<title type="display">arremetedor</title>
adjectiu i masculí i femení assaltador -a.
Es mostren 594823 resultats
arremetedor
-a
arremetedor
adjectiu i masculí i femení arremetedor -ra.
arremetedor
-a
adjectiu i masculí i femení arremetedor -ra
arremeter
<title type="display">arremeter</title>
-
verb transitiu
- arremetre. Arremetió al enemigo, va arremetre l'enemic.
- [al caballo] arriar.
- figuradament [chocar a la vista] fer mal a la vista, fer estrany. verb intransitiu
- arremetre. Arremeter con (o para, o contra) el enemigo, arremetre contra l'enemic.
arremeter
verb transitiu arremetre Arremetió al enemigo , va arremetre l'enemic al caballo arriar figuradament chocar a la vista fer mal a la vista , fer estrany verb intransitiu arremetre Arremeter con o para , o contra el enemigo , arremetre contra l'enemic
arremetida
<title type="display">arremetida</title>
femení [acción de atacar] arremesa, escomesa.
arremetida
femení acción de atacar arremesa , escomesa
arremetimiento
<title type="display">arremetimiento</title>
masculí arremetida.
arremetimiento
masculí arremetida
arremetre
arremetre
-
verb transitiu
- arremeter, acometer, embestir. Arremetre l'enemic, arremeter al enemigo. verb intransitiu
- arremeter. Arremeté contra l'enemic, arremetió contra el enemigo.
arremetre
verb transitiu arremeter , acometer , embestir Arremetre l'enemic , arremeter al enemigo verb intransitiu arremeter Arremeté contra l'enemic , arremetió contra el enemigo
arremetre
<title type="display">arremetre</title>
Body
-
- arremetre
INFINITIU
-
- arremetent
GERUNDI
-
- arremès
- arremesa
- arremesos
- arremeses
PARTICIPI
-
-
- arremeto
- arremets
- arremet
- arremetem
- arremeteu
- arremeten
PRESENT
-
- arremetia
- arremeties
- arremetia
- arremetíem
- arremetíeu
- arremetien
IMPERFET
-
- arremetí
- arremeteres
- arremeté
- arremetérem
- arremetéreu
- arremeteren
PASSAT
-
- arremetré
- arremetràs
- arremetrà
- arremetrem
- arremetreu
- arremetran
FUTUR
-
- arremetria
- arremetries
- arremetria
- arremetríem
- arremetríeu
- arremetrien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- arremeti
- arremetis
- arremeti
- arremetem
- arremeteu
- arremetin
PRESENT
-
- arremetés
- arremetessis
- arremetés
- arremetéssim
- arremetéssiu
- arremetessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- arremet
- arremeti
- arremetem
- arremeteu
- arremetin
IMPERATIU
arremetre
INFINITIU arremetre GERUNDI arremetent PARTICIPI arremès arremesa arremesos arremeses INDICATIU PRESENT arremeto arremets arremet arremetem arremeteu arremeten IMPERFET arremetia arremeties arremetia arremetíem arremetíeu arremetien PASSAT arremetí arremeteres arremeté arremetérem arremetéreu arremeteren FUTUR arremetré arremetràs arremetrà arremetrem arremetreu arremetran CONDICIONAL arremetria arremetries arremetria arremetríem arremetríeu arremetrien SUBJUNTIU PRESENT arremeti arremetis arremeti arremetem arremeteu arremetin IMPERFET arremetés arremetessis arremetés arremetéssim…
arremetre
<title type="display">arremetre</title>
-
verb transitiu i intransitiu
- arremetre (contra) (algú) od (una cosa) gegen jemanden oder etwas anstürmen.
- figuradament arremetre contra la corrupció gegen die Korruption vorgehen.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
arremetre
verb transitiu i intransitiu arremetre contra algú od una cosa gegen jemanden oder etwas anstürmen figuradament arremetre contra la corrupció gegen die Korruption vorgehen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
arremetre
<title type="display">arremetre</title>
[pp arremès] verb transitiu attaccare, assalire, investire.
verb intransitiu avventarsi pron.
verb intransitiu avventarsi pron.
arremetre
pp arremès verb transitiu attaccare, assalire, investire verb intransitiu avventarsi pron