Es mostren 594841 resultats

arrabassaqueixals

arrabassaqueixals

masculí i femení dialectal Arrencaqueixals
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

arrabassar

arrabassar

→ arrencar → prendre rapir arpar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

arrabassar

arrabassar

verb transitiu roden Pflanzen auch entwurzeln ab-, weg-reißen també figuradament entreißen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

arrabassar

arrabassar

    verb transitiu
  1. agricultura [artigar] artigar, rozar.
  2. agricultura [arrencar de soca-rel] arrancar de cuajo, descuajar, descepar, extirpar. La torrentada arrabassà els arbres, la torrentada arrancó de cuajo los árboles.
  3. [prendre violentament] arrancar, separar, arrebatar, quitar violentamente.
  4. figuradament robar, quitar.
    5. verb pronominal
  5. [el blat] arrebatarse.

arrabassar

verb transitiu agricultura artigar artigar , rozar agricultura arrencar de soca-rel arrancar de cuajo , descuajar , descepar , extirpar La torrentada arrabassà els arbres , la torrentada arrancó de cuajo los árboles prendre violentament arrancar , separar , arrebatar , quitar violentamente figuradament robar , quitar verb pronominal el blat arrebatarse
Conjugador Català

arrabassar


<title type="display">arrabassar</title>

    1. INFINITIU

    1. arrabassar

    2. GERUNDI

    1. arrabassant

    3. PARTICIPI

    1. arrabassat
    2. arrabassada
    3. arrabassats
    4. arrabassades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. arrabasso
      2. arrabasses
      3. arrabassa
      4. arrabassem
      5. arrabasseu
      6. arrabassen

      2. IMPERFET

      1. arrabassava
      2. arrabassaves
      3. arrabassava
      4. arrabassàvem
      5. arrabassàveu
      6. arrabassaven

      3. PASSAT

      1. arrabassí
      2. arrabassares
      3. arrabassà
      4. arrabassàrem
      5. arrabassàreu
      6. arrabassaren

      4. FUTUR

      1. arrabassaré
      2. arrabassaràs
      3. arrabassarà
      4. arrabassarem
      5. arrabassareu
      6. arrabassaran

      5. CONDICIONAL

      1. arrabassaria
      2. arrabassaries
      3. arrabassaria
      4. arrabassaríem
      5. arrabassaríeu
      6. arrabassarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. arrabassi
      2. arrabassis
      3. arrabassi
      4. arrabassem
      5. arrabasseu
      6. arrabassin

      2. IMPERFET

      1. arrabassés
      2. arrabassessis
      3. arrabassés
      4. arrabasséssim
      5. arrabasséssiu
      6. arrabassessin

    6. IMPERATIU

    1. arrabassa
    2. arrabassi
    3. arrabassem
    4. arrabasseu
    5. arrabassin

arrabassar

INFINITIU arrabassar GERUNDI arrabassant PARTICIPI arrabassat arrabassada arrabassats arrabassades INDICATIU PRESENT arrabasso arrabasses arrabassa arrabassem arrabasseu arrabassen IMPERFET arrabassava arrabassaves arrabassava arrabassàvem arrabassàveu arrabassaven PASSAT arrabassí arrabassares arrabassà arrabassàrem arrabassàreu arrabassaren FUTUR arrabassaré arrabassaràs arrabassarà arrabassarem arrabassareu arrabassaran CONDICIONAL arrabassaria arrabassaries arrabassaria arrabassaríem arrabassaríeu arrabassarien SUBJUNTIU PRESENT arrabassi arrabassis arrabassi arrabassem arrabasseu…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrabassar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrabassar</title>

Etimologia: de rabassa 1a font: s. XIII
    verb transitiu
  1. Arrencar les mates (d’un terreny), treure’n les arrels i les rabasses, per conrear-lo.
  2. Arrencar (una planta) de soca-rel. La torrentada arrabassà els arbres.
  3. per analogia
    1. Una bala li arrabassà una cama. Arrabassar l’ànima del cos.
    2. Prendre violentament (alguna cosa) a algú. Li va arrabassar la clau dels dits.
  4. figuradament Arrabassar els diners, una herència, a algú.
  5. arrabassar-se el blat Rebordonir-se.

■ arrabassar

verb transitiu Arrencar les mates d’un terreny, treure’n les arrels i les rabasses, per conrear-lo Arrencar una planta de soca-rel La torrentada arrabassà els arbres per analogia Una bala li arrabassà una cama Arrabassar l’ànima del cos Prendre violentament alguna cosa a algú Li va arrabassar la clau dels dits figuradament Arrabassar els diners, una herència, a algú arrabassar-se el blat Rebordonir-se
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

arrabassar

<title type="display">arrabassar</title>

verb transitiu agr [artigar] dissodare. | [arrencar de soca-rel] estirpare, sradicare, svellere. || [prendre violentament] strappare. || fig strappare, sottrarre, portar via, rubare.

arrabassar

verb transitiu agr artigar dissodare | arrencar de soca-rel estirpare, sradicare, svellere || prendre violentament strappare || fig strappare, sottrarre, portar via, rubare
DIDAC Diccionari escolar

arrabassar

<title type="display">arrabassar</title>

    verb
  1. Prendre amb violència alguna cosa a algú. Quan es diu que un criminal ha arrabassat la vida d'algú és que l'ha assassinat.
  2. Arrencar una planta. Els huracans arrabassen arbres molt grossos.

arrabassar

verb Prendre amb violència alguna cosa a algú Quan es diu que un criminal ha arrabassat la vida d'algú és que l'ha assassinat Arrencar una planta Els huracans arrabassen arbres molt grossos
Diccionari Català francès

arrabassar


<title type="display">arrabassar</title>

Pronúncia: ərəβəsá
    verb transitiu
  1. agricultura artigar.
    1. [arrencar] arracher.
    2. [de soca-rel] déraciner, essoucher, extirper, arracher.
  2. figuradament [prendre violentament] arracher, enlever de force, prendre, ravir. Li va arrabassar les claus dels dits, il lui arracha les clefs des doigts .
    1. arracher, emporter, extirper, retirer, traverser. Una bala li arrabassà una mà, une balle lui a traversé la main.
    2. [l'ànima] arracher.
    3. [robar] extorquer, soutirer. Arrabassar els diners a algú, arracher de l'argent à quelqu'un.
    3. verb pronominal
  3. agricultura [el blat] rebordonir-se.

arrabassar

verb transitiu agricultura artigar arrencar arracher de soca-rel déraciner , essoucher , extirper , arracher figuradament prendre violentament arracher , enlever de force , prendre , ravir Li va arrabassar les claus dels dits , il lui arracha les clefs des doigts arracher , emporter , extirper , retirer , traverser Una bala li arrabassà una mà , une balle lui a traversé la main l'ànima arracher robar extorquer , soutirer Arrabassar els diners a algú , arracher de l'argent à quelqu'un verb pronominal agricultura el blat rebordonir-se
Diccionari Català Anglès

arrabassar


<title type="display">arrabassar</title>

Pronúncia: ərəβəsá
    verb transitiu
  1. [terreny] to break and level for cultivation.
  2. [planta] to tear up by the roots.
  3. to snatch, snatch away (a from).
  4. figuradament to rob, steal (a from).

arrabassar

verb transitiu terreny to break and level for cultivation planta to tear up by the roots to snatch , snatch away a from figuradament to rob , steal a from