Es mostren 594843 resultats

abrojo


<title type="display">abrojo</title>

    masculí
  1. botànica [Tribulus terrestris] queixals pl de vella.
  2. botànica [cardo estrellado] obriülls (o abriülls) pl, floravia f, narriola f, card estrellat.
  3. plural [zarzas] esbarzers, bardissa f sing, romegueres f.
  4. plural figuradament penes f, dolors.

abrojo

masculí botànica Tribulus terrestris queixals pl de vella botànica cardo estrellado obriülls o abriülls pl , floravia f , narriola f , card estrellat plural zarzas esbarzers , bardissa f sing , romegueres f plural figuradament penes f , dolors
Diccionari Alemany Català

abrollen


<title type="display">abrollen</title>

    verb transitiu
  1. desenrotllar.
  2. endur-se (sobre rodes).
  3. [Ereignisse] descabdellar-se, esdevenir.
  4. s. abrollen desenrotllar-se (a. fig ).



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

abrollen

verb transitiu desenrotllar endur-se sobre rodes Ereignisse descabdellar-se, esdevenir s abrollen desenrotllar-se a fig © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Castellà Català

abromado
-da

abromado
-da

adjectiu marina, marítim barco abromat -ada abrumado aclaparat -ada
Conjugador Català

abromar-se


<title type="display">abromar-se</title>

    1. INFINITIU

    1. abromar

    2. GERUNDI

    1. abromant

    3. PARTICIPI

    1. abromat
    2. abromada
    3. abromats
    4. abromades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. abromo
      2. abromes
      3. abroma
      4. abromem
      5. abromeu
      6. abromen

      2. IMPERFET

      1. abromava
      2. abromaves
      3. abromava
      4. abromàvem
      5. abromàveu
      6. abromaven

      3. PASSAT

      1. abromí
      2. abromares
      3. abromà
      4. abromàrem
      5. abromàreu
      6. abromaren

      4. FUTUR

      1. abromaré
      2. abromaràs
      3. abromarà
      4. abromarem
      5. abromareu
      6. abromaran

      5. CONDICIONAL

      1. abromaria
      2. abromaries
      3. abromaria
      4. abromaríem
      5. abromaríeu
      6. abromarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. abromi
      2. abromis
      3. abromi
      4. abromem
      5. abromeu
      6. abromin

      2. IMPERFET

      1. abromés
      2. abromessis
      3. abromés
      4. abroméssim
      5. abroméssiu
      6. abromessin

    6. IMPERATIU

    1. abroma
    2. abromi
    3. abromem
    4. abromeu
    5. abromin

abromar-se

INFINITIU abromar GERUNDI abromant PARTICIPI abromat abromada abromats abromades INDICATIU PRESENT abromo abromes abroma abromem abromeu abromen IMPERFET abromava abromaves abromava abromàvem abromàveu abromaven PASSAT abromí abromares abromà abromàrem abromàreu abromaren FUTUR abromaré abromaràs abromarà abromarem abromareu abromaran CONDICIONAL abromaria abromaries abromaria abromaríem abromaríeu abromarien SUBJUNTIU PRESENT abromi abromis abromi abromem abromeu abromin IMPERFET abromés abromessis abromés abroméssim abroméssiu abromessin IMPERATIU abroma abromi abromem abromeu abromin
Diccionari Català Castellà

abromar-se

abromar-se

verb pronominal marina, marítim abromarse
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abromar-se

■ abromar-se

verb pronominal marina, marítim Cobrir-se de broma l’obra viva d’un vaixell
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

abromar-se

abromar-se

verb pronominal marina, marítim una nau devenir vermoulu -e , être piqué -e , être rongé -e par les tarets
Diccionari Castellà Català

abromarse

abromarse

verb pronominal marina, marítim abromar-se
Diccionari Castellà Català

abroncar

abroncar

verb transitiu reprender esbroncar , escridassar avergonzar avorrir , enfastidir , fastiguejar verb pronominal avergonyir-se enfadar-se , ofendre's
Diccionari Castellà Català

abroquelar


<title type="display">abroquelar</title>

    verb transitiu
  1. marina, marítim abroquerar.
  2. protegir.
    3. verb pronominal
  3. [cubrirse con el broquel] abroquerar-se, embroquerar-se, adargar-se, escudar-se.
  4. figuradament [escudarse] escudar-se.
  5. figuradament [encastillarse] encastellar-se.

abroquelar

verb transitiu marina, marítim abroquerar protegir verb pronominal cubrirse con el broquel abroquerar-se , embroquerar-se , adargar-se , escudar-se figuradament escudarse escudar-se figuradament encastillarse encastellar-se