arranada
femení cercenadura, cercenamiento m.
Es mostren 594827 resultats
■
arranada
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arranada</title>
Accessory
Etimologia: de arranar
Body
femení Acció, operació, d’arranar.
■
arranada
femení Acció, operació, d’arranar
arranada
<title type="display">arranada</title>
Pronúncia: ərənáðə
femení action de couper à ras.
arranada
femení action de couper à ras
■
arranar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arranar</title>
Accessory
Etimologia: de arran
Body
-
verb
transitiu
- Tallar arran, deixar com tallat arran. Dur les ungles molt arranades. Arranar la gespa.
- Arrasar (un poble, un edifici, etc.).
- Fer passar (la dalla, etc.) gairebé tocant a terra. Vull els cabells ben curts: arrani les tisores.
■
arranar
verb transitiu Tallar arran, deixar com tallat arran Dur les ungles molt arranades Arranar la gespa Arrasar un poble, un edifici, etc Fer passar la dalla, etc gairebé tocant a terra Vull els cabells ben curts arrani les tisores
arranar
arranar
-
verb transitiu
- [tallar arran] cercenar, cortar de raíz.
- [els cabells] cortar al rape.
- [arrasar] arrasar, devastar.
- [la dalla] hacer pasar a ras del suelo.
arranar
verb transitiu tallar arran cercenar , cortar de raíz els cabells cortar al rape arrasar arrasar , devastar la dalla hacer pasar a ras del suelo
arranar
<title type="display">arranar</title>
Body
-
- arranar
INFINITIU
-
- arranant
GERUNDI
-
- arranat
- arranada
- arranats
- arranades
PARTICIPI
-
-
- arrano
- arranes
- arrana
- arranem
- arraneu
- arranen
PRESENT
-
- arranava
- arranaves
- arranava
- arranàvem
- arranàveu
- arranaven
IMPERFET
-
- arraní
- arranares
- arranà
- arranàrem
- arranàreu
- arranaren
PASSAT
-
- arranaré
- arranaràs
- arranarà
- arranarem
- arranareu
- arranaran
FUTUR
-
- arranaria
- arranaries
- arranaria
- arranaríem
- arranaríeu
- arranarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- arrani
- arranis
- arrani
- arranem
- arraneu
- arranin
PRESENT
-
- arranés
- arranessis
- arranés
- arranéssim
- arranéssiu
- arranessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- arrana
- arrani
- arranem
- arraneu
- arranin
IMPERATIU
arranar
INFINITIU arranar GERUNDI arranant PARTICIPI arranat arranada arranats arranades INDICATIU PRESENT arrano arranes arrana arranem arraneu arranen IMPERFET arranava arranaves arranava arranàvem arranàveu arranaven PASSAT arraní arranares arranà arranàrem arranàreu arranaren FUTUR arranaré arranaràs arranarà arranarem arranareu arranaran CONDICIONAL arranaria arranaries arranaria arranaríem arranaríeu arranarien SUBJUNTIU PRESENT arrani arranis arrani arranem arraneu arranin IMPERFET arranés arranessis arranés arranéssim arranéssiu arranessin IMPERATIU arrana arrani arranem arraneu arranin
arranar
assocar , tallar un arbre arran de terra → tallar → arrasar © Manuel Franquesa
arranar
<title type="display">arranar</title>
verb transitiu tagliare alla radice. || [arrasar] radere al suolo, demolire, devastare. || [els cabells] tagliare (o radere) a zero.
arranar
verb transitiu tagliare alla radice || arrasar radere al suolo, demolire, devastare || els cabells tagliare o radere a zero
arranar
<title type="display">arranar</title>
Pronúncia: ərəná
-
verb transitiu
- [cabell] to crop, cut (short\close).
- [poble, edifici] to raze to the ground, demolish.
arranar
verb transitiu cabell to crop , cut short\close poble, edifici to raze to the ground , demolish
arranar
<title type="display">arranar</title>
-
verb
- Tallar una cosa arran, gairebé des de la seva base. Les ungles es poden arranar o deixar-les una mica llargues.
- Arrasar un poble o un edifici.
arranar
verb Tallar una cosa arran, gairebé des de la seva base Les ungles es poden arranar o deixar-les una mica llargues Arrasar un poble o un edifici