<title type="display">arboradura</title>
nom femení L'arboradura d'una embarcació de vela és el conjunt dels pals i de les altres peces de fusta i de ferro que aguanten les veles.
Es mostren 594841 resultats
arboradura
arboradura
nom femení L'arboradura d'una embarcació de vela és el conjunt dels pals i de les altres peces de fusta i de ferro que aguanten les veles El port g08/B/03 494074016
arboradura
<title type="display">arboradura</title>
Pronúncia: ərbuɾəðúɾə
femení marina, marítim mâture.
arboradura
femení marina, marítim mâture
arboradura
<title type="display">arboradura</title>
Pronúncia: ərbuɾəðúɾə
femení nàutica masts, rigging.
arboradura
femení nàutica masts , rigging
arboradura
<title type="display">arboradura</title><title type="alt">arborada <note anchored="true" type="def">Variant</note><note anchored="true" type="desc">variant</note></title>
arborada <note anchored="true" type="def">Variant</note><note anchored="true" type="desc">variant</note>
femení mar alberatura.
arboradura
femení mar alberatura
■
arborament
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arborament</title>
Accessory
Etimologia: de arborar
Body
-
masculí
- Acció d’arborar o d’arborar-se;
- l’efecte.
■
arborament
masculí Acció d’arborar o d’arborar-se l’efecte
arborament
<title type="display">arborament</title>
Pronúncia: ərbuɾəmén
-
masculí
- action d'arborer.
- figuradament irritation f, emportement, colère f, exaltation f.
arborament
masculí action d'arborer figuradament irritation f , emportement , colère f , exaltation f
arborar
<title type="display">arborar</title>
Body
-
- arborar
INFINITIU
-
- arborant
GERUNDI
-
- arborat
- arborada
- arborats
- arborades
PARTICIPI
-
-
- arboro
- arbores
- arbora
- arborem
- arboreu
- arboren
PRESENT
-
- arborava
- arboraves
- arborava
- arboràvem
- arboràveu
- arboraven
IMPERFET
-
- arborí
- arborares
- arborà
- arboràrem
- arboràreu
- arboraren
PASSAT
-
- arboraré
- arboraràs
- arborarà
- arborarem
- arborareu
- arboraran
FUTUR
-
- arboraria
- arboraries
- arboraria
- arboraríem
- arboraríeu
- arborarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- arbori
- arboris
- arbori
- arborem
- arboreu
- arborin
PRESENT
-
- arborés
- arboressis
- arborés
- arboréssim
- arboréssiu
- arboressin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- arbora
- arbori
- arborem
- arboreu
- arborin
IMPERATIU
arborar
INFINITIU arborar GERUNDI arborant PARTICIPI arborat arborada arborats arborades INDICATIU PRESENT arboro arbores arbora arborem arboreu arboren IMPERFET arborava arboraves arborava arboràvem arboràveu arboraven PASSAT arborí arborares arborà arboràrem arboràreu arboraren FUTUR arboraré arboraràs arborarà arborarem arborareu arboraran CONDICIONAL arboraria arboraries arboraria arboraríem arboraríeu arborarien SUBJUNTIU PRESENT arbori arboris arbori arborem arboreu arborin IMPERFET arborés arboressis arborés arboréssim arboréssiu arboressin IMPERATIU arbora arbori arborem arboreu arborin
arborar
enarborar → alçar Fig → encendre , aïrar-se , encabritar-se © Manuel Franquesa
■
arborar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arborar</title>
Accessory
Etimologia: d’un ll. vg. *arborare, íd., der. de arbor, -ŏris ‘arbre’ 1a font: 1254
Body
-
verb
-
transitiu
marina, marítim
- Posar l’arboradura (d’un vaixell).
- Alçar (alguna cosa), hissar, especialment una bandera o una ensenya.
- Posar verticals els rems per saludar.
- transitiu Posar dret (especialment una escala) recolzant contra un mur.
-
figuradament
- transitiu Augmentar l’alçària (de les onades).
- pronominal El mar s’arborava.
-
figuradament
- transitiu Encendre amb grans flames, acalorar excessivament, excitar en alt grau. El vent arborava l’incendi. El teu cinisme m’arbora.
- pronominal Arborar-se un incendi. Arborar-se de set, d’amor, d’indignació.
- pronominal Posar-se dret un cavall alçant les potes del davant. L’euga s’ha arborat i l’ha fet caure.
■
arborar
verb transitiu marina, marítim Posar l’arboradura d’un vaixell Alçar alguna cosa, hissar, especialment una bandera o una ensenya Posar verticals els rems per saludar transitiu Posar dret especialment una escala recolzant contra un mur figuradament transitiu Augmentar l’alçària de les onades pronominal El mar s’arborava figuradament transitiu Encendre amb grans flames, acalorar excessivament, excitar en alt grau El vent arborava l’incendi El teu cinisme m’arbora pronominal Arborar-se un incendi Arborar-se de set, d’amor, d’indignació pronominal Posar-se dret un cavall alçant les potes del…
arborar
arborar
-
verb transitiu
- marina, marítim arbolar, izar.
- [posar dret] arbolar, levantar.
- figuradament [les onades] encrespar.
- figuradament [una persona] enardecer, inflamar, exasperar.
- figuradament [el foc] avivar, inflamar. verb pronominal
- [un cavall] encabritarse.
- figuradament encresparse. El mar s'arborava, el mar se encrespaba.
- figuradament [una persona] exasperarse, inflamarse, enardecerse.
- figuradament avivarse, inflamarse. Arborar-se un incendi, avivarse un incendio.
arborar
verb transitiu marina, marítim arbolar , izar posar dret arbolar , levantar figuradament les onades encrespar figuradament una persona enardecer , inflamar , exasperar figuradament el foc avivar , inflamar verb pronominal un cavall encabritarse figuradament encresparse El mar s'arborava , el mar se encrespaba figuradament una persona exasperarse , inflamarse , enardecerse figuradament avivarse , inflamarse Arborar-se un incendi , avivarse un incendio