Es mostren 594841 resultats

aprisiar


<title type="display">aprisiar</title>

    1. INFINITIU

    1. aprisiar

    2. GERUNDI

    1. aprisiant

    3. PARTICIPI

    1. aprisiat
    2. aprisiada
    3. aprisiats
    4. aprisiades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. aprisio
      2. aprisies
      3. aprisia
      4. aprisiem
      5. aprisieu
      6. aprisien

      2. IMPERFET

      1. aprisiava
      2. aprisiaves
      3. aprisiava
      4. aprisiàvem
      5. aprisiàveu
      6. aprisiaven

      3. PASSAT

      1. aprisií
      2. aprisiares
      3. aprisià
      4. aprisiàrem
      5. aprisiàreu
      6. aprisiaren

      4. FUTUR

      1. aprisiaré
      2. aprisiaràs
      3. aprisiarà
      4. aprisiarem
      5. aprisiareu
      6. aprisiaran

      5. CONDICIONAL

      1. aprisiaria
      2. aprisiaries
      3. aprisiaria
      4. aprisiaríem
      5. aprisiaríeu
      6. aprisiarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. aprisiï
      2. aprisiïs
      3. aprisiï
      4. aprisiem
      5. aprisieu
      6. aprisiïn

      2. IMPERFET

      1. aprisiés
      2. aprisiessis
      3. aprisiés
      4. aprisiéssim
      5. aprisiéssiu
      6. aprisiessin

    6. IMPERATIU

    1. aprisia
    2. aprisiï
    3. aprisiem
    4. aprisieu
    5. aprisiïn

aprisiar

INFINITIU aprisiar GERUNDI aprisiant PARTICIPI aprisiat aprisiada aprisiats aprisiades INDICATIU PRESENT aprisio aprisies aprisia aprisiem aprisieu aprisien IMPERFET aprisiava aprisiaves aprisiava aprisiàvem aprisiàveu aprisiaven PASSAT aprisií aprisiares aprisià aprisiàrem aprisiàreu aprisiaren FUTUR aprisiaré aprisiaràs aprisiarà aprisiarem aprisiareu aprisiaran CONDICIONAL aprisiaria aprisiaries aprisiaria aprisiaríem aprisiaríeu aprisiarien SUBJUNTIU PRESENT aprisiï aprisiïs aprisiï aprisiem aprisieu aprisiïn IMPERFET aprisiés aprisiessis aprisiés aprisiéssim aprisiéssiu aprisiessin…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aprisiar

■ aprisiar

verb transitiu història Ocupar terres desertes per tal de rompre-les i de repoblar-les
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aprisió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aprisió</title>

Partició sil·làbica: a_pri_si_ó
Etimologia: del b. ll. aprisio -ōnis, alteració de apprehensio, -onis ‘acció d’agafar’
femení història Ocupació d’una terra erma sense titular directe amb el propòsit de rompre-la i d’explotar-la convenientment.

■ aprisió

femení història Ocupació d’una terra erma sense titular directe amb el propòsit de rompre-la i d’explotar-la convenientment
Diccionari Castellà Català

aprisionado
-da

aprisionado
-da

adjectiu sujeto immobilitzat -ada , subjectat -ada , agafat -ada Quedó aprisionado entre las ruedas , va quedar immobilitzat entre les rodes
Diccionari Castellà Català

aprisionar


<title type="display">aprisionar</title>

    verb transitiu
  1. [encarcelar] empresonar.
  2. [apresar a alguien] agafar, detenir, capturar.
  3. [sujetar una cosa a otra] subjectar, agafar, immobilitzar. Una piedra le aprisionaba el pie, una pedra li agafava el peu.
  4. figuradament [sujetar] subjectar. Le aprisionó entre sus brazos, el va subjectar entre els seus braços.
  5. figuradament [encadenar] encadenar, lligar.
  6. figuradament [conquistar] agafar, retenir. Le aprisionó en sus redes, el va agafar en les seves xarxes.

aprisionar

verb transitiu encarcelar empresonar apresar a alguien agafar , detenir , capturar sujetar una cosa a otra subjectar , agafar , immobilitzar Una piedra le aprisionaba el pie , una pedra li agafava el peu figuradament sujetar subjectar Le aprisionó entre sus brazos , el va subjectar entre els seus braços figuradament encadenar encadenar , lligar figuradament conquistar agafar , retenir Le aprisionó en sus redes , el va agafar en les seves xarxes
Diccionari Castellà Català

aproar

aproar

verb intransitiu marina, marítim emproar
Diccionari der aranés

aprobacion

<title type="display">aprobacion </title>

    nòm f Consentiment qu’un autrege ad aquerò que se l’aufrís o prepause.

    Català: aprovació


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

aprobacion

nòm f Consentiment qu’un autrege ad aquerò que se l’aufrís o prepause Català aprovació © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

aprobación

aprobación

femení aprovació , confirmació , assentiment m Dar su aprobación , donar la seva aprovació dar la aprobación donar el vistiplau , aprovar
Diccionari Castellà Català

aprobado
-da


<title type="display">aprobado</title>

    adjectiu
  1. aprovat -ada. Una ley aprobada por el Senado, una llei aprovada pel Senat.
  2. [en un examen] aprovat -ada. He resultado aprobado, he sortit aprovat.
    3. masculí
  3. [en un examen] aprovat. Solo he tenido aprobados, només he tingut aprovats.

aprobado
-da

adjectiu aprovat -ada Una ley aprobada por el Senado , una llei aprovada pel Senat en un examen aprovat -ada He resultado aprobado , he sortit aprovat masculí en un examen aprovat Solo he tenido aprobados , només he tingut aprovats
Diccionari Castellà Català

aprobador
-ra

aprobador
-ra

adjectiu i masculí i femení aprovador -a