Es mostren 594823 resultats

arrear

arrear

verb transitiu to harness
Conjugador Català

arrear


<title type="display">arrear</title>

    1. INFINITIU

    1. arrear

    2. GERUNDI

    1. arreant

    3. PARTICIPI

    1. arreat
    2. arreada
    3. arreats
    4. arreades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. arreo
      2. arrees
      3. arrea
      4. arreem
      5. arreeu
      6. arreen

      2. IMPERFET

      1. arreava
      2. arreaves
      3. arreava
      4. arreàvem
      5. arreàveu
      6. arreaven

      3. PASSAT

      1. arreí
      2. arreares
      3. arreà
      4. arreàrem
      5. arreàreu
      6. arrearen

      4. FUTUR

      1. arrearé
      2. arrearàs
      3. arrearà
      4. arrearem
      5. arreareu
      6. arrearan

      5. CONDICIONAL

      1. arrearia
      2. arrearies
      3. arrearia
      4. arrearíem
      5. arrearíeu
      6. arrearien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. arreï
      2. arreïs
      3. arreï
      4. arreem
      5. arreeu
      6. arreïn

      2. IMPERFET

      1. arreés
      2. arreessis
      3. arreés
      4. arreéssim
      5. arreéssiu
      6. arreessin

    6. IMPERATIU

    1. arrea
    2. arreï
    3. arreem
    4. arreeu
    5. arreïn

arrear

INFINITIU arrear GERUNDI arreant PARTICIPI arreat arreada arreats arreades INDICATIU PRESENT arreo arrees arrea arreem arreeu arreen IMPERFET arreava arreaves arreava arreàvem arreàveu arreaven PASSAT arreí arreares arreà arreàrem arreàreu arrearen FUTUR arrearé arrearàs arrearà arrearem arreareu arrearan CONDICIONAL arrearia arrearies arrearia arrearíem arrearíeu arrearien SUBJUNTIU PRESENT arreï arreïs arreï arreem arreeu arreïn IMPERFET arreés arreessis arreés arreéssim arreéssiu arreessin IMPERATIU arrea arreï arreem arreeu arreïn
Diccionari Anglès Català

arrear


<title type="display">arrear</title>

    noun
  1. archaic [especially of a procession] darrere, part final.

  2. arrears endarreriments.
  3. arrear of rent endarreriments de lloguer, lloguers endarrerits.
  4. arrear of wages endarreriments de sou, sous endarrerits.
  5. arrear of work feina endarrerida, endarreriment de feina.

arrear

noun archaic especially of a procession darrere , part final arrears endarreriments arrear of rent endarreriments de lloguer , lloguers endarrerits arrear of wages endarreriments de sou , sous endarrerits arrear of work feina endarrerida , endarreriment de feina
Diccionari Català Castellà

arrear

arrear

verb transitiu posar arreus arrear , enjaezar ornar adornar , ataviar verb pronominal ornar-se adornarse , ataviarse
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrear


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrear</title>

Partició sil·làbica: ar_re_ar
Etimologia: del ll. vg. *arredare ‘proveir’, de formació incerta, probablement procedent del gòtic *reths ‘consell, previsió’ 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu Posar arreus, ornar.
  2. pronominal Ornar-se.

■ arrear

verb transitiu Posar arreus, ornar pronominal Ornar-se
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

arrear


<title type="display">arrear</title>

    verb transitiu
  1. [a las bestias] arriar.
  2. [el arriero] traginar.
  3. [poner los arreos] arrear.
  4. [adornar] abillar, adornar.
  5. [dar prisa] cuitar.
  6. familiarment [un golpe] clavar, ventar, etzibar.
  7. americanisme robar [bestiar].
    8. verb intransitiu
  8. [ir deprisa] cuitar, afanyar-se pron.

arrear

verb transitiu a las bestias arriar el arriero traginar poner los arreos arrear adornar abillar , adornar dar prisa cuitar familiarment un golpe clavar , ventar , etzibar americanisme robar bestiar verb intransitiu ir deprisa cuitar , afanyar-se pron
Diccionari Català Italià

arrear

arrear

verb transitiu posar arreus bardare || ornar ornare verb pronominal ornarsi
Diccionari Català Alemany

arrear

arrear

verb transitiu guarnir © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

arrear


<title type="display">arrear</title>

Pronúncia: əreá
    verb transitiu
  1. [posar arreus] harnacher, enharnacher infr.
    • [ornar] parer, orner, embellir.
    2. verb pronominal
  2. [ornar-se] se parer, s'orner, s'embellir.

arrear

verb transitiu posar arreus harnacher , enharnacher infr • ornar parer , orner , embellir verb pronominal ornar-se se parer , s'orner , s'embellir
Diccionari Castellà Català

arrebañaderas

arrebañaderas

femení plural cercapous m sing , cercapoals m sing