Es mostren 594853 resultats

punxant

punxant

punxant

punxant

punxant

punxant

punxant

punxant

punxant [o punxent]

punxar


<title type="display">punxar</title>

    verb transitiu
  1. pinchar, punzar.
  2. figuradament pinchar. Té una llengua que punxa, tiene una lengua que pincha.
  3. figuradament [agullonar] pinchar, aguijar, aguijonear.
  4. verb intransitiu
  5. [tenir una punxada de roda] pinchar. Hem punxat tot just sortir de casa, hemos pinchado apenas salir de casa.
  6. verb pronominal
  7. pincharse.
  8. [un pneumàtic] pincharse, reventarse.
  9. [injectar-se droga] pincharse, picarse.

punxar

punxar


<title type="display">punxar</title>

    verb transitiu
  1. stechen.
  2. figuradament (an-, auf-)stacheln.
    • anspornen.
  3. les ortigues punxen Brennnesseln brennen.
  4. els esbarzers i els arços punxen Brombeersträucher und der Weißdorn stechen.
  5. figuradament tens una llengua que punxa du hast eine scharfe (oder spitze) Zunge.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

punxar

punxar

punxar

punxar


<title type="display">punxar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. punxar
    1. GERUNDI

    2. punxant
    1. PARTICIPI

    2. punxat
    3. punxada
    4. punxats
    5. punxades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. punxo
      3. punxes
      4. punxa
      5. punxem
      6. punxeu
      7. punxen
      1. IMPERFET

      2. punxava
      3. punxaves
      4. punxava
      5. punxàvem
      6. punxàveu
      7. punxaven
      1. PASSAT

      2. punxí
      3. punxares
      4. punxà
      5. punxàrem
      6. punxàreu
      7. punxaren
      1. FUTUR

      2. punxaré
      3. punxaràs
      4. punxarà
      5. punxarem
      6. punxareu
      7. punxaran
      1. CONDICIONAL

      2. punxaria
      3. punxaries
      4. punxaria
      5. punxaríem
      6. punxaríeu
      7. punxarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. punxi
      3. punxis
      4. punxi
      5. punxem
      6. punxeu
      7. punxin
      1. IMPERFET

      2. punxés
      3. punxessis
      4. punxés
      5. punxéssim
      6. punxéssiu
      7. punxessin
    1. IMPERATIU

    2. punxa
    3. punxi
    4. punxem
    5. punxeu
    6. punxin

punxar

punxar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punxar</title>

Accessory
Etimologia: probablement formació analògica sobre formes febles de perfet, jo, ell punxí, que substituïren les fortes ant. jo, ell punx, del ll. punxi, punxit, perfet de pungĕre ‘punxar’ 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
Body
    verb
    1. transitiu Ferir amb un objecte acabat en punxa o punta molt aguda, que forada i penetra. Sense voler vaig punxar-lo amb la forquilla.
    2. transitiu col·loquialment medicina Clavar una injecció.
    3. pronominal Injectar-se droga. No us punxeu amb xeringues usades.
    4. pronominal Rebentar-se el pneumàtic d’una roda de bicicleta, de cotxe, etc., per culpa d’un objecte punxant que s’hi ha clavat. Les dues rodes s’han punxat alhora.
    5. intransitiu Tenir una punxada de roda. Hem punxat a mitja collada de Toses.
    6. transitiu radiotècnia En una emissora de ràdio, una discoteca, etc., posar en contacte l’agulla del giradiscs amb el disc o bé donar entrada a una cinta magnetofònica.
    7. transitiu televisió Seleccionar una de les imatges proporcionades per les càmeres d’estudi o per les cintes de vídeo de què hom disposa a la cabina de control, durant la realització d’un programa de televisió.
    8. punxar el telèfon (a algú) transitiu Introduir un aparell d’escolta en la línia telefònica d’una persona per controlar-ne les trucades.
  1. transitiu figuradament
    1. Té una llengua que punxa.
    2. Agullonar, incitar algú a fer una cosa. Amb les ganes que en té, no cal sinó que el punxin.

punxar