Es mostren 594823 resultats

abrandament

<title type="display">abrandament</title>

masculí [acció] l'infiammarsi, l'accendersi, l'avvampare, divampamento, accensione f. || fig [de les passions] [acció d'abrandar] l'accendersi, l'avvampare. || [l'efecte] vampata f, incendio, fiamma f.

abrandament

masculí acció l'infiammarsi, l'accendersi, l'avvampare, divampamento, accensione f || fig de les passions acció d'abrandar l'accendersi, l'avvampare || l'efecte vampata f , incendio, fiamma f
Diccionari Català Anglès

abrandament

abrandament

masculí blaze
Diccionari Català francès

abrandament

abrandament

masculí del foc embrasement , combustion f figuradament ardeur f , inflammation f , échauffement
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abrandament

■ abrandament

masculí Acció d’abrandar o d’abrandar-se l’efecte
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

abrandar


<title type="display">abrandar</title>

    verb transitiu
  1. [posar en combustió] inflamar, encender.
  2. [fer créixer el foc] atizar, avivar.
  3. figuradament [passions, discòrdia] atizar.
  4. figuradament [encendre] inflamar, encender. L'orador abrandà la multitud, el orador inflamó a la multitud.

abrandar

verb transitiu posar en combustió inflamar , encender fer créixer el foc atizar , avivar figuradament passions, discòrdia atizar figuradament encendre inflamar , encender L'orador abrandà la multitud , el orador inflamó a la multitud
Diccionari de sinònims Franquesa

abrandar

abrandar

inflamar arborar ablamar aflamar → encendre , abrasar © Manuel Franquesa
Diccionari der aranés

abrandar

<title type="display">abrandar </title>

    v tr Alugar, ahlamar.

    Català: abrandar, encendre


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

abrandar

v tr Alugar, ahlamar Català abrandar, encendre © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

abrandar


<title type="display">abrandar</title>

    1. INFINITIU

    1. abrandar

    2. GERUNDI

    1. abrandant

    3. PARTICIPI

    1. abrandat
    2. abrandada
    3. abrandats
    4. abrandades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. abrando
      2. abrandes
      3. abranda
      4. abrandem
      5. abrandeu
      6. abranden

      2. IMPERFET

      1. abrandava
      2. abrandaves
      3. abrandava
      4. abrandàvem
      5. abrandàveu
      6. abrandaven

      3. PASSAT

      1. abrandí
      2. abrandares
      3. abrandà
      4. abrandàrem
      5. abrandàreu
      6. abrandaren

      4. FUTUR

      1. abrandaré
      2. abrandaràs
      3. abrandarà
      4. abrandarem
      5. abrandareu
      6. abrandaran

      5. CONDICIONAL

      1. abrandaria
      2. abrandaries
      3. abrandaria
      4. abrandaríem
      5. abrandaríeu
      6. abrandarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. abrandi
      2. abrandis
      3. abrandi
      4. abrandem
      5. abrandeu
      6. abrandin

      2. IMPERFET

      1. abrandés
      2. abrandessis
      3. abrandés
      4. abrandéssim
      5. abrandéssiu
      6. abrandessin

    6. IMPERATIU

    1. abranda
    2. abrandi
    3. abrandem
    4. abrandeu
    5. abrandin

abrandar

INFINITIU abrandar GERUNDI abrandant PARTICIPI abrandat abrandada abrandats abrandades INDICATIU PRESENT abrando abrandes abranda abrandem abrandeu abranden IMPERFET abrandava abrandaves abrandava abrandàvem abrandàveu abrandaven PASSAT abrandí abrandares abrandà abrandàrem abrandàreu abrandaren FUTUR abrandaré abrandaràs abrandarà abrandarem abrandareu abrandaran CONDICIONAL abrandaria abrandaries abrandaria abrandaríem abrandaríeu abrandarien SUBJUNTIU PRESENT abrandi abrandis abrandi abrandem abrandeu abrandin IMPERFET abrandés abrandessis abrandés abrandéssim abrandéssiu abrandessin…
Diccionari Català Alemany

abrandar

abrandar

verb transitiu an-, ent-fachen, -flammen verb reflexiu auflodern Vegeu inflamar © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

abrandar

<title type="display">abrandar</title>

verb transitiu infiammare, accendersi pron, bruciare, incendiare. || [fer créixer el foc] attizzare, ravvicare. || fig infiammare, accendere. L'orador abranda la multitud, l'oratore infiamma la moltitudine.

abrandar

verb transitiu infiammare, accendersi pron , bruciare, incendiare || fer créixer el foc attizzare, ravvicare || fig infiammare, accendere L'orador abranda la multitud , l'oratore infiamma la moltitudine