Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594827 resultats

Ana

<title type="display">Ana</title>

nom propi femení Anna, Aina reg.

ana

<title type="display">ana</title>

Pronúncia: ana

masculí invariable recull d’anècdotes (d’acudits), anecdotari.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ana

masculí invariable recull d’anècdotes d’acudits, anecdotari © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

ana

<title type="display">ana</title>

femení [medida de longitud] alna.

■ ana-

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ana-</title>

Prefix, del grec aná, que significa ‘contra’, ‘amunt’, ‘de nou’. Ex.: anaclinal.
química orgànica Prefix que havia estat emprat per a indicar que en un derivat disubstituït del naftalè els substituents es trobaven en posició 1,5.

Prefix, del grec aná , que significa ‘contra’, ‘amunt’, ‘de nou’ Ex anaclinal química orgànica Prefix que havia estat emprat per a indicar que en un derivat disubstituït del naftalè els substituents es trobaven en posició 1,5

anabàntids

<title type="display">anabàntids</title>

Etimologia: del gr. anabaínō ‘remuntar’ i -id

masculí

ictiologia

plural Família de peixos de l’ordre dels perciformes integrada per individus de forma allargada amb el cos comprimit lateralment i recoberts d’escata grossa.
singular Peix de la família dels anabàntids.

anabàntids

masculí ictiologia plural Família de peixos de l’ordre dels perciformes integrada per individus de forma allargada amb el cos comprimit lateralment i recoberts d’escata grossa singular Peix de la família dels anabàntids