Es mostren 594823 resultats

anomenada

anomenada

femení fame , renown
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anomenada

■ anomenada

femení Fama, reputació Bona anomenada Mala anomenada d’anomenada locució adjectiva Famós, de fama
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

anomenada

<title type="display">anomenada</title>

nom femení Una cosa o una persona té anomenada quan té fama i la gent la coneix. Es pot tenir bona o mala anomenada. Les calçotades de Valls tenen molta anomenada.

anomenada

nom femení Una cosa o una persona té anomenada quan té fama i la gent la coneix Es pot tenir bona o mala anomenada Les calçotades de Valls tenen molta anomenada
Diccionari Català Alemany

anomenada

anomenada

femení guter Ruf, Leumund m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

anomenada


<title type="display">anomenada</title>

Pronúncia: ənumənáðə
    femení
  1. [fama] renommée, réputation, célébrité, renom m. Bona, mala anomenada, bonne, mauvaise renommée.
  2. d'anomenada renommé -e (réputé -e, célèbre).

anomenada

femení fama renommée , réputation , célébrité , renom m Bona, mala anomenada , bonne, mauvaise renommée d'anomenada renommé -e réputé -e, célèbre
Diccionari Català Castellà

anomenar


<title type="display">anomenar</title>

    verb transitiu
  1. [donar nom] llamar, dar nombre.
  2. [esmentar] nombrar, mencionar. Durant la conversa us van anomenar dos cops, durante la conversación le nombraron (a Ud) dos veces.
    3. verb pronominal
  3. [dir-se] llamarse.

anomenar

verb transitiu donar nom llamar , dar nombre esmentar nombrar , mencionar Durant la conversa us van anomenar dos cops , durante la conversación le nombraron a Ud dos veces verb pronominal dir-se llamarse
Diccionari de sinònims Franquesa

anomenar


<title type="display">anomenar</title>

  1. donar nom (≠ nomenar) (a algú o a alguna cosa)
    denominar
    cognomenar o cognominar, designar algú pel seu cognom o per un cognom.
    batejar, posar nom a una cosa; treure un renom a una persona.
    treure un nom (a algú), atribuir-l'hi.
    qualificar. Aquest home es pot ben bé qualificar d'animal.
    sobrenomenar, designar algú amb un sobrenom.
    motejar, posar motius a algú.
    intitular
    Antònims: Desbatejar.
  2. Designar, esmentar algú o alguna cosa pel seu nom.
    designar. Les persones damunt designades, abans anomenades.
    esmentar
    mencionar
    citar
    fer esment
    fer menció
    Antònims: Preterir. Fer omissió. Passar en silenci.
  3. (anomenar-se pron.). Tenir tal o tal nom.
    dir-se
    nòmer. Aquell home nomia Joan.
    haver nom (ant.). La donzella que li havia robat el cor havia nom Joana.



© Manuel Franquesa

anomenar

donar nom ≠ nomenar a algú o a alguna cosa denominar cognomenar o cognominar , designar algú pel seu cognom o per un cognom batejar , posar nom a una cosa treure un renom a una persona treure un nom a algú, atribuir-l'hi qualificar Aquest home es pot ben bé qualificar d'animal sobrenomenar , designar algú amb un sobrenom motejar , posar motius a algú intitular Antònims Desbatejar Designar, esmentar algú o alguna cosa pel seu nom designar Les persones damunt designades , abans anomenades esmentar mencionar citar fer esment fer menció Antònims Preterir Fer omissió Passar en silenci…
Conjugador Català

anomenar


<title type="display">anomenar</title>

    1. INFINITIU

    1. anomenar

    2. GERUNDI

    1. anomenant

    3. PARTICIPI

    1. anomenat
    2. anomenada
    3. anomenats
    4. anomenades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. anomeno
      2. anomenes
      3. anomena
      4. anomenem
      5. anomeneu
      6. anomenen

      2. IMPERFET

      1. anomenava
      2. anomenaves
      3. anomenava
      4. anomenàvem
      5. anomenàveu
      6. anomenaven

      3. PASSAT

      1. anomení
      2. anomenares
      3. anomenà
      4. anomenàrem
      5. anomenàreu
      6. anomenaren

      4. FUTUR

      1. anomenaré
      2. anomenaràs
      3. anomenarà
      4. anomenarem
      5. anomenareu
      6. anomenaran

      5. CONDICIONAL

      1. anomenaria
      2. anomenaries
      3. anomenaria
      4. anomenaríem
      5. anomenaríeu
      6. anomenarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. anomeni
      2. anomenis
      3. anomeni
      4. anomenem
      5. anomeneu
      6. anomenin

      2. IMPERFET

      1. anomenés
      2. anomenessis
      3. anomenés
      4. anomenéssim
      5. anomenéssiu
      6. anomenessin

    6. IMPERATIU

    1. anomena
    2. anomeni
    3. anomenem
    4. anomeneu
    5. anomenin

anomenar

INFINITIU anomenar GERUNDI anomenant PARTICIPI anomenat anomenada anomenats anomenades INDICATIU PRESENT anomeno anomenes anomena anomenem anomeneu anomenen IMPERFET anomenava anomenaves anomenava anomenàvem anomenàveu anomenaven PASSAT anomení anomenares anomenà anomenàrem anomenàreu anomenaren FUTUR anomenaré anomenaràs anomenarà anomenarem anomenareu anomenaran CONDICIONAL anomenaria anomenaries anomenaria anomenaríem anomenaríeu anomenarien SUBJUNTIU PRESENT anomeni anomenis anomeni anomenem anomeneu anomenin IMPERFET anomenés anomenessis anomenés anomenéssim anomenéssiu anomenessin…
Diccionari Català Alemany

anomenar

anomenar

verb transitiu benennen, bezeichnen jemanden namentlich erwähnen verb reflexiu genannt werden • heißen Vegeu nomenar © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

anomenar

<title type="display">anomenar</title>

verb transitiu [donar nom] nominare, chiamare, attribuire un nome. || [designar] nominare, menzionare, fare il nome di, rammentare.

verb pronominal [dir-se] chiamarsi.

anomenar

verb transitiu donar nom nominare, chiamare, attribuire un nome || designar nominare, menzionare, fare il nome di, rammentare verb pronominal dir-se chiamarsi