrem
    4. amarreu
    5. amarrin

amarrar

INFINITIU amarrar GERUNDI amarrant PARTICIPI amarrat amarrada amarrats amarrades INDICATIU PRESENT amarro amarres amarra amarrem amarreu amarren IMPERFET amarrava amarraves amarrava amarràvem amarràveu amarraven PASSAT amarrí amarrares amarrà amarràrem amarràreu amarraren FUTUR amarraré amarraràs amarrarà amarrarem amarrareu amarraran CONDICIONAL amarraria amarraries amarraria amarraríem amarraríeu amarrarien SUBJUNTIU PRESENT amarri amarris amarri amarrem amarreu amarrin IMPERFET amarrés amarressis amarrés amarréssim amarréssiu amarressin IMPERATIU amarra amarri amarrem amarreu amarrin
Diccionari Castellà Català

amarrar


<title type="display">amarrar</title>

    verb transitiu
  1. [un barco] amarrar.
  2. amarrar, lligar (una persona). Le amarraron a una silla, el van amarrar a una cadira.
  3. [las gavillas] vencillar, lligar.
  4. [empollar] empollar, estudiar de valent (o com un boig).
  5. [al barajar las cartas] fer trampa, jugar brut.
  6. jugar muy amarrado [en el póquer] jugar a cop segur, assegurar la jugada.
    7. verb pronominal familiarment
  7. assegurar-se.
  8. amarrársela americanisme [emborracharse] agafar un gat (o una mona), engatar-se.

amarrar

verb transitiu un barco amarrar amarrar , lligar una persona Le amarraron a una silla , el van amarrar a una cadira las gavillas vencillar , lligar empollar empollar , estudiar de valent o com un boig al barajar las cartas fer trampa , jugar brut jugar muy amarrado en el póquer jugar a cop segur , assegurar la jugada verb pronominal familiarment assegurar-se amarrársela americanisme emborracharse agafar un gat o una mona , engatar-se
Diccionari de sinònims Franquesa

amarrar

amarrar

→ lligar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

amarrar

amarrar

verb transitiu subjectar, lligar amarrar verb intransitiu estar amarrado On amarra, la teva barca , dónde está amarrada tu barca
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amarrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amarrar</title>

Etimologia: probablement del fr. amarrer ‘fermar amb corda de vaixell’, i aquest del neerl. mitjà aanmarren o aanmaren ‘lligar a (una altra cosa)’, derivat de ma(r)ren ‘lligar’ 1a font: 1678
    verb
  1. transitiu
    1. Subjectar (alguna cosa, especialment una nau) amb cordes, cadenes, etc.
    2. Lligar (una persona).
    3. Lligar, fer ferm, assegurar (un cap, un cable metàl·lic, una cadena).
  2. intransitiu Ésser, la nau, subjectada, fermada. Les barques dels pescadors amarren a l’altre moll.

■ amarrar

verb transitiu Subjectar alguna cosa, especialment una nau amb cordes, cadenes, etc Lligar una persona Lligar, fer ferm, assegurar un cap, un cable metàllic, una cadena intransitiu Ésser, la nau, subjectada, fermada Les barques dels pescadors amarren a l’altre moll
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

amarrar

amarrar

verb transitiu mar ammarrare, ormeggiare verb intransitiu essere ormeggiato o ancorato
DIDAC Diccionari escolar

amarrar

<title type="display">amarrar</title>

verb Lligar alguna cosa a un lloc fix amb cordes, cadenes o una altra cosa semblant. Els navegants amarren els vaixells al moll quan no han d'anar enlloc.

amarrar

verb Lligar alguna cosa a un lloc fix amb cordes, cadenes o una altra cosa semblant Els navegants amarren els vaixells al moll quan no han d'anar enlloc