Es mostren 594827 resultats

■ aparellament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aparellament</title>

Etimologia: de aparellar1 1a font: s. XIV, Jaume I
    masculí
  1. Acció d’aparellar.
  2. Arreus, ornaments.
  3. zoologia Reunió de dos individus de sexe diferent durant l’època de zel, que té per finalitat l’acoblament.
  4. aparellament cromosòmic genètica Unió longitudinal de cromosomes homòlegs en què tots els gens homòlegs queden encarats.

■ aparellament

masculí Acció d’aparellar Arreus, ornaments zoologia Reunió de dos individus de sexe diferent durant l’època de zel, que té per finalitat l’acoblament aparellament cromosòmic genètica Unió longitudinal de cromosomes homòlegs en què tots els gens homòlegs queden encarats
Traducció
Diccionari Català Alemany

aparellament1

aparellament1

masculí Paarung f Vegeu també aparellament 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Alemany

aparellament2

aparellament2

masculí Zu-, Vor-bereitung, Zurüstung f nàutica Takelung f , AufTakeln n Vegeu també aparellament 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Conjugador Català

aparellar


<title type="display">aparellar</title>

    1. INFINITIU

    1. aparellar

    2. GERUNDI

    1. aparellant

    3. PARTICIPI

    1. aparellat
    2. aparellada
    3. aparellats
    4. aparellades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. aparello
      2. aparelles
      3. aparella
      4. aparellem
      5. aparelleu
      6. aparellen

      2. IMPERFET

      1. aparellava
      2. aparellaves
      3. aparellava
      4. aparellàvem
      5. aparellàveu
      6. aparellaven

      3. PASSAT

      1. aparellí
      2. aparellares
      3. aparellà
      4. aparellàrem
      5. aparellàreu
      6. aparellaren

      4. FUTUR

      1. aparellaré
      2. aparellaràs
      3. aparellarà
      4. aparellarem
      5. aparellareu
      6. aparellaran

      5. CONDICIONAL

      1. aparellaria
      2. aparellaries
      3. aparellaria
      4. aparellaríem
      5. aparellaríeu
      6. aparellarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. aparelli
      2. aparellis
      3. aparelli
      4. aparellem
      5. aparelleu
      6. aparellin

      2. IMPERFET

      1. aparellés
      2. aparellessis
      3. aparellés
      4. aparelléssim
      5. aparelléssiu
      6. aparellessin

    6. IMPERATIU

    1. aparella
    2. aparelli
    3. aparellem
    4. aparelleu
    5. aparellin

aparellar

INFINITIU aparellar GERUNDI aparellant PARTICIPI aparellat aparellada aparellats aparellades INDICATIU PRESENT aparello aparelles aparella aparellem aparelleu aparellen IMPERFET aparellava aparellaves aparellava aparellàvem aparellàveu aparellaven PASSAT aparellí aparellares aparellà aparellàrem aparellàreu aparellaren FUTUR aparellaré aparellaràs aparellarà aparellarem aparellareu aparellaran CONDICIONAL aparellaria aparellaries aparellaria aparellaríem aparellaríeu aparellarien SUBJUNTIU PRESENT aparelli aparellis aparelli aparellem aparelleu aparellin IMPERFET aparellés aparellessis…
Diccionari Català Castellà

aparellar


<title type="display">aparellar</title>

    verb transitiu
  1. [preparar] aparejar.
  2. [pintura] aparejar.
  3. marina, marítim [un vaixell] aparejar, enjarciar.
  4. [apariar] emparejar.
  5. [aparionar] aparear.
    6. verb pronominal
  6. emparejarse.
  7. aparearse.

aparellar

verb transitiu preparar aparejar pintura aparejar marina, marítim un vaixell aparejar , enjarciar apariar emparejar aparionar aparear verb pronominal emparejarse aparearse
Diccionari de sinònims Franquesa

aparellar


<title type="display">aparellar</title>

  1. → preparar, disposar.
    andanar, aparellar una nau per a emprendre la navegació.
    arborar. Ja hem arborat la barca.
    armar (una nau), aparellar-la.
    guarnir (un cavall), posar-li els guarniments.
  2. Disposar per parelles.
    apariar
    aparionar
    → acoblar.
    Antònims: Desaparellar.



© Manuel Franquesa

aparellar

→ preparar , disposar andanar , aparellar una nau per a emprendre la navegació arborar Ja hem arborat la barca armar una nau, aparellar-la guarnir un cavall, posar-li els guarniments Disposar per parelles apariar aparionar → acoblar Antònims Desaparellar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

aparellar


<title type="display">aparellar</title>

Pronúncia: əpəɾəʎá
    verb transitiu
  1. to prepare, get ready.
  2. [cavall] to saddle, harness.
  3. nàutica to fit out, rig out.
    4. verb transitiu i pronominal
  4. to pair, match.
  5. [animals] to mate, pair.
  6. to form a pair, go together.

aparellar

verb transitiu to prepare , get ready cavall to saddle , harness nàutica to fit out , rig out verb transitiu i pronominal to pair , match animals to mate , pair to form a pair , go together
Diccionari Català Italià

aparellar

<title type="display">aparellar</title>

verb transitiu [preparar] preparare, allestire, apparecchiare. || [pintura] apparecchiare. || mar attrezzare, armare. || [apariar] accoppiare, appaiare. || [aparionar] appaiare.

aparellar

verb transitiu preparar preparare, allestire, apparecchiare || pintura apparecchiare || mar attrezzare, armare || apariar accoppiare, appaiare || aparionar appaiare
DIDAC Diccionari escolar

aparellar

<title type="display">aparellar</title>

    verb
  1. Preparar els elements necessaris per a fer alguna cosa. Aparellem el sopar o una sala per a un banquet.
  2. Formar parella. Quan pleguem la roba aparellem els mitjons. Els nois i les noies s'aparellen per ballar.
    3. usat amb pronom
  3. Els animals s'aparellen quan el mascle s'uneix amb la femella.
aparellament

aparellar

verb Preparar els elements necessaris per a fer alguna cosa Aparellem el sopar o una sala per a un banquet Formar parella Quan pleguem la roba aparellem els mitjons Els nois i les noies s'aparellen per ballar usat amb pronom Els animals s'aparellen quan el mascle s'uneix amb la femella aparellament
Diccionari Català francès

aparellar


<title type="display">aparellar</title>

Pronúncia: əpəɾəʎá
    verb transitiu
  1. [preparar] apprêter, préparer, accommoder, disposer.
  2. [per a pintura] apprêter, imprimer.
  3. marina, marítim gréer.
  4. harnacher.
  5. [animals] apariar.
  6. aparionar.
    7. verb transitiu i pronominal
  7. [persones] former un couple.

aparellar

verb transitiu preparar apprêter , préparer , accommoder , disposer per a pintura apprêter , imprimer marina, marítim gréer harnacher animals apariar aparionar verb transitiu i pronominal persones former un couple