verb intransitiu [rannte an, ist angerannt]
1. topar, xocar, pegar (an [+ ac] a, amb, en).
2. figurat arremetre (gegen contra), atacar (u/c).
3. angerannt kommen acudir (o arribar) corrents.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení [-, -n]
1. aparador m.
2. escudeller m.
3. tinell m.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. adreçar.
2. amanir.
3. servir.
4. figurat causar, ocasionar.
5. es ist angerichtet (el dinar, el sopar, etc) està servit.
6. da haben wir was Schönes angerichtet! aquí sí que l’hem feta bona fam

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. carre(te)jar (ençà).
2. verb intransitiu arribar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. de mal renom.
2. sospitós.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [Maschine] arrencar, engegar-se.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. anar acostant-se.
2. empènyer.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-(e)s, -e] correus, telecomunicacions crida f, truc, repic(adissa f).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí contestador automàtic.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. també correus, telecomunicacions cridar.
2. trucar.
3. escampar la veu.
4. invocar, implorar.
5. dret, política acudir a.
6. cridar l’alto (o el: qui hi ha?).
7. verb intransitiu telefonar.
8. clavar un cop de telèfon (o una telefonada) fam.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU