<title type="display">arrencaqueixals</title>
Pronúncia: ərɛ̀ŋkəkəʃáls
masculí i femení tooth puller.
Es mostren 594823 resultats
arrencaqueixals
<title type="display">arrencaqueixals</title>
masculí i femení invariable fam cavadenti.
arrencaqueixals
masculí i femení invariable fam cavadenti
■
arrencaqueixals
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrencaqueixals</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ar_ren_ca_quei_xals
Etimologia: de arrencar i queixal
Etimologia: de arrencar i queixal
Body
masculí i femení Persona que es dedica a arrencar queixals.
■
arrencaqueixals
masculí i femení Persona que es dedica a arrencar queixals
arrencaqueixals
<title type="display">arrencaqueixals</title>
nom masculí i femení Manera informal de dir dentista.
arrencaqueixals
nom masculí i femení Manera informal de dir dentista
arrencaqueixals
<title type="display">arrencaqueixals</title>
masculí irònicament Zahnklempner m.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
arrencaqueixals
masculí irònicament Zahnklempner m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
arrencaqueixals
<title type="display">arrencaqueixals</title>
Pronúncia: ərɛ̀ŋkəkəʃáls
masculí i femení invariable popularment i despectivament arracheur -euse de dents.
arrencaqueixals
masculí i femení invariable popularment i despectivament arracheur -euse de dents
arrencar
<title type="display">arrencar</title>
Body
-
- arrencar
INFINITIU
-
- arrencant
GERUNDI
-
- arrencat
- arrencada
- arrencats
- arrencades
PARTICIPI
-
-
- arrenco
- arrenques
- arrenca
- arrenquem
- arrenqueu
- arrenquen
PRESENT
-
- arrencava
- arrencaves
- arrencava
- arrencàvem
- arrencàveu
- arrencaven
IMPERFET
-
- arrenquí
- arrencares
- arrencà
- arrencàrem
- arrencàreu
- arrencaren
PASSAT
-
- arrencaré
- arrencaràs
- arrencarà
- arrencarem
- arrencareu
- arrencaran
FUTUR
-
- arrencaria
- arrencaries
- arrencaria
- arrencaríem
- arrencaríeu
- arrencarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- arrenqui
- arrenquis
- arrenqui
- arrenquem
- arrenqueu
- arrenquin
PRESENT
-
- arrenqués
- arrenquessis
- arrenqués
- arrenquéssim
- arrenquéssiu
- arrenquessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- arrenca
- arrenqui
- arrenquem
- arrenqueu
- arrenquin
IMPERATIU
arrencar
INFINITIU arrencar GERUNDI arrencant PARTICIPI arrencat arrencada arrencats arrencades INDICATIU PRESENT arrenco arrenques arrenca arrenquem arrenqueu arrenquen IMPERFET arrencava arrencaves arrencava arrencàvem arrencàveu arrencaven PASSAT arrenquí arrencares arrencà arrencàrem arrencàreu arrencaren FUTUR arrencaré arrencaràs arrencarà arrencarem arrencareu arrencaran CONDICIONAL arrencaria arrencaries arrencaria arrencaríem arrencaríeu arrencarien SUBJUNTIU PRESENT arrenqui arrenquis arrenqui arrenquem arrenqueu arrenquin IMPERFET arrenqués arrenquessis arrenqués arrenquéssim arrenquéssiu…
arrencar
<title type="display">arrencar</title>
-
verb transitiu
- [treure amb esforç] arrancar.
- medicina [expectorar] arrancar, expectorar.
- [desembeinar] desenvainar.
- [obtenir o aconseguir] arrancar. Arrencar una prometença, arrancar una promesa.
- [començar bruscament una acció] echar a, echarse a, empezar a. Arrencar el vol, echar a volar. Arrencar el plor, echarse a llorar. Arrencar el bull, empezar a hervir.
- marina, marítim [un vaixell] arrancar. verb intransitiu
- [tenir l'origen] arrancar. El camí arrenca del cementiri, el camino arranca del cementerio.
- marina, marítim [desaferrar l'àncora] levar tr, arrancar tr.
- arrencar a [seguit d'infinitiu] [començar una acció] arrancar a, echar a, echarse a.
arrencar
verb transitiu treure amb esforç arrancar medicina expectorar arrancar , expectorar desembeinar desenvainar obtenir o aconseguir arrancar Arrencar una prometença , arrancar una promesa començar bruscament una acció echar a , echarse a , empezar a Arrencar el vol , echar a volar Arrencar el plor , echarse a llorar Arrencar el bull , empezar a hervir marina, marítim un vaixell arrancar verb intransitiu tenir l'origen arrancar El camí arrenca del cementiri , el camino arranca del cementerio marina, marítim desaferrar l'àncora levar tr , arrancar tr arrencar a seguit…
arrencar
<title type="display">arrencar</title>
Pronúncia: ərəŋká
-
verb transitiu
- [planta, etc.] to pull up, root out.
- [dent] to extract, pull (out).
- [cabell, etc.] to pluck out
- [branca, etc.] to tear off, tear away.
- [paper, etc.] to tear out, rip out.
- [expectoració, flegma] to bring up.
- [espasa] to draw.
- [prendre amb violència] to snatch, snatch away (de from).
- to wrench, wrest.
- un lladre li va arrencar la bossa de mà a thief snatched her handbag.
- arrencar algú de la mort to (snatch \ rescue) someone from the jaws of death.
- arrencar una promesa a algú to force a promise out of someone.
- [començar bruscament] to start, set off.
- automòbil, automobilisme to start.
- arrencar el plor to burst into tears.
- arrencar a córrer to break into a run.
- arrencar el vol to take off. verb intransitiu
- [tenir el seu origen] to come from, spring from, originate in.
- to go back to.
- aquestes idees arrenquen de l’Edat Mitjana these ideas go back to the Middle Ages.
- arquitectura to spring from.
- els arcs arrenquen dels capitells the arches spring from the capitals.
arrencar
verb transitiu planta, etc to pull up , root out dent to extract , pull out cabell, etc to pluck out branca, etc to tear off , tear away paper, etc to tear out , rip out expectoració, flegma to bring up espasa to draw prendre amb violència to snatch , snatch away de from to wrench , wrest un lladre li va arrencar la bossa de mà a thief snatched her handbag arrencar algú de la mort to snatch \ rescue someone from the jaws of death arrencar una promesa a algú to force a promise out of someone començar bruscament to start , set off automòbil, automobilisme to start…
arrencar
<title type="display">arrencar</title>
verb transitiu strappare. || sradicare, strappare, estirpare, svellere. Arrencar un arbre, sradicare un albero. || cavare, estrarre, estirpare, strappare. Arrencar una dent, cavare un dente. || med [expectorar] espettorare. || [desembeinar] sguainare. || [obtenir] strappare, ottenere, carpire. Arrencar a algú una prometença, strappare una promessa a qualcuno. || [començar bruscament una acció] cominciare (o incominciare) a, mettersi a. Arrencar el plor, cominciare (o attaccare, o scoppiare) a piangere. Arrencar el bull, cominciare a prendere il bollore, cominciare a bollire. || [el vot] prendere. || [un cotxe] partire, mettersi in moto.
verb intransitiu [tenir l'origen] partire, avere inizio. || mar disancorare. || [seguit d'infinitiu] cominciare (o incominciare) a, mettersi a. Arrencar a córrer, mettersi a correre di scatto. | scoppiare, scattare.
verb intransitiu [tenir l'origen] partire, avere inizio. || mar disancorare. || [seguit d'infinitiu] cominciare (o incominciare) a, mettersi a. Arrencar a córrer, mettersi a correre di scatto. | scoppiare, scattare.
arrencar
verb transitiu strappare || sradicare, strappare, estirpare, svellere Arrencar un arbre , sradicare un albero || cavare, estrarre, estirpare, strappare Arrencar una dent , cavare un dente || med expectorar espettorare || desembeinar sguainare || obtenir strappare, ottenere, carpire Arrencar a algú una prometença , strappare una promessa a qualcuno || començar bruscament una acció cominciare o incominciare a, mettersi a Arrencar el plor , cominciare o attaccare, o scoppiare a piangere Arrencar el bull , cominciare a prendere il bollore, cominciare a bollire || el vot prendere ||…