Es mostren 594843 resultats

abstoßen


<title type="display">abstoßen</title>

    verb transitiu també figurat
  1. repel·lir.
  2. [Waren usw] desfer-se o desempallegar-se de.
  3. [Ecken] escantonar.
  4. aixamfranar.
  5. treure.
  6. nàutica desatracar.
  7. figurat repugnar, fer fàstic.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

abstoßen

abstoßend

abstoßend

Abstoßung

Abstoßung

abstottern

abstottern

abstracció

abstracció

abstracció

abstracció

    femení
  1. abstracción.
  2. fer abstracció de hacer abstracción de.

abstracció

abstracció

abstracció

abstracció

abstracció

abstracció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abstracció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: abs_trac_ci_ó
Etimologia: del ll. abstractio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. Acció d’abstreure.
  2. Acció d’abstreure’s.
  3. filosofia
    1. Procés mental mitjançant el qual alguns dels elements que constitueixen una realitat concreta són destriats dels altres i considerats separadament.
    2. Resultat d’aquest procés.

abstracció

abstracció

abstracció