<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">purificació</title>
Accessory
Partició sil·làbica: pu_ri_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. purificatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: del ll. purificatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
femení
-
- Acció de purificar o de purificar-se;
- l’efecte.
- dret català Acompliment d’un esdeveniment o d’una condició, que fa que restin sense més efectes una obligació o un fideïcomís i que els béns que hi anaven gravats passin a la qualitat de lliures de la càrrega o substitució que els afectava, a disposició d’un darrer possessor.
-
- història de les religions Conjunt d’accions, ritus i cerimònies que estableixen o restableixen una persona o un grup social en llur condició física, cultual i espiritual, que hom ha determinat d’acord amb les tradicions religioses vàlides en un àmbit sociocultural concret.
- litúrgia A la litúrgia romana, acte de netejar amb el purificador alguns objectes que han estat en contacte amb el sagrat.
- purificació de Maria Bíblia Ritu acomplert per Maria quaranta dies després del part, tal com prescriu la llei mosaica.
- Purificació de Maria litúrgia Festa que l’Església celebra el 2 de febrer juntament amb la Presentació del Senyor, anomenada popularment la Candelera.
