Es mostren 594823 resultats

arrejerar

arrejerar

arrejuntarse

arrejuntarse

arrel

<title type="display">arrel</title>

femení bot radice. || anat [d'un òrgan, etc.] radice. Arrel de la dent, radice dentaria. || mat radice. Arrel cúbica, radice cubica (o terza). Arrel quadrada, radice quadrata (o seconda). || ling radice. || fig radice, principio m, origine m, causa, sorgente. || posar arrels fig [instal·lar-se] mettere radici. || tallar el mal d'arrel tagliare il male alla radice.

arrel

arrel


<title type="display">arrel</title>

    femení
  1. botànica raíz.
  2. anatomia [d'un òrgan, etc] raíz. Arrel del queixal, de l'ungla, raíz de la muela, de la uña.
  3. gramàtica raíz.
  4. matemàtiques raíz. Arrel quadrada, raíz cuadrada.
  5. arrencar d'arrel [íntegrament] arrancar de raíz (o de cuajo).
  6. extreure l'arrel enèsima d'un nombre matemàtiques extraer la raíz enésima de un número.
  7. fer (o criar) arrels (una planta) echar raíces.
  8. posar arrels figuradament [instal·lar-se] echar raíces.

arrel

arrel


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrel</title>

Accessory
Etimologia: de rel, amb la a- aglutinació de l’article: la rel interpretat com l’arrel 1a font: s. XIX
Body
    femení
  1. botànica
    1. Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
    2. posar arrels figuradament Fixar-se en un lloc.
    1. per extensió anatomia animal Fascicle de fibres nervioses que, juntament amb d’altres, forma part d’un tronc nerviós.
    2. per extensió anatomia animal Part d’un òrgan o d’una formació anatòmica que s’implanta en el si d’un teixit. Arrel de la dent, de l’ungla, del pèl.
    3. figuradament Origen, causa. L’avarícia és l’arrel de tots els mals.
    4. d’arrel locució adverbial De soca-rel. Tallar el mal d’arrel.
  2. lingüística Nucli que resta d’un mot en separar-ne els afixos i les modificacions flexionals, i que hi aporta la significació lèxica.
  3. matemàtiques
    1. Quantitat que, presa com a factor un cert nombre de vegades, dona com a producte una quantitat determinada. Arrel quadrada. Arrel cúbica.
    2. En un arbre, vèrtex caracteritzat pel fet de no haver-hi cap fletxa que s’hi adreci.
    3. arrel d’una equació Valor de la quantitat desconeguda que satisfà l’equació, anomenada també solució o zero de l’equació.
    4. extreure l’arrel enèsima (d’un nombre) Calcular-la.
  4. béns arrels dret civil Béns que consisteixen en terres i possessions, dits també béns immobles o seents.

arrel

arrel


<title type="display">arrel</title>

Pronúncia: ərɛ́l
    femení
  1. botànica etc. root.
  2. tallar el mal d’arrel figuradament to strike at the root of the evil, nip the evil in the bud.
  3. arrencar una cosa d’arrel to root something out completely, destroy something root and branch.
  4. posar arrels figuradament to (strike \ take) root.
  5. matemàtiques root.
  6. arrel quadrada square root.
  7. arrel cúbica cube root.
  8. gramàtica root.
  9. figuradament root, origin.
  10. béns arrels dret real estate, landed property.

arrel

arrel

<title type="display">arrel</title>

    [També rel]
    nom femení
  1. L'arrel d'una planta és la part que normalment està sota terra i creix en sentit contrari al tronc. Les arrels aguanten els arbres i les altres plantes i absorbeixen l'aigua i les substàncies minerals de la terra.

    Les parts de la planta: (1) Arrels. (2) Flor. (3) Fruit. (4) Fulla. (5) Tija.

  2. Part d'una dent, d'una ungla o d'un cabell per on s'agafa al cos.
  3. Origen o causa d'alguna cosa. Es diu, per exemple, que la misèria és l'arrel de moltes desgràcies.
  4. En matemàtiques, nombre que multiplicat per si mateix diverses vegades dona un altre nombre. L'arrel quadrada de 16 = 4, ja que 4 × 4 = 16; l'arrel cúbica de 27 = 3, ja que 3 × 3 × 3 = 27.
  5. L'arrel d'una paraula és la part que no varia i porta més significat. És la paraula sense les terminacions, els prefixos, etc. L'arrel de gates i gatets és gat .

arrel

arrel


<title type="display">arrel</title>

Pronúncia: ərɛ́l
    femení
  1. botànica racine.
  2. anatomia [d'un òrgan] racine. Arrel d'un queixal, racine d'une dent.
  3. gramàtica racine.
  4. matemàtiques racine. Arrel quadrada, racine carrée. Extreure l'arrel d'un nombre, extraire la racine d'un nombre.
  5. béns arrels dret immoble (béns immobles).
  6. d'arrel soca-rel (de soca-rel).
  7. fer (criar, posar) arrels botànica prendre racine (jeter des racines).
    figuradament [instal·lar-se] prendre racine (s'implanter, se fixer, s'installer, s'établir à demeure, ne plus décoller d'un endroit, s'ancrer).

arrel

arrel


<title type="display">arrel</title>

    femení també matemàtiques, lingüística i anatomia
  1. Wurzel f.
  2. matemàtiques [Gleichung] Lösung f.
  3. l'arrel od les arrels d'una planta die Wurzel(n) einer Pflanze.
  4. posar arrels també figuradament Wurzeln schlagen.
  5. atacar el mal d'arrel figuradament das Übel an der Wurzel packen.
  6. tallar el mal d'arrel figuradament das Übel mit der Wurzel ausrotten.
  7. extreure l'arrel quadrada (cúbica) d'un nombre die Quadrat-(Kubik-)wurzel aus einer Zahl ziehen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

arrel

arrel [o rel]


<title type="display">arrel<hi rend="plain"> [o </hi>rel<hi rend="plain">]</hi></title>

  1. melic, la rel central i més llarga.
    radicel·la o radícula, arrel petita, última divisió d'una arrel.
    rizoma, arrel que treu tanys cap amunt i arrels cap avall (per ext. l'heura).
    grapa, arrel amb què una planta enfiladissa s'arrapa.
    carrosses, arrels, esp. de canya, arrossegades a mar per les riuades, que el mar escup a la platja.
    esclop, tros d'arrel destinada a la reproducció.
    barbim o barbes, filaments de les arrels d'una planta.
    pa d'arrels, conjunt d'arrels amb la terra on estan fixades.
    relisser, arrels abundoses d'una planta.
    arrelam, conjunt d'arrels.
    rabassa, part de la soca d'un arbre coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels.
  2. Fig. → origen.



© Manuel Franquesa

arrel [o rel]