Es mostren 594827 resultats

abocament

abocament

abocament

abocament

abocament

abocament

abocament

abocament

abocament

abocament

abocar


<title type="display">abocar</title>

    verb transitiu
  1. [Gefäße, Rohre] an-, ineinander fügen.
  2. aus-schütten, -kippen, -gießen.
  3. ein-schenken, -gießen.
  4. umschütten.
  5. figuradament la inflació ha abocat el país a la ruïna die Inflation hat das Land an den Rand des Ruins gebracht.
  6. hi van abocar molts diners (esforços) sie haben viel Geld (Mühe) dafür aufgewandt.
  7. li vaig abocar el que en penso ich warf ihm an den Kopf, was ich davon halte.
  8. verb reflexiu
  9. abocar-se a la barana sich über das Geländer beugen.
  10. abocar-se a la finestra sich aus dem Fenster lehnen.
  11. tothom es va abocar a la plaça alle liefen auf dem Platz zusammen.
  12. figuradament s'han abocat de ple a la política sie haben sich ganz der Politik verschrieben.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

abocar

abocar


<title type="display">abocar</title>

  1. adollar. Adolleu-los el vi: no els el planyeu.
    decantar, abocar suaument un líquid de manera que resti el pòsit.
    buidar, vessar.
  2. (abocar-se pron.). Treure la part superior del cos per una finestra o una altra obertura.
    abalançar-se. No t'abalancis tant, que cauràs.



© Manuel Franquesa

abocar

abocar


<title type="display">abocar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. abocar
    1. GERUNDI

    2. abocant
    1. PARTICIPI

    2. abocat
    3. abocada
    4. abocats
    5. abocades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. aboco
      3. aboques
      4. aboca
      5. aboquem
      6. aboqueu
      7. aboquen
      1. IMPERFET

      2. abocava
      3. abocaves
      4. abocava
      5. abocàvem
      6. abocàveu
      7. abocaven
      1. PASSAT

      2. aboquí
      3. abocares
      4. abocà
      5. abocàrem
      6. abocàreu
      7. abocaren
      1. FUTUR

      2. abocaré
      3. abocaràs
      4. abocarà
      5. abocarem
      6. abocareu
      7. abocaran
      1. CONDICIONAL

      2. abocaria
      3. abocaries
      4. abocaria
      5. abocaríem
      6. abocaríeu
      7. abocarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. aboqui
      3. aboquis
      4. aboqui
      5. aboquem
      6. aboqueu
      7. aboquin
      1. IMPERFET

      2. aboqués
      3. aboquessis
      4. aboqués
      5. aboquéssim
      6. aboquéssiu
      7. aboquessin
    1. IMPERATIU

    2. aboca
    3. aboqui
    4. aboquem
    5. aboqueu
    6. aboquin

abocar

abocar

<title type="display">abocar </title>

Body
    v tr Inclinar o virar ua causa de manèra que se uede.

    Català: abocar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

abocar

abocar


<title type="display">abocar</title>

    verb transitiu
  1. [coger con la boca] embocar.
  2. [aproximar] atansar, acostar, arrambar. Abocar la artillería, acostar l'artilleria.
  3. [verter] abocar.
  4. marina, marítim [embocar] embocar.
  5. verb pronominal
  6. atansar-se, acostar-se.
  7. [conspirar] fer conxorxa, intrigar.

abocar