Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594853 resultats

puntual

<title type="display">puntual</title>

adjectiu

[exacto en la hora] puntual. Siempre es muy puntual, sempre és molt puntual.
[exacto, minucioso] puntual. Cuando lo haya examinado te daré una relación puntual y cierta, quan ho hagi examinat, te'n donaré una relació puntual i certa.

puntual

adjectiu exacto en la hora puntual Siempre es muy puntual , sempre és molt puntual exacto, minucioso puntual Cuando lo haya examinado te daré una relación puntual y cierta , quan ho hagi examinat, te'n donaré una relació puntual i certa

puntual

<title type="display">puntual</title>

adjectiu

Que fa les coses exactament en el moment indicat, que arriba sempre a l'hora convinguda. Una persona puntual no ens fa esperar mai. Si un tren és puntual, saps a quina hora arribaràs a l'estació.
Un fet, una actuació, és puntual si només passa o es fa una vegada o poques vegades.

puntual

adjectiu Que fa les coses exactament en el moment indicat, que arriba sempre a l'hora convinguda Una persona puntual no ens fa esperar mai Si un tren és puntual, saps a quina hora arribaràs a l'estació Un fet, una actuació, és puntual si només passa o es fa una vegada o poques vegades

■ puntual

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">puntual</title>

Partició sil·làbica: pun_tu_al
Etimologia: del b. ll. punctualis, íd. 1a font: s. XV, Cauliach

adjectiu

Que fa una cosa exactament en el moment assenyalat. No heu estat puntual: heu arribat mitja hora massa tard.
Exacte i minuciós. Quan ho hagi vist, te’n donaré una relació puntual i certa.
1. Dit de fenòmens concrets, limitats, referits a un punt, un lloc, un medi precís o que no es donen sinó en un nombre restringit de casos. Això és un fet puntual. Una intervenció puntual.
2. astrofísica i òptica Dit de les fonts radiants les dimensions de les quals poden ésser negligides i, per tant, poden ésser considerades matemàticament com un punt emissor.
3. geometria Dit d’un conjunt els elements del qual són punts.
4. lingüística Dit de l’aspecte de l’acció verbal considerat en un moment, en un punt del seu desenvolupament, sia en el seu inici (incoatiu), sia en el seu acabament (acomplert).

■ puntual

adjectiu Que fa una cosa exactament en el moment assenyalat No heu estat puntual heu arribat mitja hora massa tard Exacte i minuciós Quan ho hagi vist, te’n donaré una relació puntual i certa Dit de fenòmens concrets, limitats, referits a un punt, un lloc, un medi precís o que no es donen sinó en un nombre restringit de casos Això és un fet puntual Una intervenció puntual astrofísica i òptica Dit de les fonts radiants les dimensions de les quals poden ésser negligides i, per tant, poden ésser considerades matemàticament com un punt emissor geometria Dit d’un conjunt els elements del qual són…

puntual

<title type="display">puntual</title>

adjectiu

pünktlich.
figuradament richtig.
ganz genau.
puntual com un clau familiarment pünktlich wie die Maurer.

puntual

adjectiu pünktlich figuradament richtig ganz genau puntual com un clau familiarment pünktlich wie die Maurer © Günther Haensch i Abadia de Montserrat

puntualidad

<title type="display">puntualidad</title>

femení puntualitat.

puntualidad

femení puntualitat

puntualitat

<title type="display">puntualitat</title>

femení

Pünktlichkeit f.
Genauigkeit f.
manca (od falta) de puntualitat Unpünktlichkeit f.
• mangelnde Genauigkeit f.

puntualitat

femení Pünktlichkeit f Genauigkeit f manca od falta de puntualitat Unpünktlichkeit f • mangelnde Genauigkeit f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat