Es mostren 594853 resultats

punyeta

<title type="display">punyeta</title>

    nom femení
  1. Una punyeta és qualsevol cosa que molesta, que no ens serveix de res o que té poca importància. Haver perdut els apunts de classe és una punyeta. Si et preocupa massa el teu pes, estàs carregat de punyetes. Es diu de manera informal.
  2. locució que fa d’adverbi
  3. Anar, viure o estar a la quinta punyeta és anar, viure o estar molt lluny.
  4. frase feta
  5. fer la punyeta és molestar, empipar.
  6. Una cosa se'n va a fer punyetes si es fa malbé o s'espatlla. Si es trenca la cassola, tot el rostit se'n va a fer punyetes.
  7. aneu o ves a fer punyetes es diu quan una persona s'enfada amb algú i no vol continuar discutint. Quan a algú se li acaba la paciència, engega a fer punyetes a qui sigui.
punyeter

punyeta

punyeta


<title type="display">punyeta</title>

Pronúncia: puɲɛ́tə
    femení antigament
  1. masturbation.
  2. popularment i despectivament barbe, merde. Això de no poder sortir és una punyeta, c'est la barbe de ne pas pouvoir sortir.
  3. a la quinta punyeta figuradament [molt lluny] très loin (au diable vauvert, à tous les diables, aux cinq cent diables). Viure a la quinta punyeta, habiter au diable vauvert.
  4. anar-se'n a fer punyetes figuradament échouer, foirer fam.
    • [en imperatiu] despectivament aller se faire voir, aller se faire foutre vulg. Ves a fer punyetes!, va te faire voir!
  5. enviar (engegaralgú a fer punyetes figuradament envoyer quelqu'un au diable, envoyer quelqu'un paître, envoyer quelqu'un promener, envoyer quelqu'un dinguer fam, envoyer quelqu'un bouler fam.
  6. ésser una mitja punyeta figuradament i despectivament être petit et prétentieux (être une demi-portion).
  7. fer la punyeta figuradament [molestar] empoisonner, enquiquiner, embêter.
  8. no estar per punyetes figuradament ne pas avoir le cœur à rire (ne pas être d'humeur à plaisanter).
  9. quina punyeta! quelle barbe!
  10. interjecció
  11. merde!

punyeta

punyeter
-a

punyeter

adjectiu i masculí i femení familiarment puñetero -ra.

punyeter
-a

punyeter
-a


<title type="display">punyeter</title>

Pronúncia: puɲəté
    adjectiu popularment i despectivament
  1. enquiquinant -e.
    • de chien. Aquesta punyetera vida, cette vie de chien.
  2. masculí i femení
  3. enquiquineur -euse.

punyeter
-a

punyeter
-a

punyeter
-a

punyeter
| punyetera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">punyeter</title>

Body
    adjectiu i masculí i femení vulgarment
  1. Que molesta, empipa o causa perjudici; emprenyador. Aquesta punyetera feina no s’acaba mai! És un punyeter, tot el dia m’està empipant.
  2. Murri, hàbil per a aconseguir tot el que vol. El teu germà és un punyeter, sempre se surt amb la seva.

punyeter
| punyetera

punyeteria

punyeteria

punyeteria

punyeteria

punyeteria

punyeteria

punyeteria

punyeteria