Es mostren 594827 resultats

anular1

anular1

anular2


<title type="display">anular</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    verb transitiu
  1. anul·lar.
  2. [una persona] anul·lar, arraconar, deixar de banda.
  3. desnonar, cancel·lar. Anular un pedido, desnonar una comanda.
  4. suspendre. Anular un concierto, suspendre un concert.
  5. verb pronominal
  6. anul·lar-se.
  7. figuradament [una persona] anul·lar-se, arraconar-se, morir-se. Quedarse en este pueblo es anularse, quedar-se en aquest poble és anul·lar-se.



  8. Vegeu també:
    anular1

anular2

anulativo
-va

anulativo
-va

anulatorio
-ria

anulete

anulete

anulken

anulken

anul·labilitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">anul·labilitat</title>

Accessory
Etimologia: de anul·lable
Body
femení dret Condició d’un acte jurídic afectat per un vici o un defecte legal que, bé que no és suficient per a produir la seva ineficàcia o la seva nul·litat absoluta, permet, a petició d’una de les parts interessades, que els tribunals o l’administració en declarin la ineficàcia.

anul·labilitat

Traducció

anul·labilitat

anul·labilitat

anul·lable

anul·lable

anul·lable

anul·lable