<title type="display">aplaçar</title>
verb transitiu [un operari] assumere.
verb pronominal essere assunto.
verb pronominal essere assunto.
Es mostren 594823 resultats
aplacar
<title type="display">aplacar</title>
[! Conjugació: amb QU davant E, I]
verb Calmar un dolor, un sentiment o una tristesa. Les aspirines aplaquen el mal de cap.
aplacar
Conjugació amb QU davant E, I verb Calmar un dolor, un sentiment o una tristesa Les aspirines aplaquen el mal de cap
aplaçar
<title type="display">aplaçar</title>
Pronúncia: əpləsá
-
verb transitiu
- placer, employer, caser fam. verb pronominal
- se placer, trouver une place, une situation, se caser fam.
aplaçar
verb transitiu placer , employer , caser fam verb pronominal se placer , trouver une place , une situation , se caser fam
■
aplaçar
verb transitiu Contractar, donar treball a un operari pronominal Prendre algú possessió del seu lloc en el treball
aplacar
<title type="display">aplacar</title>
Pronúncia: əpləká
-
verb transitiu
- [apaivagar] apaiser, calmer, adoucir, fléchir, modérer.
- construcció plaquer, revêtir (garnir) de plaques.
aplacar
verb transitiu apaivagar apaiser , calmer , adoucir , fléchir , modérer construcció plaquer , revêtir garnir de plaques
aplacar1
<title type="display">aplacar</title><lbl type="homograph">1</lbl>
-
verb transitiu
- besänftigen, beschwichtigen, beruhigen.
- ermatten, schlappmachen. verb reflexiu
- sich beruhigen.
- matt, schlapp werden.
Vegeu també:
aplacar2
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
aplacar1
verb transitiu besänftigen, beschwichtigen, beruhigen ermatten, schlappmachen verb reflexiu sich beruhigen matt, schlapp werden Vegeu també aplacar 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
aplacar1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aplacar</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: del ll. placare, íd. 1a font: 1494
Body
■
aplacar1
verb transitiu Apaivagar, mitigar Vegeu també aplacar 2
■
aplacar2
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aplacar</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Body
-
verb
transitiu
- Fer que (una cosa) estigui ben plana sobre una altra, sense formar relleus. Per planxar bé els camals dels pantalons, els has d’aplacar ben bé damunt la post.
- construcció Adherir un aplacat, enganxar-lo.
Vegeu també:
aplacar1
■
aplacar2
verb transitiu Fer que una cosa estigui ben plana sobre una altra, sense formar relleus Per planxar bé els camals dels pantalons, els has d’aplacar ben bé damunt la post construcció Adherir un aplacat, enganxar-lo Vegeu també aplacar 1
aplacar2
<title type="display">aplacar</title><lbl type="homograph">2</lbl>
-
verb transitiu
- glatt andrücken.
- furnieren.
Vegeu també:
aplacar1
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
aplacar2
verb transitiu glatt andrücken furnieren Vegeu també aplacar 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
aplacat
<title type="display">aplacat</title>
masculí Furnier n.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
aplacat
masculí Furnier n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat