Es mostren 594815 resultats

abstener

abstener

    [Se conjuga como: tener] verb transitiu
  1. [contener] refrenar, contenir, retenir. El temor de irritarle más me abstuvo de intervenir, la por d'irritar-lo més em va refrenar d'intervenir.
    2. verb pronominal
  2. abstenir-se, privar-se, estar-se. Abstenerse del café, abstenir-se del cafè. En la duda, abstente, en cas de dubte, abstén-te.

abstener

Se conjuga como tener verb transitiu contener refrenar , contenir , retenir El temor de irritarle más me abstuvo de intervenir , la por d'irritar-lo més em va refrenar d'intervenir verb pronominal abstenir-se , privar-se , estar-se Abstenerse del café , abstenir-se del cafè En la duda, abstente , en cas de dubte, abstén-te
Diccionari Català Castellà

absteniment

absteniment

masculí abstenció
Diccionari Català Alemany

absteniment

absteniment

masculí abstenció © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ absteniment

absteniment

Etimologia: de abstenir-se
masculí Acció d’abstenir-se, abstenció.

■ absteniment

masculí Acció d’abstenir-se, abstenció
Traducció
Diccionari Català francès

absteniment

absteniment

masculí antigament abstenció
Conjugador Català

abstenir-se

abstenir-se

    1. INFINITIU

    1. abstenir

    2. GERUNDI

    1. abstenint

    3. PARTICIPI

    1. abstingut
    2. abstinguda
    3. abstinguts
    4. abstingudes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. abstinc
      2. abstens
      3. absté
      4. abstenim
      5. absteniu
      6. abstenen

      2. IMPERFET

      1. abstenia
      2. abstenies
      3. abstenia
      4. absteníem
      5. absteníeu
      6. abstenien

      3. PASSAT

      1. abstinguí
      2. abstingueres
      3. abstingué
      4. abstinguérem
      5. abstinguéreu
      6. abstingueren

      4. FUTUR

      1. abstindré
      2. abstindràs
      3. abstindrà
      4. abstindrem
      5. abstindreu
      6. abstindran

      5. CONDICIONAL

      1. abstindria
      2. abstindries
      3. abstindria
      4. abstindríem
      5. abstindríeu
      6. abstindrien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. abstingui
      2. abstinguis
      3. abstingui
      4. abstinguem
      5. abstingueu
      6. abstinguin

      2. IMPERFET

      1. abstingués
      2. abstinguessis
      3. abstingués
      4. abstinguéssim
      5. abstinguéssiu
      6. abstinguessin

    6. IMPERATIU

    1. abstén
    2. abstingui
    3. abstinguem
    4. absteniu
    5. abstinguin

      6. (alternatiu)

      1. abstingues
      2. abstingui
      3. abstinguem
      4. abstingueu
      5. abstinguin

abstenir-se

INFINITIU abstenir GERUNDI abstenint PARTICIPI abstingut abstinguda abstinguts abstingudes INDICATIU PRESENT abstinc abstens absté abstenim absteniu abstenen IMPERFET abstenia abstenies abstenia absteníem absteníeu abstenien PASSAT abstinguí abstingueres abstingué abstinguérem abstinguéreu abstingueren FUTUR abstindré abstindràs abstindrà abstindrem abstindreu abstindran CONDICIONAL abstindria abstindries abstindria abstindríem abstindríeu abstindrien SUBJUNTIU PRESENT abstingui abstinguis abstingui abstinguem abstingueu abstinguin IMPERFET abstingués abstinguessis abstingués abstinguéssim…
Diccionari de sinònims Franquesa

abstenir-se

abstenir-se

privar-se de
estar-se de
passar-se de. Passar-se de fumar, saber-se'n privar.
pairar-se de
retenir-se de
guardar-se de
evitar
dispensar-se de. Dispensar-se de saludar.
deixar de
retreure's
dejunar (fig.). Dejunar de fumar.
renunciar a. Renunciar a la beguda.
Compareu: inhibir-se de: abstenir-se d'intervenir en alguna cosa.


© Manuel Franquesa

abstenir-se

privar-se de estar-se de passar-se de Passar-se de fumar , saber-se'n privar pairar-se de retenir-se de guardar-se de evitar dispensar-se de Dispensar-se de saludar deixar de retreure's dejunar fig Dejunar de fumar renunciar a Renunciar a la beguda Compareu inhibir-se de abstenir-se d'intervenir en alguna cosa © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

abstenir-se

abstenir-se

verb pronominal abstenerse
Diccionari Català Alemany

abstenir-se

abstenir-se

    verb reflexiu
  1. sich enthalten (d'alguna cosa einer Sache).
    1. verzichten (de auf ac).
    2. absehen (de von).
  2. abstenir-se de fumar auf das Rauchen verzichten.
  3. absteniu-vos de criticar-lo seht davon ab, ihn zu kritisieren.
  4. política abstenir-se (de votar) sich der Stimme enthalten.

© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

abstenir-se

verb reflexiu sich enthalten d'alguna cosa einer Sache verzichten de auf ac absehen de von abstenir-se de fumar auf das Rauchen verzichten absteniu-vos de criticar-lo seht davon ab, ihn zu kritisieren política abstenir-se de votar sich der Stimme enthalten © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ abstenir-se

abstenir-se

Etimologia: del ll. abstĭnēre, íd.
    verb
    1. pronominal Privar-se de fer alguna cosa. Abstenir-se d’opinar.
    2. usat absolutament i pronominal En cas de dubte, m’abstindré.
  2. pronominal Privar-se d’alguna cosa, especialment de menjar o beure. Abstenir-se del cafè.

■ abstenir-se

verb pronominal Privar-se de fer alguna cosa Abstenir-se d’opinar usat absolutament i pronominal En cas de dubte, m’abstindré pronominal Privar-se d’alguna cosa, especialment de menjar o beure Abstenir-se del cafè
Informació complementària
Traducció