Es mostren 594840 resultats

arrebañaderas

arrebañaderas

femení plural cercapous m sing , cercapoals m sing
Diccionari Castellà Català

arrebañadura

arrebañadura

femení familiarment rebañadura arramassall m plural rasclum m sing
Diccionari Castellà Català

arrebañar

arrebañar

verb transitiu rebañar arramassar , acaparar , agabellar un plato escurar
Diccionari Castellà Català

arrebatadamente

arrebatadamente

adverbi con prisa apressadament con vehemencia arravatadament
Diccionari Castellà Català

arrebatadizo
-za

arrebatadizo
-za

adjectiu carácter exaltat -ada , irascible , irritable
Diccionari Castellà Català

arrebatado
-da


<title type="display">arrebatado</title>

    adjectiu
  1. [encolerizado] ravatat -ada, arravatat -ada, irat -ada.
  2. [irreflexivo] eixelebrat -ada, esvalotat -ada.
  3. [cautivado] captivat -ada, cor-robat -ada.
  4. [quitado] arrabassat -ada.
  5. [rostro] vermell -a, enrojolat -ada.

arrebatado
-da

adjectiu encolerizado ravatat -ada , arravatat -ada , irat -ada irreflexivo eixelebrat -ada , esvalotat -ada cautivado captivat -ada , cor-robat -ada quitado arrabassat -ada rostro vermell -a , enrojolat -ada
Diccionari Castellà Català

arrebatador
-ra

arrebatador
-ra

adjectiu i masculí i femení que quita arrabassador -a cautivador captivador -a , encisador -a
Diccionari Castellà Català

arrebatamiento

arrebatamiento

masculí acción de quitar arrabassada f , arrabassament éxtasis arrapament , èxtasi figuradament furor arravatament , ravata f
Diccionari Castellà Català

arrebatar


<title type="display">arrebatar</title>

    verb transitiu
  1. [quitar] arrabassar. Le arrebató la carta de las manos, li va arrabassar la carta de les mans.
  2. [atraer] atreure, captivar, fascinar. Arrebata a la gente con su elocuencia, atreu la gent amb la seva eloqüència.
  3. [arrobar] encisar, embadalir, captivar.
  4. [las hortalizas] fer espigar.
  5. [el pan, etc] fer sobtar.
  6. [indignar] irritar, enfurir, sulfurar.
  7. [sofocar] sufocar.
    8. verb pronominal
  8. [irritarse] arravatar-se, enfurir-se.
  9. sobtar-se.
  10. acudir al sometent (o al via fora).

arrebatar

verb transitiu quitar arrabassar Le arrebató la carta de las manos , li va arrabassar la carta de les mans atraer atreure , captivar , fascinar Arrebata a la gente con su elocuencia , atreu la gent amb la seva eloqüència arrobar encisar , embadalir , captivar las hortalizas fer espigar el pan, etc fer sobtar indignar irritar , enfurir , sulfurar sofocar sufocar verb pronominal irritarse arravatar-se , enfurir-se sobtar-se acudir al sometent o al via fora
Diccionari Castellà Català

arrebato


<title type="display">arrebato</title>

    masculí
  1. [furor] arravatament, ravata f.
  2. dret arravatament.
  3. [arranque] rampell, rauxa f.
  4. [a las armas] sometent.
  5. [éxtasis] arrapament, èxtasi.
  6. tener arrebatos tenir tropells.

arrebato

masculí furor arravatament , ravata f dret arravatament arranque rampell , rauxa f a las armas sometent éxtasis arrapament , èxtasi tener arrebatos tenir tropells