Es mostren 594827 resultats

arrambatge

arrambatge

masculí Tadel m , Rüge f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

arrambatge


<title type="display">arrambatge</title>

Pronúncia: ərəmbádʒə
    masculí
  1. [reprensió] savon fam, semonce f, réprimande f. Clavar un arrambatge, passer un savon.
  2. dret [dret a fer paret mitgera] mitoyenneté f, droit de mitoyenneté.
  3. tenir mals arrambatges regionalisme avoir mauvais caractère (être un mauvais coucheur, prendre facilement la mouche, avoir la tête près du bonnet).

arrambatge

masculí reprensió savon fam , semonce f , réprimande f Clavar un arrambatge , passer un savon dret dret a fer paret mitgera mitoyenneté f , droit de mitoyenneté tenir mals arrambatges regionalisme avoir mauvais caractère être un mauvais coucheur, prendre facilement la mouche, avoir la tête près du bonnet
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrambatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrambatge</title>

Etimologia: de arrambar
    masculí
  1. Reprensió, reptament. Em van clavar un bon arrambatge.
  2. dret
    1. Dret d’atansar la paret pròpia a la de la casa d’altri tot servint-se’n.
    2. Quantitat que hom paga al propietari de la paret d’una casa en aplicar el dret d’atansar.
  3. tenir mals arrambatges dialectal Tenir mal geni, ésser de mal tractar.

■ arrambatge

masculí Reprensió, reptament Em van clavar un bon arrambatge dret Dret d’atansar la paret pròpia a la de la casa d’altri tot servint-se’n Quantitat que hom paga al propietari de la paret d’una casa en aplicar el dret d’atansar tenir mals arrambatges dialectal Tenir mal geni, ésser de mal tractar
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Castellà

arramblador

arramblador

masculí marina, marítim regala f
Gran Diccionari de la llengua catalana

arramblador

arramblador

masculí marina, marítim Regala
Traducció
Diccionari Català francès

arramblador

arramblador

masculí marina, marítim plat-bord
Diccionari Castellà Català

arramblar


<title type="display">arramblar</title>

    verb transitiu
  1. [la avenida de un río] enrubinar.
  2. [llevarse] arrambar, emportar-se pron, endur-se pron.
  3. arramblar con arrambar, arrambar amb, emportar-se.
  4. arramblar con todo arrambar-ho tot, emportar-s'ho tot.
    5. verb pronominal
  5. [los ríos] enrubinar-se.

arramblar

verb transitiu la avenida de un río enrubinar llevarse arrambar , emportar-se pron , endur-se pron arramblar con arrambar , arrambar amb , emportar-se arramblar con todo arrambar-ho tot , emportar-s'ho tot verb pronominal los ríos enrubinar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arramblar

■ arramblar

verb transitiu dialectal Una riuada, emportar-se tot el que troba amb impuls violent La riera es va desbordar i l’aigua ho va arramblar tot Arramassar, arreplegar
Diccionari Català Castellà

arramellada

arramellada

femení enfaldado m
Diccionari Català francès

arramellada

arramellada

femení d'un arbre élagage m , taille des branches basses