femení arrencament m, arrencada, arrabassada, arrabassament m.

masculí arrancadura.

verb transitiu
1. [desprender con esfuerzo] arrencar, arrancar.
2. figuradament treure. Arrancarle una idea de la cabeza, treure-li una idea del cap.
3. figuradament [obtener] arrencar. Arrancar aplausos, arrencar aplaudiments.
4. tecnologia [poner en marcha] engegar. No puedo arrancar el motor, no puc engegar el motor.
5. marina, marítim arrencar.
6. medicina [expectorar] arrencar.
7. arrancar de raíz (o de cuajo) [íntegramente] arrencar de soca-rel (o d'arrel). El viento arrancó de cuajo los árboles, el vent va arrencar els arbres de soca-rel.
verb intransitiu
8. [empezar a andar] arrencar. El tren arrancó a las siete, el tren va arrencar a les set.
9. tecnologia [empezar a funcionar] engegar-se pron. El motor no arranca, el motor no s'engega.
10. [tener origen] arrencar, néixer.
11. [con un infinitivo] arrencar, posar-se pron, llançar-se pron. Arrancó a correr, arrencà a córrer.
12. [a reír, a llorar] esclatar, esclafir, rompre.
verb pronominal
13. [empezar bruscamente] arrencar [a fer una acció] intr. Después de la pausa, el bailarín se arrancó, després de la pausa, el ballarí arrencà a ballar.
14. de cop i volta, sense més ni més, quan menys t'ho penses (o m'ho penso, o s'ho pensa, etc). Se arrancó dándome cinco euros, de cop i volta em donà cinc euros, quan menys m'ho pensava em donà cinc euros.
15. arrancarse por [bulerías, peteneras, etc] engegar una [bulería, petenera, etc].