Es mostren 594823 resultats

absoldre

absoldre

perdonar → condonar dispensar exculpar excusar reabsoldre donar l'absolució , absoldre sacramentalment → eximir , dispensar Antònims Condemnar © Manuel Franquesa
Conjugador Català

absoldre


<title type="display">absoldre</title>

    1. INFINITIU

    1. absoldre

    2. GERUNDI

    1. absolent

    3. PARTICIPI

    1. absolt
    2. absolta
    3. absolts
    4. absoltes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. absolc
      2. absols
      3. absol
      4. absolem
      5. absoleu
      6. absolen

      2. IMPERFET

      1. absolia
      2. absolies
      3. absolia
      4. absolíem
      5. absolíeu
      6. absolien

      3. PASSAT

      1. absolguí
      2. absolgueres
      3. absolgué
      4. absolguérem
      5. absolguéreu
      6. absolgueren

      4. FUTUR

      1. absoldré
      2. absoldràs
      3. absoldrà
      4. absoldrem
      5. absoldreu
      6. absoldran

      5. CONDICIONAL

      1. absoldria
      2. absoldries
      3. absoldria
      4. absoldríem
      5. absoldríeu
      6. absoldrien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. absolgui
      2. absolguis
      3. absolgui
      4. absolguem
      5. absolgueu
      6. absolguin

      2. IMPERFET

      1. absolgués
      2. absolguessis
      3. absolgués
      4. absolguéssim
      5. absolguéssiu
      6. absolguessin

    6. IMPERATIU

    1. absol
    2. absolgui
    3. absolguem
    4. absoleu
    5. absolguin

absoldre

INFINITIU absoldre GERUNDI absolent PARTICIPI absolt absolta absolts absoltes INDICATIU PRESENT absolc absols absol absolem absoleu absolen IMPERFET absolia absolies absolia absolíem absolíeu absolien PASSAT absolguí absolgueres absolgué absolguérem absolguéreu absolgueren FUTUR absoldré absoldràs absoldrà absoldrem absoldreu absoldran CONDICIONAL absoldria absoldries absoldria absoldríem absoldríeu absoldrien SUBJUNTIU PRESENT absolgui absolguis absolgui absolguem absolgueu absolguin IMPERFET absolgués absolguessis absolgués absolguéssim absolguéssiu absolguessin IMPERATIU absol absolgui…
Diccionari Català Castellà

absoldre

absoldre

verb transitiu absolver. Absoldre un reu, absolver a un reo. Absoldre algú dels seus pecats, absolver a uno de sus pecados.

absoldre

verb transitiu absolver Absoldre un reu , absolver a un reo Absoldre algú dels seus pecats , absolver a uno de sus pecados
Diccionari Català Italià

absoldre

absoldre

pp absolt verb transitiu d'una acusació assolvere, prosciogliere || d'un deure esonerare || els pecats assolvere
Diccionari Català Alemany

absoldre

absoldre

verb transitiu entbinden de von dat dret freisprechen eclesiàstic lossprechen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
DIDAC Diccionari escolar

absoldre

<title type="display">absoldre</title>

[! Conjugació: absolt, absolta, absolts, absoltes]
verb Alliberar algú d'una pena, d'una obligació o d'una responsabilitat; perdonar-lo. Els jutges absolen els acusats d'un crim quan saben que són innocents. Si absolien una persona del servei militar, no l'havia de fer.
absolució

absoldre

Conjugació absolt, absolta, absolts, absoltes verb Alliberar algú d'una pena, d'una obligació o d'una responsabilitat perdonar-lo Els jutges absolen els acusats d'un crim quan saben que són innocents Si absolien una persona del servei militar, no l'havia de fer absolució
Diccionari Català Anglès

absoldre

absoldre

participi absolt verb transitiu to absolve dret to acquit , clear
Diccionari Català francès

absoldre

absoldre

verb transitiu cristianisme absoudre , pardonner , remettre dret un reu acquitter , absoudre , innocenter
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absoldre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">absoldre</title>

Etimologia: del ll. absolvĕre, íd. 1a font: s. XIII, Desclot
    verb transitiu
  1. Eximir d’una pena, d’un deure, d’una obligació, d’una responsabilitat. No m’ho puc creure: volen absoldre aquell criminal.
  2. especialment Remetre els pecats. El capellà el va absoldre. Fou absolt de tots els pecats i faltes.

■ absoldre

verb transitiu Eximir d’una pena, d’un deure, d’una obligació, d’una responsabilitat No m’ho puc creure volen absoldre aquell criminal especialment Remetre els pecats El capellà el va absoldre Fou absolt de tots els pecats i faltes
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

absolt
-a

absolt
-a

adjectiu assolto -a femení generalment en pl crist responsorio m dei defunti