Es mostren 594823 resultats

aresblanc
-a

aresblanc
-a

aresnegre
-a

aresnegre

adjectiu [blat] arisnegro -gra, arisprieto -ta.

aresnegre
-a

aresnegre
| aresnegra

aresnegre
| aresnegra

Traducció

aresta

aresta

aresta


<title type="display">aresta</title>

    femení
  1. [d'una espiga de blat] arista, raspa.
  2. [estella] astilla. Clavar-se una aresta, clavarse una astilla.
  3. arquitectura arista.
  4. geometria arista.
  5. geografia arista.

aresta

aresta

aresta

aresta


<title type="display">aresta</title>

    femení botànica
  1. Granne f.
  2. Splitter, Spreißel m.
  3. Kante.
  4. arquitectura Grat(leiste f) m.
  5. geometria Schnittlinie f (zweier Flächen).
  6. geografia Gebirgskamm m.
    • Wasserscheide f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

aresta

aresta

<title type="display">aresta</title>

[d'una espiga de blat] arista, resta. || [estella] scheggia. Clavar-se una aresta, conficcarsi una scheggia. || arquit costolone m. L'aresta d'una volta, il costolone di una volta. || [d'una muntanya] crinale m. || geom spigolo m. || plural spigoli m.

aresta

aresta

aresta

aresta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aresta</title>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. arĕsta, ll. arista ‘aresta de l’espiga’ 1a font: 1490, Tirant
Body
    femení
  1. anatomia vegetal
    1. Apèndix rígid, filiforme i acicular que presenta l’espiga del blat i d’altres gramínies.
    2. per extensió Òrgan semblant a una aresta.
  2. ictiologia espina 5. Un peix ple d’arestes.
  3. Trosset llarg i prim, especialment de fusta, comparable per la grandària i la forma a una aresta de blat. Clavar-se una aresta.
  4. plural En una construcció, parts enlairades i sobresortints, llargues i primes.
  5. arquitectura Intersecció de la volta amb el mur o amb una altra volta.
  6. entomologia Seda rígida situada en el darrer article de les antenes dels dípters braquícers.
  7. geometria Línia recta formada per la intersecció dels dos plans costats d’un angle díedre.
  8. geometria Segment de recta format per la intersecció de dues cares contigües d’una superfície polièdrica.
  9. geomorfologia Línia divisòria dels aiguavessos d’una muntanya o d’una serralada.

aresta