Es mostren 594823 resultats

aplanament

aplanament

masculí smoothing , levelling , flattening
Diccionari Català Alemany

aplanament

aplanament

masculí EinEbnung f , Planieren n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

aplanament

aplanament

masculí appianamento
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aplanament

■ aplanament

masculí Acció d’aplanar o d’aplanar-se l’efecte aplanament a la demanda dret processal Assentiment a la demanda
Traducció
Diccionari Català francès

aplanament


<title type="display">aplanament</title>

Pronúncia: əplənəmén
    masculí
  1. aplanissement, égalisation f, nivellement.
  2. figuradament [de dificultats] aplanissement, atténuation f.
    • [abatiment] accablement, épuisement, abattement, découragement.

aplanament

masculí aplanissement , égalisation f , nivellement figuradament de dificultats aplanissement , atténuation f • abatiment accablement , épuisement , abattement , découragement
Diccionari Castellà Català

aplanamiento

aplanamiento

masculí aplanament
Diccionari de sinònims Franquesa

aplanar


<title type="display">aplanar</title>

  1. Posar plana la superfície d'una cosa.
    allisar
    desguerxar o desenguerxir
    anivellar
    planejar
    replanar, tornar a aplanar.
    adreçar, posar pla allò que és guerxat.
    terraplenar
    assaplanar, aplanar formant un saplà o replà.
    afeixar o feixar, aplanar un terreny fent-hi feixes.
    rasclonar, aplanar la terra amb el rascló.
    rasclar, aplanar un terreny passant-hi el rascle.
    tragellar, íd., passant-hi la tragella.
    esplanar (≠ explanar), fer pla un terreny.
    dessolcar, treure els solcs d'una cosa solcada.
    igualar (una superfície qualsevol)
  2. → facilitar.



© Manuel Franquesa

aplanar

Posar plana la superfície d'una cosa allisar desguerxar o desenguerxir anivellar planejar replanar , tornar a aplanar adreçar , posar pla allò que és guerxat terraplenar assaplanar , aplanar formant un saplà o replà afeixar o feixar , aplanar un terreny fent-hi feixes rasclonar , aplanar la terra amb el rascló rasclar , aplanar un terreny passant-hi el rascle tragellar , íd, passant-hi la tragella esplanar ≠ explanar , fer pla un terreny dessolcar , treure els solcs d'una cosa solcada igualar una superfície qualsevol → facilitar © Manuel Franquesa
Diccionari Castellà Català

aplanar


<title type="display">aplanar</title>

    verb transitiu
  1. [allanar] aplanar.
  2. figuradament i familiarment [una enfermedad, una mala noticia] aplanar, aixafar.
  3. poc freqüent aixafar.
  4. [dejar pasmado] fascinar, encantar, deixar parat.
  5. americanisme [las calles] vagar intr, andarejar intr.
    6. verb pronominal
  6. [allanarse] aplanar-se.
  7. [edificio] ensorrar-se, esfondrar-se, enderrocar-se.
  8. [abatirse] enfonsar-se, aclaparar-se.

aplanar

verb transitiu allanar aplanar figuradament i familiarment una enfermedad, una mala noticia aplanar , aixafar poc freqüent aixafar dejar pasmado fascinar , encantar , deixar parat americanisme las calles vagar intr , andarejar intr verb pronominal allanarse aplanar-se edificio ensorrar-se , esfondrar-se , enderrocar-se abatirse enfonsar-se , aclaparar-se
Diccionari der aranés

aplanar

<title type="display">aplanar </title>

    v tr Hèr planèra era superfícia, en tot eliminar-ne es inegalitats.

    Català: aplanar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

aplanar

v tr Hèr planèra era superfícia, en tot eliminar-ne es inegalitats Català aplanar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Conjugador Català

aplanar


<title type="display">aplanar</title>

    1. INFINITIU

    1. aplanar

    2. GERUNDI

    1. aplanant

    3. PARTICIPI

    1. aplanat
    2. aplanada
    3. aplanats
    4. aplanades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. aplano
      2. aplanes
      3. aplana
      4. aplanem
      5. aplaneu
      6. aplanen

      2. IMPERFET

      1. aplanava
      2. aplanaves
      3. aplanava
      4. aplanàvem
      5. aplanàveu
      6. aplanaven

      3. PASSAT

      1. aplaní
      2. aplanares
      3. aplanà
      4. aplanàrem
      5. aplanàreu
      6. aplanaren

      4. FUTUR

      1. aplanaré
      2. aplanaràs
      3. aplanarà
      4. aplanarem
      5. aplanareu
      6. aplanaran

      5. CONDICIONAL

      1. aplanaria
      2. aplanaries
      3. aplanaria
      4. aplanaríem
      5. aplanaríeu
      6. aplanarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. aplani
      2. aplanis
      3. aplani
      4. aplanem
      5. aplaneu
      6. aplanin

      2. IMPERFET

      1. aplanés
      2. aplanessis
      3. aplanés
      4. aplanéssim
      5. aplanéssiu
      6. aplanessin

    6. IMPERATIU

    1. aplana
    2. aplani
    3. aplanem
    4. aplaneu
    5. aplanin

aplanar

INFINITIU aplanar GERUNDI aplanant PARTICIPI aplanat aplanada aplanats aplanades INDICATIU PRESENT aplano aplanes aplana aplanem aplaneu aplanen IMPERFET aplanava aplanaves aplanava aplanàvem aplanàveu aplanaven PASSAT aplaní aplanares aplanà aplanàrem aplanàreu aplanaren FUTUR aplanaré aplanaràs aplanarà aplanarem aplanareu aplanaran CONDICIONAL aplanaria aplanaries aplanaria aplanaríem aplanaríeu aplanarien SUBJUNTIU PRESENT aplani aplanis aplani aplanem aplaneu aplanin IMPERFET aplanés aplanessis aplanés aplanéssim aplanéssiu aplanessin IMPERATIU aplana aplani aplanem aplaneu aplanin