Es mostren 594823 resultats

ànim


<title type="display">ànim</title>

Pronúncia: ánim
    masculí
  1. [ànima] âme f, esprit.
    • [volença] volonté f, dessein, intention f.
  2. [coratge, esperit] force f, courage, cœur.
  3. agafar ànim prendre courage.
  4. aixecar l'ànim remonter (redonner du courage).
  5. ànim! [consol] courage!.
    • [estímul] bon courage!
  6. donar ànim donner du courage (encourager, inciter).
  7. estat d'ànim état d'esprit (d'âme).

ànim

ànima


<title type="display">ànima</title>

    femení
  1. [auch Religion und fig] Seele f.
  2. Geist m.
  3. Gemüt n.
  4. tecnologia Kern m.
    1. Einlage f.
    2. Innere(s) n.
    3. [Kabel, Tau, Streichinstrument, Waffe] Seele f.
  5. bona (mala) ànima gute (böse oder schwarze) Seele f.
  6. ànima de càntir figuradament Einfaltspinsel, Tropf m.
  7. ànima caritativa barmherzige Seele f.
  8. ànima de Déu vertrauensseliger Mensch, gutmütiger Trottel m.
  9. ànima en pena Seele im Fegefeuer, arme Seele f.
  10. (el dia de) les Ànimes Allerseelen(tag m) n.
  11. toc d'ànimes Toten-, Sterbe-geläut(e) n.
  12. un poble de mil ànimes ein Dorf von tausend Seelen.
  13. no hi havia (ni) una ànima (vivent) es war keine (Menschen)Seele da.
  14. per la meva ànima! bei meiner Seele!
  15. amb ànima mit Seele.
  16. amb tota l'ànima mit ganzer Seele.
    • aus ganzer oder tiefster Seele.
  17. en cos i ànima mit Leib und Seele.
  18. sense ànima seelenlos.
  19. em va caure l'ànima als peus ich war tief bestürzt oder völlig ernüchtert.
  20. donar l'ànima a Déu seinen Geist n aufgeben.
  21. (és)ser l'ànima d'(una cosa) die Seele von einer Sache sein.
  22. exhalar l'ànima literàriament den Geist aufgeben.
  23. pregar per l'ànima d'(algú) für jemandes Seelenheil beten.
  24. sortir de l'ànima von Herzen kommen.
  25. tenir una ànima apassionada ein leidenschaftliches Wesen haben.
  26. tenir una bona ànima eine gute Seele haben, eine Seele von Mensch sein.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

ànima

ànima


<title type="display">ànima</title>

Pronúncia: ánimə
    femení
  1. també religió soul.
  2. spirit.
  3. una ànima en pena a soul in purgatory.
  4. soul, person, inhabitant.
  5. és un poble de dotze mil ànimes it’s a village of twelve thousand (souls \ inhabitants).
  6. un home sense ànima a pitiless man.
  7. soul, moving spirit, leading spirit.
  8. [d’un afer, etc.] crux, heart, vital part.
  9. ell fou l’ànima de la conjuració he was the leading spirit of the plot.
  10. figuradament botànica pith.
  11. tecnologia core, heart.
  12. [d’una arma de foc] bore.
  13. [frases amb verb] exhalar l’ànima, donar l’ànima a Déu to give up the ghost.
  14. no hi havia una ànima, no hi vam trobar una ànima vivent there wasn’t a soul in the street.
  15. caure l’ànima als peus to be greatly disappointed.

ànima

ànima


<title type="display">ànima</title>

  1. esperit. En un sentit estricte, hom estableix una distinció entre ànima i esperit. La primera és considerada com a seti de la sensibilitat i la voluntat (vida moral), mentre que el segon és el seti de la intel·ligència i de la raó (vida intel·lectual). Així, es diu: X és un esperit refinat, fort, clar, poderós, però és una ànima roïna, baixa, etc.
    psique, personificació de l'ànima humana.
    persona.
  2. L'ànima considerada com a seti de la vida sensitiva i volitiva.
    ànim, l'ànima en tant que vol, en tant que és principi d'activitat.
    cor. És un home sense cor, sense ànima.
    coratge. Ésser ferm de coratge contra les temptacions.
    entranyes. És una mare sense entranyes.
    consciència. No tenir consciència.
    sentiments. És una persona de bons (o mals) sentiments.
    animeta, mala ànima, mals sentiments. Per obrar així, es necessita tenir una animeta!
  3. L'ànima considerada com subsistent després de la mort, separada del cos.
    esperit. Diuen que en aquesta casa hi ha esperits. Evocar els esperits.
    animeta. Pregar per les animetes.
    ombra o espectre, allò que, segons els antics, sobreviu d'una persona.
    manes (m. pl.), ombres dels morts, que eren objecte de culte entre els romans.
  4. Fig.
    animador
    motor
    promotor
  5. reforç.
  6. expressió.



