Es mostren 594840 resultats

arrencaqueixals

arrencaqueixals

masculí i femení invariable familiarment sacamuelas
Diccionari Català Italià

arrencaqueixals

arrencaqueixals

masculí i femení invariable fam cavadenti
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrencaqueixals

■ arrencaqueixals

masculí i femení Persona que es dedica a arrencar queixals
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

arrencaqueixals

arrencaqueixals

nom masculí i femení Manera informal de dir dentista
Diccionari Català Alemany

arrencaqueixals

arrencaqueixals

masculí irònicament Zahnklempner m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

arrencaqueixals

arrencaqueixals

masculí i femení invariable popularment i despectivament arracheur -euse de dents
Diccionari Català Anglès

arrencaqueixals

arrencaqueixals

masculí i femení tooth puller
Conjugador Català

arrencar


<title type="display">arrencar</title>

    1. INFINITIU

    1. arrencar

    2. GERUNDI

    1. arrencant

    3. PARTICIPI

    1. arrencat
    2. arrencada
    3. arrencats
    4. arrencades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. arrenco
      2. arrenques
      3. arrenca
      4. arrenquem
      5. arrenqueu
      6. arrenquen

      2. IMPERFET

      1. arrencava
      2. arrencaves
      3. arrencava
      4. arrencàvem
      5. arrencàveu
      6. arrencaven

      3. PASSAT

      1. arrenquí
      2. arrencares
      3. arrencà
      4. arrencàrem
      5. arrencàreu
      6. arrencaren

      4. FUTUR

      1. arrencaré
      2. arrencaràs
      3. arrencarà
      4. arrencarem
      5. arrencareu
      6. arrencaran

      5. CONDICIONAL

      1. arrencaria
      2. arrencaries
      3. arrencaria
      4. arrencaríem
      5. arrencaríeu
      6. arrencarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. arrenqui
      2. arrenquis
      3. arrenqui
      4. arrenquem
      5. arrenqueu
      6. arrenquin

      2. IMPERFET

      1. arrenqués
      2. arrenquessis
      3. arrenqués
      4. arrenquéssim
      5. arrenquéssiu
      6. arrenquessin

    6. IMPERATIU

    1. arrenca
    2. arrenqui
    3. arrenquem
    4. arrenqueu
    5. arrenquin

arrencar

INFINITIU arrencar GERUNDI arrencant PARTICIPI arrencat arrencada arrencats arrencades INDICATIU PRESENT arrenco arrenques arrenca arrenquem arrenqueu arrenquen IMPERFET arrencava arrencaves arrencava arrencàvem arrencàveu arrencaven PASSAT arrenquí arrencares arrencà arrencàrem arrencàreu arrencaren FUTUR arrencaré arrencaràs arrencarà arrencarem arrencareu arrencaran CONDICIONAL arrencaria arrencaries arrencaria arrencaríem arrencaríeu arrencarien SUBJUNTIU PRESENT arrenqui arrenquis arrenqui arrenquem arrenqueu arrenquin IMPERFET arrenqués arrenquessis arrenqués arrenquéssim arrenquéssiu…
Diccionari Català Castellà

arrencar


<title type="display">arrencar</title>

    verb transitiu
  1. [treure amb esforç] arrancar.
  2. medicina [expectorar] arrancar, expectorar.
  3. [desembeinar] desenvainar.
  4. [obtenir o aconseguir] arrancar. Arrencar una prometença, arrancar una promesa.
  5. [començar bruscament una acció] echar a, echarse a, empezar a. Arrencar el vol, echar a volar. Arrencar el plor, echarse a llorar. Arrencar el bull, empezar a hervir.
  6. marina, marítim [un vaixell] arrancar.
    7. verb intransitiu
  7. [tenir l'origen] arrancar. El camí arrenca del cementiri, el camino arranca del cementerio.
  8. marina, marítim [desaferrar l'àncora] levar tr, arrancar tr.
  9. arrencar a [seguit d'infinitiu] [començar una acció] arrancar a, echar a, echarse a.

arrencar

verb transitiu treure amb esforç arrancar medicina expectorar arrancar , expectorar desembeinar desenvainar obtenir o aconseguir arrancar Arrencar una prometença , arrancar una promesa començar bruscament una acció echar a , echarse a , empezar a Arrencar el vol , echar a volar Arrencar el plor , echarse a llorar Arrencar el bull , empezar a hervir marina, marítim un vaixell arrancar verb intransitiu tenir l'origen arrancar El camí arrenca del cementiri , el camino arranca del cementerio marina, marítim desaferrar l'àncora levar tr , arrancar tr arrencar a seguit…
Diccionari Català Italià

arrencar

<title type="display">arrencar</title>

verb transitiu strappare. || sradicare, strappare, estirpare, svellere. Arrencar un arbre, sradicare un albero. || cavare, estrarre, estirpare, strappare. Arrencar una dent, cavare un dente. || med [expectorar] espettorare. || [desembeinar] sguainare. || [obtenir] strappare, ottenere, carpire. Arrencar a algú una prometença, strappare una promessa a qualcuno. || [començar bruscament una acció] cominciare (o incominciare) a, mettersi a. Arrencar el plor, cominciare (o attaccare, o scoppiare) a piangere. Arrencar el bull, cominciare a prendere il bollore, cominciare a bollire. || [el vot] prendere. || [un cotxe] partire, mettersi in moto.

verb intransitiu [tenir l'origen] partire, avere inizio. || mar disancorare. || [seguit d'infinitiu] cominciare (o incominciare) a, mettersi a. Arrencar a córrer, mettersi a correre di scatto. | scoppiare, scattare.

arrencar

verb transitiu strappare || sradicare, strappare, estirpare, svellere Arrencar un arbre , sradicare un albero || cavare, estrarre, estirpare, strappare Arrencar una dent , cavare un dente || med expectorar espettorare || desembeinar sguainare || obtenir strappare, ottenere, carpire Arrencar a algú una prometença , strappare una promessa a qualcuno || començar bruscament una acció cominciare o incominciare a, mettersi a Arrencar el plor , cominciare o attaccare, o scoppiare a piangere Arrencar el bull , cominciare a prendere il bollore, cominciare a bollire || el vot prendere ||…