Es mostren 594840 resultats

arrendante

arrendante

adjectiu i masculí i femení arrendador -a
Diccionari de sinònims Franquesa

arrendar

arrendar

acensar , arrendar a cens sotsarrendar , arrendar una cosa arrendada a un tercer Compareu llogar, traspassar © Manuel Franquesa
Diccionari der aranés

arrendar

<title type="display">arrendar </title>

    v tr Deishar ua causa a ua persona entà que la hèsque servir a cambi d’ua quantitat de sòs e damb ues condicions determinades.

    Català: arrendar, llogar, donar a lloguer


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

arrendar

v tr Deishar ua causa a ua persona entà que la hèsque servir a cambi d’ua quantitat de sòs e damb ues condicions determinades Català arrendar, llogar, donar a lloguer © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

arrendar

arrendar

verb transitiu arrendar
Conjugador Català

arrendar


<title type="display">arrendar</title>

    1. INFINITIU

    1. arrendar

    2. GERUNDI

    1. arrendant

    3. PARTICIPI

    1. arrendat
    2. arrendada
    3. arrendats
    4. arrendades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. arrendo
      2. arrendes
      3. arrenda
      4. arrendem
      5. arrendeu
      6. arrenden

      2. IMPERFET

      1. arrendava
      2. arrendaves
      3. arrendava
      4. arrendàvem
      5. arrendàveu
      6. arrendaven

      3. PASSAT

      1. arrendí
      2. arrendares
      3. arrendà
      4. arrendàrem
      5. arrendàreu
      6. arrendaren

      4. FUTUR

      1. arrendaré
      2. arrendaràs
      3. arrendarà
      4. arrendarem
      5. arrendareu
      6. arrendaran

      5. CONDICIONAL

      1. arrendaria
      2. arrendaries
      3. arrendaria
      4. arrendaríem
      5. arrendaríeu
      6. arrendarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. arrendi
      2. arrendis
      3. arrendi
      4. arrendem
      5. arrendeu
      6. arrendin

      2. IMPERFET

      1. arrendés
      2. arrendessis
      3. arrendés
      4. arrendéssim
      5. arrendéssiu
      6. arrendessin

    6. IMPERATIU

    1. arrenda
    2. arrendi
    3. arrendem
    4. arrendeu
    5. arrendin

arrendar

INFINITIU arrendar GERUNDI arrendant PARTICIPI arrendat arrendada arrendats arrendades INDICATIU PRESENT arrendo arrendes arrenda arrendem arrendeu arrenden IMPERFET arrendava arrendaves arrendava arrendàvem arrendàveu arrendaven PASSAT arrendí arrendares arrendà arrendàrem arrendàreu arrendaren FUTUR arrendaré arrendaràs arrendarà arrendarem arrendareu arrendaran CONDICIONAL arrendaria arrendaries arrendaria arrendaríem arrendaríeu arrendarien SUBJUNTIU PRESENT arrendi arrendis arrendi arrendem arrendeu arrendin IMPERFET arrendés arrendessis arrendés arrendéssim arrendéssiu arrendessin…
Diccionari Català Italià

arrendar

arrendar

verb transitiu affittare, locare
Diccionari Català Alemany

arrendar

arrendar

verb transitiu verpachten vermieten © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Castellà Català

arrendar

arrendar

verb transitiu Se conjuga como apretar arrendar , llogar atar por las riendas fermar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arrendar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arrendar</title>

Etimologia: de renda 1a font: 1391
    verb transitiu
  1. Donar (alguna cosa de la seva propietat, especialment possessions immobles i serveis públics) a una altra persona perquè en faci ús o se’n beneficiï per un temps determinat mitjançant el pagament d’una renda convinguda. L’amo ha arrendat al pastor els camps de sota la font.
  2. Rebre d’algú (alguna cosa, especialment possessions immobles i serveis públics) per usar-ne i beneficiar-se’n per un temps determinat mitjançant el pagament d’una renda convinguda. Era una finca massa cara i no la vam poder arrendar.

■ arrendar

verb transitiu Donar alguna cosa de la seva propietat, especialment possessions immobles i serveis públics a una altra persona perquè en faci ús o se’n beneficiï per un temps determinat mitjançant el pagament d’una renda convinguda L’amo ha arrendat al pastor els camps de sota la font Rebre d’algú alguna cosa, especialment possessions immobles i serveis públics per usar-ne i beneficiar-se’n per un temps determinat mitjançant el pagament d’una renda convinguda Era una finca massa cara i no la vam poder arrendar
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

arrendar

<title type="display">arrendar</title>

verb La persona propietària d'una casa, d'un pis o d'un camp l'arrenda quan, a canvi d'uns diners, deixa que altres persones el facin servir durant un temps. Arrendar un pis o una casa és llogar-los.
arrendament, arrendatari, arrendatària

arrendar

verb La persona propietària d'una casa, d'un pis o d'un camp l'arrenda quan, a canvi d'uns diners, deixa que altres persones el facin servir durant un temps Arrendar un pis o una casa és llogar-los arrendament , arrendatari , arrendatària