Es mostren 594823 resultats

■ anomenar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anomenar</title>

Compareu: nomenar
Etimologia: de nom
    verb
  1. transitiu Donar nom (a algú o a alguna cosa). Anomenar un riu acabat de descobrir.
  2. pronominal Dir-se, tenir tal nom. Els animals que mengen carn s’anomenen carnívors.
  3. transitiu Designar, esmentar (algú o alguna cosa), pel seu nom. Anomenar algú en una conversa.

■ anomenar

verb transitiu Donar nom a algú o a alguna cosa Anomenar un riu acabat de descobrir pronominal Dir-se, tenir tal nom Els animals que mengen carn s’anomenen carnívors transitiu Designar, esmentar algú o alguna cosa, pel seu nom Anomenar algú en una conversa
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

anomenar

anomenar

verb transitiu to name , designate to mention verb pronominal to be called , be named , termed
DIDAC Diccionari escolar

anomenar

<title type="display">anomenar</title>

    verb
  1. Donar un nom a algú o a alguna cosa. Quan uns pares han de tenir un fill, pensen com l'anomenaran.
  2. Dir el nom d'algú o d'alguna cosa. Quan un professor passa llista a la classe, anomena tots els alumnes.
    3. usat amb pronom
  3. anomenar-se d'una manera determinada és dir-se d'aquesta manera. Alguns nois s'anomenen Joan, Roger o Miquel, i algunes noies, Maria, Rosa o Taís.

anomenar

verb Donar un nom a algú o a alguna cosa Quan uns pares han de tenir un fill, pensen com l'anomenaran Dir el nom d'algú o d'alguna cosa Quan un professor passa llista a la classe, anomena tots els alumnes usat amb pronom anomenar-se d'una manera determinada és dir-se d'aquesta manera Alguns nois s'anomenen Joan, Roger o Miquel, i algunes noies, Maria, Rosa o Taís
Diccionari Català francès

anomenar


<title type="display">anomenar</title>

Pronúncia: ənuməná
    verb transitiu
  1. [donar nom] nommer, appeler.
  2. [esmentar] nommer, dénommer, citer, indiquer.
    3. verb pronominal
  3. [dir-se] s'appeler, être connu -e sous le nom de.

anomenar

verb transitiu donar nom nommer , appeler esmentar nommer , dénommer , citer , indiquer verb pronominal dir-se s'appeler , être connu -e sous le nom de
Diccionari de sinònims Franquesa

anomenat

anomenat

Antònims Innominat © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

anomenat
-ada

anomenat

adjectiu llamado -da, por nombre, de nombre.

anomenat
-ada

adjectiu llamado -da , por nombre , de nombre
Gran Diccionari de la llengua catalana

anòmer


<title type="display">anòmer</title>

Etimologia: del gr. ánō ‘amunt’ i -mer
masculí química orgànica Cadascun dels dos semiacetals interns dels sucres, els quals tenen la mateixa configuració en tots els àtoms de carboni, excepte en el carboni aldehídic, responsable de l’anomeria i anomenat carboni anomèric.

anòmer

masculí química orgànica Cadascun dels dos semiacetals interns dels sucres, els quals tenen la mateixa configuració en tots els àtoms de carboni, excepte en el carboni aldehídic, responsable de l’anomeria i anomenat carboni anomèric
Gran Diccionari de la llengua catalana

anomeria

anomeria

femení química orgànica Existència d’anòmers
Gran Diccionari de la llengua catalana

anomèric
| anomèrica

anomèric
| anomèrica

adjectiu química orgànica Relatiu o pertanyent a l’anomeria
Gran Diccionari de la llengua catalana

anomeu
| anomea


<title type="display">anomeu</title>

Partició sil·làbica: a_no_meu
Etimologia: del ll. anomoeos, i aquest, del gr. anómoios ‘dissemblant’
masculí i femení cristianisme Dins l’arianisme, membre del sector més extremista, que defensava que entre el Pare i el Fill hi havia una dissimilitud completa.

anomeu
| anomea

masculí i femení cristianisme Dins l’arianisme, membre del sector més extremista, que defensava que entre el Pare i el Fill hi havia una dissimilitud completa