<title type="display">arrelut</title>
adjectiu Que té arrels fortes. Una planta arreluda costa d'arrencar.
Es mostren 594827 resultats
arrelut
-uda
<title type="display">arrelut</title>
Pronúncia: ərəlút
adjectiu qui a de fortes racines.
arrelut
-uda
adjectiu qui a de fortes racines
arremangar
<title type="display">arremangar</title>
Pronúncia: ərəməŋgá
verb transitiu arromangar.
arremangar
verb transitiu arromangar
arremangar
<title type="display">arremangar</title>
arromangar
arregussar
trossar
retrossar
arrebossar (Alc.)
Antònims: Desarremangar. Desarromangar.
© Manuel Franquesa
arregussar
trossar
retrossar
arrebossar (Alc.)
Antònims: Desarremangar. Desarromangar.
© Manuel Franquesa
arremangar
arromangar arregussar trossar retrossar arrebossar Alc Antònims Desarremangar Desarromangar © Manuel Franquesa
arremangar
<title type="display">arremangar</title>
verb transitiu [arromangar] arremangar, arrezagar, remangar.
arremangar
verb transitiu arromangar arremangar , arrezagar , remangar
arremangar
<title type="display">arremangar</title>
Body
-
- arremangar
INFINITIU
-
- arremangant
GERUNDI
-
- arremangat
- arremangada
- arremangats
- arremangades
PARTICIPI
-
-
- arremango
- arremangues
- arremanga
- arremanguem
- arremangueu
- arremanguen
PRESENT
-
- arremangava
- arremangaves
- arremangava
- arremangàvem
- arremangàveu
- arremangaven
IMPERFET
-
- arremanguí
- arremangares
- arremangà
- arremangàrem
- arremangàreu
- arremangaren
PASSAT
-
- arremangaré
- arremangaràs
- arremangarà
- arremangarem
- arremangareu
- arremangaran
FUTUR
-
- arremangaria
- arremangaries
- arremangaria
- arremangaríem
- arremangaríeu
- arremangarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- arremangui
- arremanguis
- arremangui
- arremanguem
- arremangueu
- arremanguin
PRESENT
-
- arremangués
- arremanguessis
- arremangués
- arremanguéssim
- arremanguéssiu
- arremanguessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- arremanga
- arremangui
- arremanguem
- arremangueu
- arremanguin
IMPERATIU
arremangar
INFINITIU arremangar GERUNDI arremangant PARTICIPI arremangat arremangada arremangats arremangades INDICATIU PRESENT arremango arremangues arremanga arremanguem arremangueu arremanguen IMPERFET arremangava arremangaves arremangava arremangàvem arremangàveu arremangaven PASSAT arremanguí arremangares arremangà arremangàrem arremangàreu arremangaren FUTUR arremangaré arremangaràs arremangarà arremangarem arremangareu arremangaran CONDICIONAL arremangaria arremangaries arremangaria arremangaríem arremangaríeu arremangarien SUBJUNTIU PRESENT arremangui arremanguis arremangui arremanguem…
arremangar
<title type="display">arremangar</title>
-
verb transitiu
- arromangar, arremangar, arregussar, trossar. verb pronominal
- arromangar-se, arremangar-se, arregussar-se, trossar-se. Arremangarse los pantalones, arromangar-se els pantalons.
- figuradament [decidirse] arromangar-se. ¡Mira que si me arremango!, mira que si m'hi arromango!
arremangar
verb transitiu arromangar , arremangar , arregussar , trossar verb pronominal arromangar-se , arremangar-se , arregussar-se , trossar-se Arremangarse los pantalones , arromangar-se els pantalons figuradament decidirse arromangar-se Mira que si me arremango , mira que si m'hi arromango
arremangar
<title type="display">arremangar</title>
arremangar
verb transitiu arromangar © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
arremangar
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arremangar</title>
Accessory
Etimologia: de mànega 1a font: s. XIV
Body
verb
transitiu i pronominal Arromangar.
■
arremangar
verb transitiu i pronominal Arromangar
arremangar
<title type="display">arremangar</title>
verb transitiu arromangar.
arremangar
verb transitiu arromangar