Es mostren 594823 resultats

amorfismo

amorfismo

masculí amorfía
Diccionari Castellà Català

amorfo
-fa

amorfo
-fa

adjectiu amorf -a
Gran Diccionari de la llengua catalana

amorfofal·lus


<title type="display">amorfofal·lus</title>

Etimologia: de amorf i fal·lus
masculí botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les aràcies (Amorphophallus sp), de fulles dividides i de grosses inflorescències en espàdix.

amorfofal·lus

masculí botànica Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les aràcies Amorphophallus sp , de fulles dividides i de grosses inflorescències en espàdix
Gran Diccionari de la llengua catalana

amorfognòsia


<title type="display">amorfognòsia</title>

Partició sil·làbica: a_mor_fog_nò_si_a
Etimologia: de amorf i -gnòsia
femení patologia Astereognòsia basada en l’agnòsia de les formes per deficiència de les percepcions de l’espai.

amorfognòsia

femení patologia Astereognòsia basada en l’agnòsia de les formes per deficiència de les percepcions de l’espai
Gran Diccionari de la llengua catalana

amorià
| amoriana


<title type="display">amorià</title>

Partició sil·làbica: a_mo_ri_à
Etimologia: del nom de la població d’Amorion, a l’Àsia Menor, a la Frígia
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la dinastia amoriana.
  2. dinastia amoriana Dinastia bizantina, dita també frígia, que regnà del 820 al 867.

amorià
| amoriana

adjectiu Relatiu o pertanyent a la dinastia amoriana dinastia amoriana Dinastia bizantina, dita també frígia , que regnà del 820 al 867
Diccionari der aranés

amorièr

<title type="display">amorièr </title>

    nòm m Arbe dera familha des moracèes, de huelha caduca, de huelhes ovaus e flors verdes, qu’eth sòn frut ei ua sòrta d’amora (mora) (Morus spp.).

    Català: morera f, morer


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

amorièr

nòm m Arbe dera familha des moracèes, de huelha caduca, de huelhes ovaus e flors verdes, qu’eth sòn frut ei ua sòrta d’amora mora Morus spp Català morera f , morer © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

amorillar

amorillar

verb transitiu agricultura árboles o plantas recalçar
Diccionari Castellà Català

amorío

amorío

masculí familiarment enamoriscament lío embolic , aventura f
Diccionari Castellà Català

amoriscado
-da

amoriscado
-da

adjectiu amb trets moriscs Ventana amoriscada , finestra amb trets moriscs
Gran Diccionari de la llengua catalana

amorita


<title type="display">amorita</title>

Etimologia: variant de amorreu
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als amorites o a llur llengua.
  2. masculí i femení història Individu d’un antic poble semita de l’Orient Pròxim i Mitjà, l’hàbitat primigeni del qual sembla haver estat el desert sirià.
  3. masculí lingüística Antiga llengua semítica pertanyent al grup septentrional central, parlada pels amorites.

amorita

adjectiu Relatiu o pertanyent als amorites o a llur llengua masculí i femení història Individu d’un antic poble semita de l’Orient Pròxim i Mitjà, l’hàbitat primigeni del qual sembla haver estat el desert sirià masculí lingüística Antiga llengua semítica pertanyent al grup septentrional central, parlada pels amorites