Es mostren 594823 resultats

apremiante

apremiante

apremiantemente

apremiantemente

apremiar


<title type="display">apremiar</title>

    verb transitiu
  1. [acuciar] apressar, donar pressa, instar. Le apremiaba a que lo hiciera, l'apressava a fer-ho.
  2. [compeler] compel·lir, constrènyer.
  3. dret constrènyer.
  4. dret [imponer un apremio] penyorar, multar.
  5. verb intransitiu
  6. [urgir] apressar, córrer pressa, urgir. Es un asunto que apremia mucho, és un afer que corre molta pressa.

apremiar

apremio


<title type="display">apremio</title>

    masculí
  1. [prisa] pressa f.
  2. [coacción] constrenyiment, obligació f.
  3. dret [obligación de pagar] constrenyiment, obligament, procediment coercitiu. Vía de apremio, via de constrenyiment.
  4. dret [recargo] penyorament, multa f, recàrrec judicial.
  5. apremio de manca de. Apremio de tiempo, manca de temps.
  6. apremio de [dinero] escassetat.
  7. declaro incursos en apremio dret declaro sotmesos a via de constrenyiment (o a procediment coercitiu).
  8. por vía de apremio dret per via de constrenyiment, per constrenyiment.

apremio

aprender


<title type="display">aprender</title>

    verb transitiu
  1. [adquirir conocimientos] aprendre. Aprender la lección, aprendre la lliçó.
  2. aprender a aprendre de (o a). Aprende a leer, aprèn de llegir.
  3. aprender de memoria aprendre de memòria (o de cor).
  4. para que aprenda (o aprendas) perquè n'aprengui (o n'aprenguis).
  5. verb pronominal
  6. aprendre's. Se ha aprendido todos los nombres, s'ha après tots els noms.

aprender

aprendissatge

<title type="display">aprendissatge </title>

Body
    nòm m
  1. Hèt d’apréner quauqua causa.
  2. Aqueriment des coneishements de besonh entà exercir ua foncion, especiaument un art o un mestièr.

  3. Català: aprenentatge


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

aprendissatge

aprendiz
-za


<title type="display">aprendiz</title>

    masculí i femení
  1. aprenent -a.
  2. aprendiz de todo, maestro (o oficial) de nada home de molts oficis, mestre de res (o pobre segur), dotze oficis, tretze misèries.

aprendiz
-za

aprendizaje

aprendizaje

aprendre


<title type="display">aprendre</title>

    verb transitiu
  1. (er)lernen.
  2. aprendre a (od de) parlar sprechen lernen.
  3. aprendre de memòria auswendig lernen.
  4. aprendre l'alemany Deutsch lernen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

aprendre

aprendre

aprendre

    verb transitiu
  1. [adquirir coneixements] aprender. Aprendre de parlar (o a parlar), aprender a hablar.
  2. perquè n'aprengui (o n'aprenguis) para que aprenda (o aprendas).

aprendre