<title type="display">amistançament</title>
Pronúncia: əmistənsəmén
masculí dret [concubinatge] concubinage, collage pop, liaison f.
Es mostren 594823 resultats
amistançament
amistançament
-
masculí
- [acció d'amistançar-se] reconciliación f.
- [concubinatge] concubinato, amancebamiento.
amistançament
masculí acció d'amistançar-se reconciliación f concubinatge concubinato , amancebamiento
■
amistançament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amistançament</title>
Accessory
Etimologia: de amistançar
Body
-
masculí
-
- Acció d’amistançar o d’amistançar-se;
- l’efecte.
- Relació sexual habitual fora del matrimoni.
- dret penal Adulteri del marit, caracteritzat per la relació sexual habitual i permanent amb una dona que no sigui la seva muller.
■
amistançament
masculí Acció d’amistançar o d’amistançar-se l’efecte Relació sexual habitual fora del matrimoni dret penal Adulteri del marit, caracteritzat per la relació sexual habitual i permanent amb una dona que no sigui la seva muller
amistançament
<title type="display">amistançament</title>
Pronúncia: əmistənsəmén
masculí common law union, cohabitation.
amistançament
masculí common law union , cohabitation
amistançament
<title type="display">amistançament</title>
masculí riconciliazione f, rappacificazione f. || [concubinatge] concubinato, adulterio.
amistançament
masculí riconciliazione f , rappacificazione f || concubinatge concubinato, adulterio
amistançament
<title type="display">amistançament</title>
nom masculí Es diu que hi ha amistançament entre un home i una dona quan tenen relacions com si fossin marit i muller, sense estar casats.
amistançament
nom masculí Es diu que hi ha amistançament entre un home i una dona quan tenen relacions com si fossin marit i muller, sense estar casats
amistançament [o amistança]
<title type="display">amistançament<hi rend="plain"> [o </hi>amistança<hi rend="plain">]</hi></title>
amistançament [o amistança]
→ concubinatge © Manuel Franquesa
amistançar
<title type="display">amistançar</title>
Body
-
- amistançar
INFINITIU
-
- amistançant
GERUNDI
-
- amistançat
- amistançada
- amistançats
- amistançades
PARTICIPI
-
-
- amistanço
- amistances
- amistança
- amistancem
- amistanceu
- amistancen
PRESENT
-
- amistançava
- amistançaves
- amistançava
- amistançàvem
- amistançàveu
- amistançaven
IMPERFET
-
- amistancí
- amistançares
- amistançà
- amistançàrem
- amistançàreu
- amistançaren
PASSAT
-
- amistançaré
- amistançaràs
- amistançarà
- amistançarem
- amistançareu
- amistançaran
FUTUR
-
- amistançaria
- amistançaries
- amistançaria
- amistançaríem
- amistançaríeu
- amistançarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- amistanci
- amistancis
- amistanci
- amistancem
- amistanceu
- amistancin
PRESENT
-
- amistancés
- amistancessis
- amistancés
- amistancéssim
- amistancéssiu
- amistancessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- amistança
- amistanci
- amistancem
- amistanceu
- amistancin
IMPERATIU
amistançar
INFINITIU amistançar GERUNDI amistançant PARTICIPI amistançat amistançada amistançats amistançades INDICATIU PRESENT amistanço amistances amistança amistancem amistanceu amistancen IMPERFET amistançava amistançaves amistançava amistançàvem amistançàveu amistançaven PASSAT amistancí amistançares amistançà amistançàrem amistançàreu amistançaren FUTUR amistançaré amistançaràs amistançarà amistançarem amistançareu amistançaran CONDICIONAL amistançaria amistançaries amistançaria amistançaríem amistançaríeu amistançarien SUBJUNTIU PRESENT amistanci amistancis amistanci amistancem amistanceu…
amistançar
amistançar
-
verb transitiu
- antigament [amistar] amistar. verb pronominal
- antigament [amistar-se] amistarse.
- [en concubinatge] amistarse, amigarse, amancebarse, acollarse amer. Aquell home s'amistançà amb l'hostalera, aquel hombre se amistó con la hostalera.
amistançar
verb transitiu antigament amistar amistar verb pronominal antigament amistar-se amistarse en concubinatge amistarse , amigarse , amancebarse , acollarse amer Aquell home s'amistançà amb l'hostalera , aquel hombre se amistó con la hostalera
■
amistançar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">amistançar</title>
Accessory
Etimologia: de amistança 1a font: 1373
Body
-
verb
-
antigament
- transitiu Convertir en amics.
- pronominal Fer-se amic, contreure amistat.
- pronominal Contreure amistançament 2. Amistançar-se un home i una dona. S’ha amistançat amb la veïna.
■
amistançar
verb antigament transitiu Convertir en amics pronominal Fer-se amic, contreure amistat pronominal Contreure amistançament 2 Amistançar-se un home i una dona S’ha amistançat amb la veïna