Es mostren 594843 resultats

abominació

abominació

femení abomination , aversion , horreur , exécration abominació de la desolació religió abomination de la désolation
Diccionari Castellà Català

abominación

abominación

femení abominació
Diccionari de sinònims Franquesa

abominar

abominar

detestar avorrir execrar → odiar © Manuel Franquesa
Conjugador Català

abominar


<title type="display">abominar</title>

    1. INFINITIU

    1. abominar

    2. GERUNDI

    1. abominant

    3. PARTICIPI

    1. abominat
    2. abominada
    3. abominats
    4. abominades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. abomino
      2. abomines
      3. abomina
      4. abominem
      5. abomineu
      6. abominen

      2. IMPERFET

      1. abominava
      2. abominaves
      3. abominava
      4. abominàvem
      5. abominàveu
      6. abominaven

      3. PASSAT

      1. abominí
      2. abominares
      3. abominà
      4. abominàrem
      5. abominàreu
      6. abominaren

      4. FUTUR

      1. abominaré
      2. abominaràs
      3. abominarà
      4. abominarem
      5. abominareu
      6. abominaran

      5. CONDICIONAL

      1. abominaria
      2. abominaries
      3. abominaria
      4. abominaríem
      5. abominaríeu
      6. abominarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. abomini
      2. abominis
      3. abomini
      4. abominem
      5. abomineu
      6. abominin

      2. IMPERFET

      1. abominés
      2. abominessis
      3. abominés
      4. abominéssim
      5. abominéssiu
      6. abominessin

    6. IMPERATIU

    1. abomina
    2. abomini
    3. abominem
    4. abomineu
    5. abominin

abominar

INFINITIU abominar GERUNDI abominant PARTICIPI abominat abominada abominats abominades INDICATIU PRESENT abomino abomines abomina abominem abomineu abominen IMPERFET abominava abominaves abominava abominàvem abominàveu abominaven PASSAT abominí abominares abominà abominàrem abominàreu abominaren FUTUR abominaré abominaràs abominarà abominarem abominareu abominaran CONDICIONAL abominaria abominaries abominaria abominaríem abominaríeu abominarien SUBJUNTIU PRESENT abomini abominis abomini abominem abomineu abominin IMPERFET abominés abominessis abominés abominéssim abominéssiu abominessin…
Diccionari Català Castellà

abominar

abominar

verb transitiu abominar
Diccionari Castellà Català

abominar


<title type="display">abominar</title>

    verb transitiu
  1. [condenar] abominar.
  2. [aborrecer] abominar.
    3. verb intransitiu
  3. [renegar] renegar, maleir tr. Solo habla para abominar de su suerte, només parla per maleir la seva sort.

abominar

verb transitiu condenar abominar aborrecer abominar verb intransitiu renegar renegar , maleir tr Solo habla para abominar de su suerte , només parla per maleir la seva sort
Diccionari Català Italià

abominar

abominar

verb transitiu abominare, detestare, aborrire, odiare
Diccionari Català Alemany

abominar

abominar

verb transitiu verabscheuen verwünschen, verfluchen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

abominar

<title type="display">abominar</title>

verb No voler saber res d'una persona o d'una cosa, no agradar gens, perquè es considera molt dolenta, molt desagradable i perjudicial. Hi ha persones que abominen el fet de menjar carn.

abominar

verb No voler saber res d'una persona o d'una cosa, no agradar gens, perquè es considera molt dolenta, molt desagradable i perjudicial Hi ha persones que abominen el fet de menjar carn
Diccionari Català Anglès

abominar

abominar

verb transitiu to loath , detest , abominate , abhor