Es mostren 594823 resultats

arraulir


<title type="display">arraulir</title>

    verb transitiu
  1. [abatre] doblar, dejar encogido (o baldado). Li ventà un cop que l'arraulí, le arreó un golpe que lo dobló.
    2. verb pronominal
  2. [arronsar-se] acurrucarse, encogerse, hacerse un ovillo. Arraulir-se de fred, acurrucarse de frío.
  3. [ajupir-se] encogerse, agacharse.

arraulir

verb transitiu abatre doblar , dejar encogido o baldado Li ventà un cop que l'arraulí , le arreó un golpe que lo dobló verb pronominal arronsar-se acurrucarse , encogerse , hacerse un ovillo Arraulir-se de fred , acurrucarse de frío ajupir-se encogerse , agacharse
Diccionari Català Anglès

arraulir

arraulir

verb transitiu to knock over , push over verb pronominal to squat , crouch to huddle up , curl up
Conjugador Català

arraulir


<title type="display">arraulir</title>

    1. INFINITIU

    1. arraulir

    2. GERUNDI

    1. arraulint

    3. PARTICIPI

    1. arraulit
    2. arraulida
    3. arraulits
    4. arraulides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. arrauleixo
      2. arrauleixes
      3. arrauleix
      4. arraulim
      5. arrauliu
      6. arrauleixen

      2. IMPERFET

      1. arraulia
      2. arraulies
      3. arraulia
      4. arraulíem
      5. arraulíeu
      6. arraulien

      3. PASSAT

      1. arraulí
      2. arraulires
      3. arraulí
      4. arraulírem
      5. arraulíreu
      6. arrauliren

      4. FUTUR

      1. arrauliré
      2. arrauliràs
      3. arraulirà
      4. arraulirem
      5. arraulireu
      6. arrauliran

      5. CONDICIONAL

      1. arrauliria
      2. arrauliries
      3. arrauliria
      4. arrauliríem
      5. arrauliríeu
      6. arraulirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. arrauleixi
      2. arrauleixis
      3. arrauleixi
      4. arraulim
      5. arrauliu
      6. arrauleixin

      2. IMPERFET

      1. arraulís
      2. arraulissis
      3. arraulís
      4. arraulíssim
      5. arraulíssiu
      6. arraulissin

    6. IMPERATIU

    1. arrauleix
    2. arrauleixi
    3. arraulim
    4. arrauliu
    5. arrauleixin

arraulir

INFINITIU arraulir GERUNDI arraulint PARTICIPI arraulit arraulida arraulits arraulides INDICATIU PRESENT arrauleixo arrauleixes arrauleix arraulim arrauliu arrauleixen IMPERFET arraulia arraulies arraulia arraulíem arraulíeu arraulien PASSAT arraulí arraulires arraulí arraulírem arraulíreu arrauliren FUTUR arrauliré arrauliràs arraulirà arraulirem arraulireu arrauliran CONDICIONAL arrauliria arrauliries arrauliria arrauliríem arrauliríeu arraulirien SUBJUNTIU PRESENT arrauleixi arrauleixis arrauleixi arraulim arrauliu arrauleixin IMPERFET arraulís arraulissis arraulís arraulíssim arraulíssiu…
Diccionari de sinònims Franquesa

arraulir

arraulir

→ abatre arraulir-se pron → arrupir-se , arronsar -se © Manuel Franquesa
Diccionari Català Italià

arraulir

<title type="display">arraulir</title>

verb transitiu [abatre] atterrare, abbattere.

verb pronominal raggomitolarsi, rannicchiarsi. Arraulir-se de fred, rannicchiarsi per il (o dal) freddo. || [ajupir-se] piegarsi.

arraulir

verb transitiu abatre atterrare, abbattere verb pronominal raggomitolarsi, rannicchiarsi Arraulir-se de fred , rannicchiarsi per il o dal freddo || ajupir-se piegarsi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arraulir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arraulir</title>

Partició sil·làbica: ar_rau_lir
Etimologia: del ll. vg. *adrigorire o *inrigorire, der. de rigor ‘enravenament (sobretot pel fred)’, passant per *arreorir i amb dissimilació de les r 1a font: 1803, DEst.
    verb
  1. transitiu Ajupir, abatre. Li ventà un cop de puny i l’arraulí.
  2. pronominal Arrupir-se, arronsar-se. Arraulir-se de fred.

■ arraulir

verb transitiu Ajupir, abatre Li ventà un cop de puny i l’arraulí pronominal Arrupir-se, arronsar-se Arraulir-se de fred
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

arraulir


<title type="display">arraulir</title>

Pronúncia: ərəwlí
    verb transitiu
  1. [abatre] terrasser, abattre, renverser, mettre, jeter à terre.
    2. verb pronominal
  2. [arronsar-se] se blottir, se pelotonner, s'accroupir, se tapir.
  3. [arrupir-se] se recroqueviller, se replier, se ramasser sur soi-même.

arraulir

verb transitiu abatre terrasser , abattre , renverser , mettre , jeter à terre verb pronominal arronsar-se se blottir , se pelotonner , s'accroupir , se tapir arrupir-se se recroqueviller , se replier , se ramasser sur soi-même
DIDAC Diccionari escolar

arraulir-se

arraulir-se

verb usat amb pronom Arrupir-se, arronsar-se Quan tenim fred, ens arraulim
Diccionari Català Alemany

arraulir-se


<title type="display">arraulir-se</title>

    verb reflexiu
  1. sich zusammen-kauern, -kuscheln.
  2. arraulir-se de fred sich vor Kälte zusammenkauern.
  3. arraulir-se a la falda de la mare sich in Mutters Schoß (zusammen)kuscheln.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

arraulir-se

verb reflexiu sich zusammen-kauern, -kuscheln arraulir-se de fred sich vor Kälte zusammenkauern arraulir-se a la falda de la mare sich in Mutters Schoß zusammenkuscheln © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari der aranés

arraulit, -ida

<title type="display">arraulit, -ida </title>

    adj m f Que non se pòt botjar peth hered.

    Català: balb -a, encarcarat -ada


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

arraulit, -ida

adj m f Que non se pòt botjar peth hered Català balb -a, encarcarat -ada © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana