<title type="display">abrogar</title> [! Conjugació: amb GU davant E, I] verb Anul·lar una llei, un decret o un reglament. Quan s'abroga una llei, sempre hi ha polèmica. abrogació
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">abrogar</title> Accessory Partició sil·làbica: ab_ro_gar Etimologia: del ll. abrogare, íd., der. de rogare ‘demanar’ 1a font: 1653, DTo. Body verb transitiu Abolir o revocar (una llei, un decret, un reglament).
<title type="display">abrogatif</title> Pronúncia: abʀɔgatif -iv adjectiu dret abrogatiu -iva. © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
<title type="display">abrogation</title> Pronúncia: abʀɔgasjɔ̃ femení dret abrogació. © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç