Es mostren 594823 resultats

arrelament

arrelament

masculí radicamento, abbarbicamento
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrelament

■ arrelament

masculí Acció d’arrelar o d’arrelar-se l’efecte dret En un judici, acció d’assegurar les responsabilitats derivades del procés
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

arrelament

arrelament

masculí Ein-, Ver-wurzelung f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Conjugador Català

arrelar


<title type="display">arrelar</title>

    1. INFINITIU

    1. arrelar

    2. GERUNDI

    1. arrelant

    3. PARTICIPI

    1. arrelat
    2. arrelada
    3. arrelats
    4. arrelades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. arrelo
      2. arreles
      3. arrela
      4. arrelem
      5. arreleu
      6. arrelen

      2. IMPERFET

      1. arrelava
      2. arrelaves
      3. arrelava
      4. arrelàvem
      5. arrelàveu
      6. arrelaven

      3. PASSAT

      1. arrelí
      2. arrelares
      3. arrelà
      4. arrelàrem
      5. arrelàreu
      6. arrelaren

      4. FUTUR

      1. arrelaré
      2. arrelaràs
      3. arrelarà
      4. arrelarem
      5. arrelareu
      6. arrelaran

      5. CONDICIONAL

      1. arrelaria
      2. arrelaries
      3. arrelaria
      4. arrelaríem
      5. arrelaríeu
      6. arrelarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. arreli
      2. arrelis
      3. arreli
      4. arrelem
      5. arreleu
      6. arrelin

      2. IMPERFET

      1. arrelés
      2. arrelessis
      3. arrelés
      4. arreléssim
      5. arreléssiu
      6. arrelessin

    6. IMPERATIU

    1. arrela
    2. arreli
    3. arrelem
    4. arreleu
    5. arrelin

arrelar

INFINITIU arrelar GERUNDI arrelant PARTICIPI arrelat arrelada arrelats arrelades INDICATIU PRESENT arrelo arreles arrela arrelem arreleu arrelen IMPERFET arrelava arrelaves arrelava arrelàvem arrelàveu arrelaven PASSAT arrelí arrelares arrelà arrelàrem arrelàreu arrelaren FUTUR arrelaré arrelaràs arrelarà arrelarem arrelareu arrelaran CONDICIONAL arrelaria arrelaries arrelaria arrelaríem arrelaríeu arrelarien SUBJUNTIU PRESENT arreli arrelis arreli arrelem arreleu arrelin IMPERFET arrelés arrelessis arrelés arreléssim arreléssiu arrelessin IMPERATIU arrela arreli arrelem arreleu arrelin
Diccionari Català Italià

arrelar

<title type="display">arrelar</title>

verb intransitiu [una planta] radicare, mettere radici, attecchire, abbarbicare. || fig [una idea, un sentiment] attecchire, radicare.

verb pronominal radicarsi, abbarbicarsi, attecchire intr. || fig [una idea, un sentiment] radicarsi, attaccarsi. || [en un lloc] stabilirsi, radicarsi.

arrelar

verb intransitiu una planta radicare, mettere radici, attecchire, abbarbicare || fig una idea, un sentiment attecchire, radicare verb pronominal radicarsi, abbarbicarsi, attecchire intr || fig una idea, un sentiment radicarsi, attaccarsi || en un lloc stabilirsi, radicarsi
Diccionari de sinònims Franquesa

arrelar

arrelar

agafar Aquests arbres no agafen prendre Una terra on l'herba no pren posar arrels radicar Fig → prosperar arrelar-se pron → establir -se inveterar-se © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

arrelar


<title type="display">arrelar</title>

    verb intransitiu
  1. [criar arrels] arraigar, enraizar, encepar.
  2. figuradament [una idea, un sentiment] arraigar.
    3. verb pronominal
  3. [criar arrels] arraigarse.
  4. [establir-se en un lloc] arraigarse, echar raíces, afincarse.
  5. figuradament [una idea, un sentiment] arraigarse.

arrelar

verb intransitiu criar arrels arraigar , enraizar , encepar figuradament una idea, un sentiment arraigar verb pronominal criar arrels arraigarse establir-se en un lloc arraigarse , echar raíces , afincarse figuradament una idea, un sentiment arraigarse
Diccionari Català Anglès

arrelar


<title type="display">arrelar</title>

Pronúncia: ərəlá
    verb intransitiu
  1. també figuradament botànica to (strike \ take) root, root.
    2. verb intransitiu
  2. també figuradament botànica to (strike \ take) root, root.
  3. [costum, etc.] to take root, establish itself, become deeply rooted, take a hold.
  4. [persona] to settle, establish oneself.
  5. se li va arrelar el vici de fumar the habit of smoking grew on him.

arrelar

verb intransitiu també figuradament botànica to strike \ take root , root verb intransitiu també figuradament botànica to strike \ take root , root costum, etc to take root , establish itself , become deeply rooted , take a hold persona to settle , establish oneself se li va arrelar el vici de fumar the habit of smoking grew on him
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrelar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrelar</title>

Etimologia: de arrel 1a font: 1653, DTo.
    verb
    1. intransitiu Fer, criar, arrels una planta, fixar-se al sòl mitjançant l’arrel o les arrels. Aquestes plantes no arrelen bé.
    2. pronominal Arrelar-se bé un fruiter.
  2. figuradament
    1. intransitiu Fixar-se profundament una idea, un sentiment, un costum, etc., de manera que esdevé difícil d’extirpar o d’extingir. Aquest mal costum ha arrelat profundament en totes les capes de la societat.
    2. pronominal És una mania que se li ha arrelat molt.
  3. pronominal Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels. Donaran ajuts als colons que s’hi arrelin.

■ arrelar

verb intransitiu Fer, criar, arrels una planta, fixar-se al sòl mitjançant l’arrel o les arrels Aquestes plantes no arrelen bé pronominal Arrelar-se bé un fruiter figuradament intransitiu Fixar-se profundament una idea, un sentiment, un costum, etc, de manera que esdevé difícil d’extirpar o d’extingir Aquest mal costum ha arrelat profundament en totes les capes de la societat pronominal És una mania que se li ha arrelat molt pronominal Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels Donaran ajuts als colons que s’hi arrelin
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

arrelar


<title type="display">arrelar</title>

    verb intransitiu
  1. (an)wurzeln.
  2. també figuradament Wurzeln schlagen, (ver)wurzeln, (sich) einwurzeln.
  3. ens hem arrelat a Horta wir haben in Horta Wurzeln geschlagen, wir sind in Horta eingewurzelt.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

arrelar

verb intransitiu anwurzeln també figuradament Wurzeln schlagen, verwurzeln, sich einwurzeln ens hem arrelat a Horta wir haben in Horta Wurzeln geschlagen, wir sind in Horta eingewurzelt © Günther Haensch i Abadia de Montserrat