Es mostren 594827 resultats

Antlitz

Antlitz

neutre -es, -e literari faç f , rostre m , semblant m © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ anto-

■ anto-

Forma prefixada del mot grec ánthos , que significa ‘flor’ Ex antòfor, antòfit
Gran Diccionari de la llengua catalana

antobdels


<title type="display">antobdels</title>

Etimologia: de anto- i el gr. bdélla ‘sangonera’
    masculí zoologia
  1. plural Subclasse d’anèl·lids hirudinis integrada per animals que tenen una ventosa anterior i una altra de posterior i que comprèn les sangoneres.
  2. singular Anèl·lid de la subclasse dels antobdels.

antobdels

masculí zoologia plural Subclasse d’anèllids hirudinis integrada per animals que tenen una ventosa anterior i una altra de posterior i que comprèn les sangoneres singular Anèllid de la subclasse dels antobdels
Gran Diccionari de la llengua catalana

antobiologia


<title type="display">antobiologia</title>

Partició sil·làbica: an_to_bi_o_lo_gi_a
Etimologia: de anto- i biologia
femení botànica Estudi de la biologia floral, especialment dels aspectes relacionats amb la pol·linització.

antobiologia

femení botànica Estudi de la biologia floral, especialment dels aspectes relacionats amb la pollinització
Gran Diccionari de la llengua catalana

antocarpi

antocarpi

masculí anatomia vegetal Part persistent i acrescent del periant, que envolta el fruit de les nictaginàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antocerotals


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">antocerotals</title>

Etimologia: del ll. científic anthocerotales, de anto- i el gr. kéras, kératos ‘corn’
    femení botànica
  1. plural Petit ordre de briòfits que comprèn plantes notables per la presència d’alguns caràcters primitius propis d’algues.
  2. singular Briòfit de l’ordre de les antocerotals.

■ antocerotals

femení botànica plural Petit ordre de briòfits que comprèn plantes notables per la presència d’alguns caràcters primitius propis d’algues singular Briòfit de l’ordre de les antocerotals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antocerotes

■ antocerotes

femení plural botànica antocerotòpsids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antocerotòpsids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">antocerotòpsids</title>

Etimologia: del ll. científic Anthocerotopsida, de anto-, el gr. kéras, kératos ‘corn’, ópsis ‘aparença’ i -id
    masculí botànica
  1. plural Classe de briòfits constituïda únicament per l’ordre de les antocerotals.
  2. singular Briòfit de la classe dels antocerotòpsids.

■ antocerotòpsids

masculí botànica plural Classe de briòfits constituïda únicament per l’ordre de les antocerotals singular Briòfit de la classe dels antocerotòpsids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ antocià

■ antocià

masculí bioquímica Antocianidina
Gran Diccionari de la llengua catalana

antocianescència


<title type="display">antocianescència</title>

Partició sil·làbica: an_to_ci_a_nes_cèn_ci_a
Etimologia: de anto-, cian- i -escència (v. degenerescent)
femení fitopatologia Coloració anormal, violàcia o vermellosa fosca, de les fulles o d’altres òrgans, produïda pel desenvolupament anòmal dels pigments antociànics.

antocianescència

femení fitopatologia Coloració anormal, violàcia o vermellosa fosca, de les fulles o d’altres òrgans, produïda pel desenvolupament anòmal dels pigments antociànics