© Manuel Franquesa

ànima

ànima


<title type="display">ànima</title>

    femení
  1. [principi vital] alma.
  2. [dels difunts] ánima, alma.
  3. figuradament [persona] alma. Pel carrer no hi havia ni una ànima, por la calle no había un (o ni un) alma.
  4. [sensibilitat afectiva] alma. Té l'ànima destrossada, tiene el alma destrozada.
  5. [nucli, part essencial] alma.
  6. [part interior, reforç] alma. L'ànima d'un cabdell de cotó, el alma de un ovillo de algodón.
  7. construcció [d'un pal, d'una biga] alma.
  8. ciències militars [d'una arma] ánima, alma.
  9. a l'ànima en el alma.
  10. amb tota l'ànima con el alma (o con toda el alma).
  11. ànima de càntir figuradament i familiarment alma de cántaro.
  12. ànima del Purgatori ánima bendita (o del Purgatorio).
  13. ànima en pena alma en pena.
  14. ànima germana alma gemela.
  15. ànima vivent [en frases negatives] alma viviente, un (o ni un) alma. No hi vam trobar ànima vivent, no encontramos alma viviente.
  16. arribar a l'ànima llegar al alma.
  17. bona ànima alma de Dios.
  18. caure-li a algú l'ànima als peus figuradament caérsele a alguien el alma a los pies.
  19. com una ànima en pena como alma en pena.
  20. donar (o retre) l'ànima a Déu entregar el alma (o entregar el alma a Dios).
  21. exhalar l'ànima [morir] exhalar el espíritu (o el último suspiro, o el postrer aliento).
  22. ni una ànima ni un alma (o un alma).
  23. semblar una ànima en pena figuradament i familiarment parecer un alma en pena.
  24. vendre's l'ànima al diable vender (o dar) el alma al diablo.

ànima

ànima


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ànima</title>

Accessory
Etimologia: del ll. anĭma ‘aire, alè, ànima’; aquest cultisme suplantà l’ant. i hereditari arma a causa de l’equívoc amb arma de guerra 1a font: s. XII, Hom.
Body
    femení
  1. filosofia i religió
    1. Principi vital dels éssers vivents, especialment de l’home.
    2. L’ànima considerada com a entitat separada del cos després de la mort. L’ànima del difunt.
    3. ànima en pena folklore Ànima que pateix en el purgatori i que s’apareix a algú.
    4. ànima en pena figuradament Persona infeliç.
    5. exhalar l’ànima Morir.
    6. lliurar l’ànima a Déu Morir.
    7. toc d’ànimes Toc de campana per fer oració pels difunts.
    1. Ésser humà, persona. La platja era buida: no hi havia ni una ànima.
    2. ànima germana Persona que té uns mateixos sentiments, unes mateixes afeccions, etc., que una altra.
    1. Part moral i emocional de l’home (en contraposició a la part intel·lectiva).
    2. per extensió Sentiment. És una persona sense ànima.
    3. ànima de càntir Persona curta d’enteniment i pusil·lànime.
    4. arribar (a algú, una cosa) a l’ànima Fer-li llàstima, inspirar-li compassió.
    5. bona ànima Persona de bons sentiments.
    6. caure l’ànima als peus (a algú) Tenir un gran desengany.
    7. en cos i ànima Totalment, completament.
    8. mala ànima Persona de mals sentiments.
    9. sortir de l’ànima (allò que hom diu, allò que hom fa) Procedir d’un sentiment sincer.
  2. Allò que és, respecte a una cosa, com l’ànima respecte al cos, part essencial d’una cosa, que li dona vida, vigor, força, etc. Ésser l’ànima d’una empresa.
  3. figuradament
    1. Part interior de diferents objectes, que els sosté, els reforça, etc. Reforçar amb una ànima de ferro un objecte de fusta.
    2. indústries del calçat Peça de sola que, col·locada entre la plantilla i la sola, omple i reforça l’enfranc de la sabata.
    3. construcció naval Part central d’un pal format per diverses peces.
    4. embalatge, envasat Cilindre o tub de cartó, de fusta, etc., sobre el qual hom enrotlla un teixit, una bobina de paper.
    5. fusteria Part interior dels contraxapats, constituïda per una xapa de fusta o unes quantes que li donen consistència i que després són recobertes d’altres xapes de qualitat superior i més vistoses, que formen les cares exteriors.
    6. marina, marítim Fil d’estopa situat a l’interior d’alguns caps i d’alguns cables.
    7. marina, marítim Cap prim de cotó que passa per l’interior de la beina d’algunes veles.
    8. música Fusteta d’avet de forma cilíndrica que hom posa dins els instruments de la família del violí, entre el fons i la tapa, per comunicar les vibracions de la tapa al fons i sostenir la pressió que produeixen les cordes sobre la tapa a través del pontet.
    9. tecnologia Part interna dels fils metàl·lics d’ornamentació, de cordes, de cordes d’instruments musicals o de cables metàl·lics, entorn de la qual són disposats altres fils, cordons, etc., que els donen l’aspecte exterior, la desitjada sonoritat, resistència, etc.
    10. tecnologia Part central d’un perfil metàl·lic, d’una biga, que n’uneix les ales.
    11. indústria tèxtil Disc o planxeta dels botons folrats amb roba.
  4. armament Buit o interior del canó d’una arma de foc per on passa el projectil en disparar-la.
  5. història En les corporacions catalanes anteriors al decret de Nova Planta, llista que servia de matriu a la insaculació.

ànima

ánima


<title type="display">ánima</title>

    femení
  1. [alma del purgatorio] ànima.
  2. figuradament [de arma de fuego] ànima.
  3. plural toc d'ànimes m.
  4. plural [hora de ánimas] toc d'ànimes m, quan toquen (o tocaven) a ànimes. Volvió a casa a las ánimas, tornà a casa a toc d'ànimes.
  5. ánima bendita ànima del purgatori, ànima en pena.
  6. en mi (o en su) ánima antigament amb tot el cor. En mi ánima que lo siento, ho sento amb tot el cor.

ánima

ànima

<title type="display">ànima</title>

femení [principi vital] anima, spirito m. || [dels morts] anima, spirito m. || fig [persona] anima, persona. No hi havia ni una ànima, non c'era anima viva. Un poble de cent ànimes, un paese di cento anime. || [d'una corda] anima. || mús anima. || tèxt [del botó] animella, anima. || mil [d'una arma] anima. || [part interior] anima, parte interiore. || [sensibilitat afectiva] morale m, animo m. Té l'ànima destrossada, ha il morale a pezzi. || [sentiment] sentimento m, cuore m. És una persona sense ànima, è una persona senza sentiment! (o senza cuore). || amb tota l'ànima con tutto il cuore. || ànima de càntir fig stupido, sciocco, zuccone. || ànima en pena anima penitente (o purgante). | fig anima in pena, triste. || ànima germana anima gemella. || ànima vivent [en frases negatives] un'anima, nessuno. No hi vam trobar ànima vivent, non ci trovammo un'anima (o nessuno). || bona ànima persona d'animo buono (o di buon cuore). || caure l'ànima als peus [a algú] fig far cascare le braccia. || en cos i ànima anima e corpo, completamente. || ésser l'ànima de fig [una empresa, etc.] essere l'anima di. || exhalar l'ànima render l'anima a Dio. || lliurar (o retre, o donar) l'ànima a Déu rendere (o raccomandarsi) l'anima a Dio. || mala ànima anima nera. || sortir de l'ànima venire (o sgorgare) dal cuore. || vendre's l'ànima al diable fig vendere l'anima al diavolo.

ànima

ànima

<title type="display">ànima</title>

    nom femení
  1. Segons la filosofia i la religió, l'ànima és l'element invisible dels éssers vius que fa que tinguin vida. L'ànima no és a cap lloc del cos. Segons algunes religions, l'ànima de les persones continua existint després de la mort del cos.
  2. Persona, ésser humà. Si no hi ha ni una ànima pels carrers, vol dir que no hi ha ningú.
  3. Diem que algú és una ànima en pena quan és infeliç i està molt trist. Alguns esportistes, després de perdre una competició important, semblen una ànima en pena.
  4. frase feta
  5. Quan una cosa arriba a l'ànima a algú, el commou i l'emociona. A tots ens arriba a l'ànima que els amics es recordin de nosaltres.
  6. caure l'ànima als peus és tenir una gran decepció.
anímic

ànima

ànima


<title type="display">ànima</title>

Pronúncia: ánimə
    femení
  1. filosofia i religió [principi vital] âme, esprit m.
    • [dels difunts] âme. Pregar per l'ànima d'un difunt, prier pour l'âme (le salut de l'âme) d'un défunt.
  2. [persona] âme, personne, habitant m, individu m. Un barri de mil dues-centes ànimes, un quartier de mille deux cents âmes.
  3. [essència] force, courage m, cœur m.
    1. volonté, dessein m, intention.
    2. figuradament [agent principal] âme, agent principal m, partie essentielle.
  4. [part moral i emocional] âme, conscience morale.
  5. ciències militars [d'arma de foc] âme.
  6. tecnologia i marina, marítim [d'un cable] âme.
    • [d'un pal] âme.
  7. música [del violí] âme.
  8. tecnologia i construcció [d'una biga] âme.
  9. [nucli, part] âme, centre m, noyau m.
  10. marina, marítim âme, mèche.
  11. [d'un tauler contraxapat] âme.
  12. ànima de càntir figuradament i despectivament [persona] cruche, gourde, imbécile, bûche.
  13. ànima en pena âme en peine.
  14. ànima vivent [en frases negatives] âme qui vive. No hi ha ni una ànima vivent, il n'y a pas âme qui vive.
  15. arribar a l'ànima figuradament toucher au cœur (aller droit au cœur).
  16. bona ànima bonne âme.
  17. caure l'ànima als peus figuradament [a algú] être abattu -e (découragé -e, s'effondrer).
  18. donar (retrelliurarl'ànima a Déu religió rendre l'âme (l'esprit).
  19. en cos i ànima figuradament corps et âme.
  20. exhalar l'ànima [morir] rendre l'âme.
  21. mala ànima malànima.
  22. ni una ànima pas une âme.
  23. sortir de l'ànima figuradament venir du cœur.
  24. toc d'ànimes glas des âmes du purgatoire.
  25. vendre's (donarl'ànima al diable figuradament vendre (donner) son âme au diable.

ànima