Es mostren 594827 resultats

amenaçadorament

amenaçadorament

adverbi Vegeu amenaçador © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

amenaçament

amenaçament

masculí amenaça
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ amenaçament

■ amenaçament

masculí Acció d’amenaçar, amenaça
Traducció
Diccionari Català Italià

amenaçament

amenaçament

masculí amenaça minaccia f
Diccionari Català francès

amenaçament

amenaçament

masculí amenaça
Diccionari Català francès

amenaçar


<title type="display">amenaçar</title>

Pronúncia: əmənəsá
    verb transitiu
  1. [amb el gest] menacer. Amenaçar amb la mà, menacer de la main .
    • [de paraula] menacer.
  2. [ésser imminent] menacer. Amenaça pluja, il menace de pleuvoir (la pluie menace). Amenaça tempestat, l'orage menace. La casa amenaça ruïna, la maison menace ruine .
    • [un perill, una catàstrofe] menacer.

amenaçar

verb transitiu amb el gest menacer Amenaçar amb la mà , menacer de la main • de paraula menacer ésser imminent menacer Amenaça pluja , il menace de pleuvoir la pluie menace Amenaça tempestat , l'orage menace La casa amenaça ruïna , la maison menace ruine • un perill, una catàstrofe menacer
Diccionari der aranés

amenaçar

<title type="display">amenaçar </title>

    v
  1. Dar a enténer a bèth un era intencion de hèr-li mau.
  2. Dar senhaus d’èster a punt de succedir bèra causa desagradiva, perilhosa...

    3. Català: amenaçar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

amenaçar

v Dar a enténer a bèth un era intencion de hèr-li mau Dar senhaus d’èster a punt de succedir bèra causa desagradiva, perilhosa Català amenaçar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

amenaçar


<title type="display">amenaçar</title>

    1. INFINITIU

    1. amenaçar

    2. GERUNDI

    1. amenaçant

    3. PARTICIPI

    1. amenaçat
    2. amenaçada
    3. amenaçats
    4. amenaçades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. amenaço
      2. amenaces
      3. amenaça
      4. amenacem
      5. amenaceu
      6. amenacen

      2. IMPERFET

      1. amenaçava
      2. amenaçaves
      3. amenaçava
      4. amenaçàvem
      5. amenaçàveu
      6. amenaçaven

      3. PASSAT

      1. amenací
      2. amenaçares
      3. amenaçà
      4. amenaçàrem
      5. amenaçàreu
      6. amenaçaren

      4. FUTUR

      1. amenaçaré
      2. amenaçaràs
      3. amenaçarà
      4. amenaçarem
      5. amenaçareu
      6. amenaçaran

      5. CONDICIONAL

      1. amenaçaria
      2. amenaçaries
      3. amenaçaria
      4. amenaçaríem
      5. amenaçaríeu
      6. amenaçarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. amenaci
      2. amenacis
      3. amenaci
      4. amenacem
      5. amenaceu
      6. amenacin

      2. IMPERFET

      1. amenacés
      2. amenacessis
      3. amenacés
      4. amenacéssim
      5. amenacéssiu
      6. amenacessin

    6. IMPERATIU

    1. amenaça
    2. amenaci
    3. amenacem
    4. amenaceu
    5. amenacin

amenaçar

INFINITIU amenaçar GERUNDI amenaçant PARTICIPI amenaçat amenaçada amenaçats amenaçades INDICATIU PRESENT amenaço amenaces amenaça amenacem amenaceu amenacen IMPERFET amenaçava amenaçaves amenaçava amenaçàvem amenaçàveu amenaçaven PASSAT amenací amenaçares amenaçà amenaçàrem amenaçàreu amenaçaren FUTUR amenaçaré amenaçaràs amenaçarà amenaçarem amenaçareu amenaçaran CONDICIONAL amenaçaria amenaçaries amenaçaria amenaçaríem amenaçaríeu amenaçarien SUBJUNTIU PRESENT amenaci amenacis amenaci amenacem amenaceu amenacin IMPERFET amenacés amenacessis amenacés amenacéssim amenacéssiu amenacessin…
Diccionari Català Castellà

amenaçar


<title type="display">amenaçar</title>

    verb transitiu
  1. [voler fer mal] amenazar.
  2. [anunciar un càstig] amenazar. L'han amenaçat d'acomiadar-lo, le han amenazado con despedirle.
  3. [ésser imminent] amenazar. El temps amenaça pluja, el tiempo amenaza lluvia.
  4. figuradament [un perill, una catàstrofe] amenazar. Un nou perill amenaça l'home, un nuevo peligro amenaza al hombre.
  5. jocs d'entreteniment [en els escacs] amenazar.

amenaçar

verb transitiu voler fer mal amenazar anunciar un càstig amenazar L'han amenaçat d'acomiadar-lo , le han amenazado con despedirle ésser imminent amenazar El temps amenaça pluja , el tiempo amenaza lluvia figuradament un perill, una catàstrofe amenazar Un nou perill amenaça l'home , un nuevo peligro amenaza al hombre jocs d'entreteniment en els escacs amenazar
Diccionari de sinònims Franquesa

amenaçar


<title type="display">amenaçar</title>

  1. intimidar
    comminar
    bravatejar (v. intr.)
    gallejar (v. intr.), alçar la veu amb amenaces.
    lladrar (v. intr.), amenaçar sense escometre.
    ensenyar les ungles (fig.)
    treure les ungles (fig.)
    ensenyar les dents (fig.)
  2. perillar de (+ inf.). Aquesta casa perilla de caure.



© Manuel Franquesa

amenaçar

intimidar comminar bravatejar v intr gallejar v intr , alçar la veu amb amenaces lladrar v intr , amenaçar sense escometre ensenyar les ungles fig treure les ungles fig ensenyar les dents fig perillar de + inf Aquesta casa perilla de caure © Manuel Franquesa