Es mostren 594823 resultats

aprendre

aprendre

verb transitiu to learn aprendre a fer alguna cosa to learn how to do something
Conjugador Català

aprendre


<title type="display">aprendre</title>

    1. INFINITIU

    1. aprendre

    2. GERUNDI

    1. aprenent

    3. PARTICIPI

    1. après
    2. apresa
    3. apresos
    4. apreses

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. aprenc
      2. aprens
      3. aprèn
      4. aprenem
      5. apreneu
      6. aprenen

      2. IMPERFET

      1. aprenia
      2. aprenies
      3. aprenia
      4. apreníem
      5. apreníeu
      6. aprenien

      3. PASSAT

      1. aprenguí
      2. aprengueres
      3. aprengué
      4. aprenguérem
      5. aprenguéreu
      6. aprengueren

      4. FUTUR

      1. aprendré
      2. aprendràs
      3. aprendrà
      4. aprendrem
      5. aprendreu
      6. aprendran

      5. CONDICIONAL

      1. aprendria
      2. aprendries
      3. aprendria
      4. aprendríem
      5. aprendríeu
      6. aprendrien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. aprengui
      2. aprenguis
      3. aprengui
      4. aprenguem
      5. aprengueu
      6. aprenguin

      2. IMPERFET

      1. aprengués
      2. aprenguessis
      3. aprengués
      4. aprenguéssim
      5. aprenguéssiu
      6. aprenguessin

    6. IMPERATIU

    1. aprèn
    2. aprengui
    3. aprenguem
    4. apreneu
    5. aprenguin

aprendre

INFINITIU aprendre GERUNDI aprenent PARTICIPI après apresa apresos apreses INDICATIU PRESENT aprenc aprens aprèn aprenem apreneu aprenen IMPERFET aprenia aprenies aprenia apreníem apreníeu aprenien PASSAT aprenguí aprengueres aprengué aprenguérem aprenguéreu aprengueren FUTUR aprendré aprendràs aprendrà aprendrem aprendreu aprendran CONDICIONAL aprendria aprendries aprendria aprendríem aprendríeu aprendrien SUBJUNTIU PRESENT aprengui aprenguis aprengui aprenguem aprengueu aprenguin IMPERFET aprengués aprenguessis aprengués aprenguéssim aprenguéssiu aprenguessin IMPERATIU aprèn aprengui…
Diccionari de sinònims Franquesa

aprendre


<title type="display">aprendre</title>

imposar-se (en alguna disciplina)
instruir-se. Freqüentant aquella gent, s'instruí molt, aprengué moltes coses.
digerir o pair (fig.). Estudia molt, però no digereix res.
assimilar (fig.). Llegeix molt, però no assimila gran cosa.
perfeccionar-se (en una ciència, etc.), aprendre-la a fons.
escarmentar, aprendre de l'experiència per no tornar a caure en falta.


© Manuel Franquesa

aprendre

imposar-se en alguna disciplina instruir-se Freqüentant aquella gent, s'instruí molt , aprengué moltes coses digerir o pair fig Estudia molt, però no digereix res assimilar fig Llegeix molt, però no assimila gran cosa perfeccionar-se en una ciència, etc, aprendre-la a fons escarmentar , aprendre de l'experiència per no tornar a caure en falta © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

aprendre

aprendre

verb transitiu imparare, apprendere Aprendre de lletra, de llegir , imparare a scrivere, a leggere Aprendre de memòria , imparare a memoria
DIDAC Diccionari escolar

aprendre

<title type="display">aprendre</title>

[! Conjugació: aprèn, après]
[! Diferent d'aprehendre]
verb Arribar a conèixer o a saber fer alguna cosa mitjançant l'estudi o la pràctica. Les persones aprenem a parlar aproximadament quan tenim dos anys o dos anys i mig. Quan s'estudia jardineria, s'aprèn a fer jardins i a cuidar-los.

aprendre

Conjugació aprèn, après Diferent d' aprehendre verb Arribar a conèixer o a saber fer alguna cosa mitjançant l'estudi o la pràctica Les persones aprenem a parlar aproximadament quan tenim dos anys o dos anys i mig Quan s'estudia jardineria, s'aprèn a fer jardins i a cuidar-los
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aprendre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aprendre</title>

Compareu: aprehendre
Etimologia: del ll. apprehendĕre, íd. (v. prendre) 1a font: s. XIV, Eiximenis
    verb
  1. transitiu Adquirir la coneixença, la pràctica (d’alguna cosa) amb l’estudi, l’atenció. Aprendre l’italià. Aprendre de memòria. Aprendre a parlar, de parlar. Aprendre de lletra.
  2. pronominal Aprendre de memòria; memoritzar. Apreneu-vos la taula de multiplicar.

■ aprendre

verb transitiu Adquirir la coneixença, la pràctica d’alguna cosa amb l’estudi, l’atenció Aprendre l’italià Aprendre de memòria Aprendre a parlar, de parlar Aprendre de lletra pronominal Aprendre de memòria memoritzar Apreneu-vos la taula de multiplicar
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

aprendre


<title type="display">aprendre</title>

Pronúncia: əpɛ́ndɾə
verb transitiu [adquirir coneixements] apprendre. Aprendre la lliçó, apprendre la leçon. Aprendre a (de) llegir, apprendre à lire.

aprendre

verb transitiu adquirir coneixements apprendre Aprendre la lliçó , apprendre la leçon Aprendre a de llegir , apprendre à lire
Diccionari der aranés

aprenedís, -issa

<title type="display">aprenedís, -issa </title>

    nòm adj m f
  1. Persona qu’apren un mestièr, trabalh, etc.
  2. Que se pòt apréner.

    3. Català: 1. aprenent -a; 2. aprenedor -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

aprenedís, -issa

nòm adj m f Persona qu’apren un mestièr, trabalh, etc Que se pòt apréner Català 1 aprenent -a 2 aprenedor -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Alemany

aprenedor

aprenedor

adjectiu erlernbar © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

aprenedor
-a

aprenedor
-a

adjectiu que l'on peut apprendre