Es mostren 594823 resultats

■ aprisiar

■ aprisiar

verb transitiu història Ocupar terres desertes per tal de rompre-les i de repoblar-les
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aprisió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aprisió</title>

Partició sil·làbica: a_pri_si_ó
Etimologia: del b. ll. aprisio -ōnis, alteració de apprehensio, -onis ‘acció d’agafar’
femení història Ocupació d’una terra erma sense titular directe amb el propòsit de rompre-la i d’explotar-la convenientment.

■ aprisió

femení història Ocupació d’una terra erma sense titular directe amb el propòsit de rompre-la i d’explotar-la convenientment
Diccionari Castellà Català

aprisionado
-da

aprisionado
-da

adjectiu sujeto immobilitzat -ada , subjectat -ada , agafat -ada Quedó aprisionado entre las ruedas , va quedar immobilitzat entre les rodes
Diccionari Castellà Català

aprisionar


<title type="display">aprisionar</title>

    verb transitiu
  1. [encarcelar] empresonar.
  2. [apresar a alguien] agafar, detenir, capturar.
  3. [sujetar una cosa a otra] subjectar, agafar, immobilitzar. Una piedra le aprisionaba el pie, una pedra li agafava el peu.
  4. figuradament [sujetar] subjectar. Le aprisionó entre sus brazos, el va subjectar entre els seus braços.
  5. figuradament [encadenar] encadenar, lligar.
  6. figuradament [conquistar] agafar, retenir. Le aprisionó en sus redes, el va agafar en les seves xarxes.

aprisionar

verb transitiu encarcelar empresonar apresar a alguien agafar , detenir , capturar sujetar una cosa a otra subjectar , agafar , immobilitzar Una piedra le aprisionaba el pie , una pedra li agafava el peu figuradament sujetar subjectar Le aprisionó entre sus brazos , el va subjectar entre els seus braços figuradament encadenar encadenar , lligar figuradament conquistar agafar , retenir Le aprisionó en sus redes , el va agafar en les seves xarxes
Diccionari Castellà Català

aproar

aproar

verb intransitiu marina, marítim emproar
Diccionari der aranés

aprobacion

<title type="display">aprobacion </title>

    nòm f Consentiment qu’un autrege ad aquerò que se l’aufrís o prepause.

    Català: aprovació


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

aprobacion

nòm f Consentiment qu’un autrege ad aquerò que se l’aufrís o prepause Català aprovació © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Castellà Català

aprobación

aprobación

femení aprovació , confirmació , assentiment m Dar su aprobación , donar la seva aprovació dar la aprobación donar el vistiplau , aprovar
Diccionari Castellà Català

aprobado
-da


<title type="display">aprobado</title>

    adjectiu
  1. aprovat -ada. Una ley aprobada por el Senado, una llei aprovada pel Senat.
  2. [en un examen] aprovat -ada. He resultado aprobado, he sortit aprovat.
    3. masculí
  3. [en un examen] aprovat. Solo he tenido aprobados, només he tingut aprovats.

aprobado
-da

adjectiu aprovat -ada Una ley aprobada por el Senado , una llei aprovada pel Senat en un examen aprovat -ada He resultado aprobado , he sortit aprovat masculí en un examen aprovat Solo he tenido aprobados , només he tingut aprovats
Diccionari Castellà Català

aprobador
-ra

aprobador
-ra

adjectiu i masculí i femení aprovador -a
Diccionari Castellà Català

aprobar


<title type="display">aprobar</title>

    verb transitiu [Se conjuga como: acordar]
  1. aprovar. El público aprobó la decisión del árbitro, el públic aprovà la decisió de l'àrbitre.
  2. [en un examen] aprovar.

aprobar

verb transitiu Se conjuga como acordar aprovar El público aprobó la decisión del árbitro , el públic aprovà la decisió de l'àrbitre en un examen aprovar