Es mostren 594841 resultats

arguïció

arguïció

femení argumentation
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arguïdor
| arguïdora

■ arguïdor
| arguïdora

masculí i femení Persona que argüeix
Traducció
Diccionari Català francès

arguïdor
-a

arguïdor
-a

masculí i femení argumenteur -trice
Diccionari Català Castellà

arguïdor
-a

arguïdor

masculí i femení argüidor -ra, arguyente.

arguïdor
-a

masculí i femení argüidor -ra , arguyente
Diccionari der aranés

arguila

<title type="display">arguila </title>

    nòm f
  1. Tèrra vermelhosa e formada per diuèrsi materiaus que s’endurissen un còp barrejada damb aigua e coduda. Sin.: argèla.
  2. Nòm comun d’ua espècia de ròques terroses, formades principaument per silicats d’alumini idratats, qu’an era proprietat d’arribar a èster plastiques quan se barrege damb aigua.

    3. Català: argila


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

arguila

nòm f Tèrra vermelhosa e formada per diuèrsi materiaus que s’endurissen un còp barrejada damb aigua e coduda Sin argèla Nòm comun d’ua espècia de ròques terroses, formades principaument per silicats d’alumini idratats, qu’an era proprietat d’arribar a èster plastiques quan se barrege damb aigua Català argila © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari der aranés

arguilenc, -a

<title type="display">arguilenc, -a </title>

    adj m f Que contie arguila.

    Català: argilós -osa, argilenc -a


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

arguilenc, -a

adj m f Que contie arguila Català argilós -osa, argilenc -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Alemany

argüir


<title type="display">argüir</title>

    verb intransitiu
  1. argumentieren, diskutieren, streiten.
    2. verb transitiu
  2. argüeixen que... sie führen an, dass...
  3. argüir una veritat d'una altra eine Wahrheit aus einer anderen folgern.
  4. això argüeix malícia das lässt Arglist erkennen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

argüir

verb intransitiu argumentieren, diskutieren, streiten verb transitiu argüeixen que sie führen an, dass argüir una veritat d'una altra eine Wahrheit aus einer anderen folgern això argüeix malícia das lässt Arglist erkennen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Conjugador Català

argüir


<title type="display">argüir</title>

    1. INFINITIU

    1. argüir

    2. GERUNDI

    1. argüint

    3. PARTICIPI

    1. arguït
    2. arguïda
    3. arguïts
    4. arguïdes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. argüeixo
      2. argüeixes
      3. argüeix
      4. arguïm
      5. arguïu
      6. argüeixen

      2. IMPERFET

      1. arguïa
      2. arguïes
      3. arguïa
      4. argüíem
      5. argüíeu
      6. arguïen

      3. PASSAT

      1. argüí
      2. arguïres
      3. argüí
      4. argüírem
      5. argüíreu
      6. arguïren

      4. FUTUR

      1. argüiré
      2. argüiràs
      3. argüirà
      4. argüirem
      5. argüireu
      6. argüiran

      5. CONDICIONAL

      1. argüiria
      2. argüiries
      3. argüiria
      4. argüiríem
      5. argüiríeu
      6. argüirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. argüeixi
      2. argüeixis
      3. argüeixi
      4. arguïm
      5. arguïu
      6. argüeixin

      2. IMPERFET

      1. argüís
      2. arguïssis
      3. argüís
      4. argüíssim
      5. argüíssiu
      6. arguïssin

    6. IMPERATIU

    1. argüeix
    2. argüeixi
    3. arguïm
    4. arguïu
    5. argüeixin

argüir

INFINITIU argüir GERUNDI argüint PARTICIPI arguït arguïda arguïts arguïdes INDICATIU PRESENT argüeixo argüeixes argüeix arguïm arguïu argüeixen IMPERFET arguïa arguïes arguïa argüíem argüíeu arguïen PASSAT argüí arguïres argüí argüírem argüíreu arguïren FUTUR argüiré argüiràs argüirà argüirem argüireu argüiran CONDICIONAL argüiria argüiries argüiria argüiríem argüiríeu argüirien SUBJUNTIU PRESENT argüeixi argüeixis argüeixi arguïm arguïu argüeixin IMPERFET argüís arguïssis argüís argüíssim argüíssiu arguïssin IMPERATIU argüeix argüeixi arguïm arguïu argüeixin
Diccionari Català Castellà

argüir


<title type="display">argüir</title>

    verb intransitiu
  1. [donar raons, discutir] argüir.
    2. verb transitiu
  2. [deduir raonadament] argüir, deducir, inferir. Argüir una veritat d'una altra, argüir una verdad de otra.
  3. [ésser indici d'una cosa] argüir, probar, demostrar.

argüir

verb intransitiu donar raons, discutir argüir verb transitiu deduir raonadament argüir , deducir , inferir Argüir una veritat d'una altra , argüir una verdad de otra ésser indici d'una cosa argüir , probar , demostrar
Diccionari de sinònims Franquesa

argüir

argüir

v intr argumentar redargüir → raonar , discutir v tr → inferir → demostrar © Manuel Franquesa