Es mostren 594853 resultats

puniment

<title type="display">puniment </title>

    nòm m Pena que s’aplique a quauqu’un per auer cometut ua fauta o un delicte.

    Català: pena f, càstig, punició f


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

puniment

nòm m Pena que s’aplique a quauqu’un per auer cometut ua fauta o un delicte Català pena f , càstig, punició f © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

puniment

puniment

masculí punició
Diccionari Català Alemany

puniment

puniment

masculí Bestrafung f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

puniment

puniment

masculí punició
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ puniment

■ puniment

masculí Punició
Traducció
Diccionari Francès Català

punique

punique

adjectiu història púnic -a © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Conjugador Català

punir


<title type="display">punir</title>

    1. INFINITIU

    1. punir

    2. GERUNDI

    1. punint

    3. PARTICIPI

    1. punit
    2. punida
    3. punits
    4. punides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. puneixo
      2. puneixes
      3. puneix
      4. punim
      5. puniu
      6. puneixen

      2. IMPERFET

      1. punia
      2. punies
      3. punia
      4. puníem
      5. puníeu
      6. punien

      3. PASSAT

      1. puní
      2. punires
      3. puní
      4. punírem
      5. puníreu
      6. puniren

      4. FUTUR

      1. puniré
      2. puniràs
      3. punirà
      4. punirem
      5. punireu
      6. puniran

      5. CONDICIONAL

      1. puniria
      2. puniries
      3. puniria
      4. puniríem
      5. puniríeu
      6. punirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. puneixi
      2. puneixis
      3. puneixi
      4. punim
      5. puniu
      6. puneixin

      2. IMPERFET

      1. punís
      2. punissis
      3. punís
      4. puníssim
      5. puníssiu
      6. punissin

    6. IMPERATIU

    1. puneix
    2. puneixi
    3. punim
    4. puniu
    5. puneixin

punir

INFINITIU punir GERUNDI punint PARTICIPI punit punida punits punides INDICATIU PRESENT puneixo puneixes puneix punim puniu puneixen IMPERFET punia punies punia puníem puníeu punien PASSAT puní punires puní punírem puníreu puniren FUTUR puniré puniràs punirà punirem punireu puniran CONDICIONAL puniria puniries puniria puniríem puniríeu punirien SUBJUNTIU PRESENT puneixi puneixis puneixi punim puniu puneixin IMPERFET punís punissis punís puníssim puníssiu punissin IMPERATIU puneix puneixi punim puniu puneixin
Diccionari de sinònims Franquesa

punir

punir

→ castigar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Castellà

punir

punir

verb transitiu punir , castigar
Diccionari Català Anglès

punir

punir

verb transitiu to punish