masculí arrencada f (de plantes).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. esports aixecament brusc de pes.
2. à l’arraché bruscament (o amb violència).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl -s] peu de cabra, desclavador.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl arrache-moyeux] tecnologia extractor (de rodes).


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adverbi i locució adverbial d’arrache-pied de valent. Ils luttaient d’arrache-pied, lluitaven de valent .
• antigament sense parar.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí [pl -s] eina f per a arrencar les arrels.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. arrencament, arrencada f.
2. figuradament déchirement.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [les broussailles, les arbres] arrencar, arrancar, arrabassar.
2. [détacher] arrencar, arrancar. Arracher un clou, un poil, arrencar un clau, un pèl.
3. [emporter] arrencar, arrancar, arrabassar. La machine lui arracha un bras, la màquina li arrencà un braç. Arracher un enfant à sa mère, arrencar un infant de sa mare.
4. [prendre] arrabassar.
5. figuradament [soustraire] arrencar, treure. Arracher de la misère, arrencar algú de la misèria .
   1. literàriament [extirper] arrencar, arrancar, treure. Il faut lui arracher l’idée de la mort, li hem d’arrencar la idea de la mort.
   2. [obtenir] arrencar, arrancar. Arracher de l’argent, une promesse, arrencar diners, una promesa.
6. arracher l’âme (ou la vie) à qqn literàriament arrencar l’ànima (o la vida) a algú.
7. arracher l’âme (ou le cœur) à qqn figuradament destrossar l’ànima (o el cor).
8. arracher qqn à [une situation] treure algú d’una situació. On l’a arraché au sommeil, el vam treure del (li vam trencar el) son.
verb pronominal
9. arrencar-se, arrancar-se. S’arracher un poil, arrencar-se un pèl.
10. [se disputer] disputar-se, treure’s de les mans. On s’arrachait les prix, es disputaven els premis.
11. disputar-se. Il est très compétent, on se l’arrache, és molt competent; tothom se’l disputa (el vol).
12. [se détacher] desfer-se, deslligar-se, desprendre’s, alliberar-se, deslliurar-se, sostreure’s. Elle s’arracha de ses bras, es va desfer dels seus braços .
    • familiarment partir, marxar. Viens, on s’arrache, vine, que marxem.
13. fer un esforç important.
14. s’arracher les yeux figuradament estirar-se els cabells.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç